Riscos naturals

Question 1

Que s’ha de fer per què una gran quantitat de processos hi tingui lloc?

Answer 1

La Terra és un planeta molt dinàmic.
La seva energia interna en forma de calor i
l’energia que rep del Sol.

Question 2

Que són els processos?

Answer 2

accions dinàmiques que es produeixen en el nostre planeta com a conseqüència de l’alliberament i la transformació d’energia.

Question 3

Com es produeix un risc natural o mediambiental?

Answer 3

La interacció dels processos del medi amb l’ésser humà o els béns o recursos.

Question 4

Com és la classificació dels riscos?

Answer 4

• geodinàmics interns: sismes, tsunamis, errupcions vulcàniques
• geodinàmics externs: avingudes torrencials, inestabilitat, vessants, esfondraments, erosió, desertització,..
• Atmosfèrics: seuqeres i aiguats, vents intensos, llamps i fenòmens climàtics de grans proporcions (El Niño, La Niña).

Question 5

Com es poden ocasioar els catàstrofes naturals?

Answer 5

Quan els riscos naturals son generats amb una velocitat ràpida i són sobtats i alliberen energia de cop. On la magnitud assoleix valors més grans de lo normal.

Question 6

La perillositat i el risc són el mateix?

Answer 6

La perillositat i el risc, s’entén per perillositat la probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu. S’inclou l’aciclicitat, és a dir, el període de retorn del
fenomen.

Question 7

Què és el període de retorn?

Answer 7

Interval de temps mitjà entre el que es produeix

un fenomen i es torna a repetir.

Question 8

Què és la vulnerabilitat?

Answer 8

Proporció de persones i béns
afectats respecte del total exposat. Fa referència
a la protecció davant una catàstrofe.

Question 9

Què són els danys?

Answer 9

Persones i béns afectats. Inclou l’exposició

i la vulnerabilitat.

Question 10

Quina és la formula del risc?

Answer 10

Risc= perillositat x danys

Question 11

Quines són les 3P?

Answer 11

Predicció, prevenció i previsió

Question 12

Què és la predicció?

Answer 12

Anunciar, abans que succeeixi un fenomen, la localització, el temps, el desenvolupament i la intensitat amb què actuarà.

Question 13

Clases de predicció..

Answer 13

Predicció a llarg termini (anys): enregistrament històrics, buit o llacuna sísmica.
Predicció a curt termini (mesos, dies, hores)

Question 14

Què és una previsión?

Answer 14

definir amb antelació, des d’un punt de vista estadístic, la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen en els seus diferents graus d’intensitat.
Permet avaluar els efectes que tindra i les conseqüències o implicacions socials que tindrà. Cal considerar els factors que intervenen en la perillositat i en la avaluació de possibles danys.

Question 15

Què és la prevenció?

Answer 15

Conjunt de mesures basades en la predicció i previsió per tal de disminuir els danys econòmics o socials que pot produir un risc natural concret.

Question 16

Què és l’ordenació dels territoris?

Answer 16

Una mesura per tal de disminuir els riscos al llarg termini. Tracta d’adequar els usos del sòl per tal de disminuir els riscos.

Question 17

Què és una sismicitat?

Answer 17

La probabilitat que es produeixi un sisme. Encara que els sismes es poden produir per qualsevol lloc de la Terra, el 90% dels terratrèmols és produeix en les zones limítrofes de les plaques litosferiques.

• Cinturó circumpàcific: Segueix totes les fosses oceàniques i tots els arc d’illes d’aquest oceà.
• Cinturó mediterrani i transasiàtic: franja gairebé continental, serralades mediterrànies, Àsia menor, i Central, Caucàs, Himalàia i zona tibetana.
• Cinturó dorsals oceàniques: Dorsals de l’Atlàntic, Índic i Pacífic i el Rift Valley.

Question 18

Com és la sismicitat a la Península Ibèrica?

Answer 18

Es troba situada en una zona de sismicitat moderada, Això significa que tindria un sisme destructiu podria esdevenir-se en més de 100 anys. Les zones més probables és troben a les serralades Bètiques i als Pirineus.

Question 19

Com és la sismicitat de Catalunya?

Answer 19

es poden diferenciar dos zones:
-Pirineus, prepirineus i serralada Transversal.
- Sistena litoral
580-2003 per magnituds més grans de 5

Question 20

Quins efectes destructius pot provocar els terratrèmols?

Answer 20

Alteracions en el medi natural
- Inestabilitat de vessants.
- Formació de tsunamis.
Danys provocats a les construccions humanes
-destrucció de les construccions
-trencament presses, dics
-danys en vies, comunicació
-víctimes (morts o ferits) entre la població.
Danys indirectes
- Tots els efectes que no es produeixen en el mateix moment del sisme. Com les pèrdues de les colllites, una ecònomia més feble, aparició de malalties (epidèmies, pàndemies).

Question 21

Què és l’IEV?

Answer 21

El IEV valora el risc que té un erupció. Que contempla el volum de material emès, el volum de piroclast i la durada de la erupció.

Question 22

IEV: Colades de lava….

Answer 22

En funció de la seva composició, poden cobrir extenses àrees. Les laves basàltiques són, molt fluides i ràpides.
Mentre que les laves de composició sílica (com la riolitat) són més viscoses i queden molt prop del centre d’emissió. Els perills més grans són per enterrament, incendis, pressió.

Question 23

IEV: fluxos i caiguda de piroclast

Answer 23

Provenen de la fragmentació del magma per l’expansió de les bombolles de gas que conté. Els més grans són els que es projecten a una distància llarga. Ex: Japó, volcà Asama.

Question 24

IEV: Lahars

Answer 24

Fluxos de fang provinents de materials volcànics no consolidats, especialment cendre que s’acumulen a, con, i són moguts per l’aigua vessant avall. Ex: volcà nevado de Ruiz, Colombia

Question 25

IEV: Emanacions de gasos, esfondraments, terratrèmols volcànics..

Answer 25

• Els gasos (que estàn al magma), s’emeten a una elevada temperatura i pujen cap a dalt com columnes convectives.
• Enfonsaments del con volcànic, on elsvessants van cap abaix, desencadenant un allau.
• El desplaçament del magma fa fracrures i provoquen terratrèmols que no superen 5-6 graus de la escala de Richter.

Question 26

IEV: tsunamis

Answer 26

ones gegants d’aigua produïdes per terratrèmols marins o erupcions volcàniques acompanyades d’enfonsament del con, en zones costaneres. Ex: tsunami provocat pel volcà Krakatoa l’any 1883, Indonèsia.

Question 27

Quines són les mesures preventives davant de risc volcànic?

Answer 27

-Mesures estructurals
-Coneixement de l’activitat volcànica
- Sistema de vigilància permanent
-Ordenació dels usos i gestió del territori
-Planificació d’emergències
-Educació i divulgació
A Catalunya el risc volcànic és pràcticament nul ja que es considera que els volcans existents (Garrotxa) estan apagats.

Question 28

quins són els riscos associats a geodinàmica externa?

Answer 28

Són

• INESTABILITAT DE VESSANTS
• SUBSIDÈNCIA I ESFONDRAMENTS
• EROSIÓ I DESERTITZACIÓ
• ALTRES: Sòls expansius, soterrament per dunes…

Question 29

inestabilitat de vessants….

Answer 29

Són processos naturals provocats per l’acció constant de la gravetat i l’afebliment dels materials. Els podem classificar en:
-Despreniment: consisteix en la caiguda de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire. Es produeix en zones de pendent fort i roques compactes.
-Esllavissada: massa de terreny que es mou per damunt d’una superfície. Acostumen a ser moviments ràpids.
-Allau: és una esllavissada de neu o glaç.
Tots aquests processos es podem veure incrementats per
les condicions meteorològiques (presència d’aigua en el
subsòl, gelades, fortes pluges …), la litologia i l’acció
humana.

Question 30

esfondraments i subsidència

Answer 30

• Subsidència, l’esfondrament local i gradual de la superfície del terreny.
• Si aquest procés es produeix de manera sobtada parlem d’esfondraments.
• La subsidència acostuma a donar-se en terrenys poc consolidats (deltes) o bé on hi ha subsòl la presència de roques solubles en aigua (guixos, sals…)
• Els esfondraments es donen principalment en roques consolidades, com les calcàries, en forma de dolines, que reflecteixen la presència de cavernes i galeries desenvolupades sota la superfície del terreny.

Question 31

erosió del sòl i deserització

Answer 31

Són sistemes dinàmics que canvien i evolucionen en el temps.
Un dels riscos que els sòls pateixen amb freqüència són l’erosió, principal responsable de la pèrdua de sòl, i la desertificació, conseqüència directa de la degradació del sòl i de la pèrdua de sòl fèrtil.
L’erosivitat és la capacitat erosiva de l’agent geològic predominant (aigua, vent, glaç…). En canvi, l’erosionabilitat és la vulnerabilitat d’un sòl per ser degradat, i és un factor que depèn del tipus de sòl, de l’orografia i de la vegetació.

Desertització el procés evolutiu i natural d’una regió del planeta cap a unes condicions morfològiques, climàtiques i ambientals particulars, que agrupades reben el nom de desert. El procés natural de formació de deserts

Question 32

Altres riscos…

Answer 32

• El risc d’enterrament per dunes (acumulació de sorra) queda limitat a regions desèrtiques i regions litorals. A causa del fort vent i l’escassa vegetació, les dunes avancen i poden tallar carreteres i enterrar edificis.
• Els sòls expansius (argiles expansives, guixos..) augmenten de volum amb la presència d’aigua, això fa que puguin originar pressions tant fortes per aixecar paviments i edificis baixos.

Question 33

RISCOS ASSOCIATS A FENÒMENS ATMOSFÈRICS I INUNDACIONS

Answer 33

SEQUERES
El clima mediterrani es caracteritza per una acusada manca de pluges a l’estiu (sec).
Principals efectes de la sequera: pèrdua de collites, augment de la temperatura, restriccions en el subministrament d’aigua, afavoreix la contaminació dels rius..,

TEMPESTES
Les precipitacions torrencials són freqüents en l’àmbit mediterrani. Hi ha diverses situacions que poden generar aquest tipus de precipitacions:
• Temporals de llevant (vent)
• Pertorbacions atlàntiques reactivades
• Tronades
Cap a finals d’estiu (o tardor) els forts aiguats (precipitació intensa) són més abundants ja que la masses d’aire càlid (elevada temperatura del mar) al trobar-se amb masses d’aire fred (nivell superior de la troposfera) origina la formació d’enormes núvols de tempesta amb un gran desenvolupament vertical (cumulonimbus)

Question 34

Inundacions

Answer 34

A Catalunya les riuades presenten dues tipologies:
-d’una banda les dels grans rius, els afluents de l’Ebre i els de les conques internes,
-d’altra banda les avingudes ràpides i torrencials de les rieres costaneres i dels torrents(vessant d’aigua) de muntanya.
És un desbordament d’aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament d’alguna contenció o embassament d’aigua.
Ex: Inundacions a Tortosa pel desbordament del riu, Rierada al Maresma.

Question 35

Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Answer 35

desnivells en bona part del territori, són factors que afavoreixen la formació de les avingudes sobtades.
• El grau d’infiltració de la conca
• La morfologia de la conca
A tot això caldria afegir d’altres factors que depenen de l’ésser humà:
• Canvis en l’ús del sòl.
• Infraestructures barrera
• Grau d’exposició de la població.

Question 36

FENÒMENS ELÈCTRICS ATMOSFÈRICS

Answer 36

Els potencials elèctrics que es formen en les tempestes són tant elevats que poden saltar potents descàrregues elèctriques entre les dues zones de distinta càrrega del núvol, entre núvols diferents (llampecs), o bé entre la part inferior del núvol, que és negativa, i el terra, que queda carregat positivament per inducció (llamps).
Tot i que estadísticament és molt poc probable que ens caigui un llamp, cada any moren en el nostre país unes quantes persones per aquest motiu.
A més els llamps provoquen cada any danys per valor de molts milions d’euro.

Question 37

RISCOS DERIVATS DEL VENT

Answer 37

Quan es desplaça a velocitats elevades, la seva força pot provocar destrosses i pot suposar un risc molt greu.
Els vents intensos poden ser ocasionats principalment per tres fenòmens:
• Depressions del front polar. Ocasionades per la confluència d’aire polar fred amb aire tropical calent.

• Tempestes tropicals i huracans. Amb un fort gradient de pressió que origina vents molt intensos. Parlem d’huracans. Els huracans reben altres noms segons la zona: cicló (oceà Índic), tifó (Xina i Japó), barguio (Filipines) i willy-willy (Austràlia).
• Tornados. Són enormes remolins que es formen dins de les tempestes amb un enorme grau de complexitat. Genera vent molt intensos, els més virulents.

A Catalunya es pot provocar, el risc d’huracans és pràcticament nul, ja que no es troba en la zona intertropical. Pel que fa als tornados, són rars però hi ha documentats alguns associats a tempestes de tardor o primavera, la majoria dels quals s’han format sobre la Mediterrània.

Question 38

EL NIÑO

Answer 38

Fenomen que es produeix a la costa d’Amèrica del S als voltants de Nadal. Les aigües de l’oceà s’escalfen per l’arribada d’un corrent càlid procedent de l’oest. Això fa que la quantitat de plàncton  (és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i  passius) disminueixi i també el nombre de captures fetes pels pesquers. Fins ben entrada la primavera la situació no es normalitza. 
Meteorològicament el fenomen d’El Niño només fa referència als anys en què aquest escalfament és més intens i perllongat, i per tant provoca greus alteracions atmosfèriques. 
Aquest fenomen té una periodicitat 
irregular de 3-7 anys i es pot 
perllongar tot l’any. Les costes 
americanes, habitualment molt 
seques hi sovintegen les pluges 
torrencials

Question 39

EL NIÑO

Answer 39

Fenomen que es produeix a la costa d’Amèrica del S als voltants de Nadal. Les aigües de l’oceà s’escalfen per l’arribada d’un corrent càlid procedent de l’oest. Això fa que la quantitat de plàncton  (és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i  passius) disminueixi i també el nombre de captures fetes pels pesquers. Fins ben entrada la primavera la situació no es normalitza. 
Meteorològicament el fenomen d’El Niño només fa referència als anys en què aquest escalfament és més intens i perllongat, i per tant provoca greus alteracions atmosfèriques. 
Aquest fenomen té una periodicitat 
irregular de 3-7 anys i es pot 
perllongar tot l’any. Les costes 
americanes, habitualment molt 
seques hi sovintegen les pluges 
torrencials.