relació de les plantes Flashcards

1
Q

Definició d’hormona

A

Són compostos químics orgànics sintetitzats per un organisme que afecten a la
seva fisiologia i desenvolupament, actuant sempre en concentracions molt baixes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Diferències entre les hormones vegetals i les animals:

A

Les hormones són segregades (fabricades) en llocs no específics.
 Actuen sobre totes les cèl·lules de la planta, tot i que la resposta pot variar
segons la part de la planta que rep l’hormona.
 Les hormones també controlen les respostes de les plantes davant estímuls
físics, com la llum, la temperatura, el vent, l’aigua,…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Com es poden anomenar també les hormones vegetals?

A

fithormones

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Quins són els cinc tipus d’hormones vegetals que existeixen?

A

AUXINES, GIBBEREL·LINES, CITOCININES, ETILÈ I ÀCID ABSCÍSIC.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

De quines dues maneres es poden classificar les hormones vegetals?

A

Segons com es mouen desde el punt de fabricació fins al punt d’actuació i segons el tipus d’acció, a pesar de que una mateixa hormona pot fer les dues
accions, sempre n’hi ha una que destaca, llavors podrem parlar d’hormones

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Com es classifiquen les hormones vegetals segons com es mouen?

A

No necessiten moure’s, són sintetitzades i utilitzades en el mateix lloc:
etilè.
b) Passen d’una cèl·lula a una altra sense necessitat de teixits vasculars:
auxines.
c) Utilitzen els teixits vasculars per moure’s des del lloc de síntesi fins el
d’actuació: citocinines, àcid abscísic i gibberel·lines.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Com es classifiquen les hormones vegetals segons el seu tipus d’acció?

A

a) Activadores: auxines, citocininesi gibberel·lines.

b) Inhibidores: àcid abscísic i etilè.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Auxines: on es sintetizen?

A

Es sintetitzen principalment en els meristems.
En menor quantitat també es fabriquen a les
flors, fruits i fulles joves.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Que es un meristeme?

A

•Zones formades per cèl·lules petites
totipotents, responsables del creixement dels
vegetals. Poden ser:
•Meristems primaris → creixement en longitud,
es localitzen a l’extrem de l’arrel, tija i gemmes.
•Meristems secundaris → creixement en gruix,
es localitzen per tota la planta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Auxines: funció principal?

A

Estimular el creixement vegetal, produeixen
l’allargament del brot principal al mateix temps que
inhibeixen el desenvolupament de les gemmes

axil·lars

dominància apical

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

que es la dominancia apical?

A

La dominancia apical en el reino vegetal se refiere a una marcada tendencia a mostrar un mayor crecimiento en la punta (ápice) de cada rama principal o bien en la punta del tallo principal, mientras que las ramas secundarias muestran nulo o muy escaso crecimiento,

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Que indueixen les auxines per afavorir l’elongació de la planta? Com funciona?

A

és induir la síntesi d’un enzim anomenat
cel·lulasa.
La cel·lulasa actua trencant les parets vegetals i
provocant allargament de les cèl·lules. També
activen la divisió cel·lular

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quines són les funcions secundaries que fan les auxines?

A

Afavoreixen l’aparició i desenvolupament de l’arrel.

Faciliten la curvatura de les tiges i les arrels cap a condicions
ambientals favorables: fototropisme i geotropisme.

Estimulen la divisió de les cèl·lules del càmbium, es a dir,
intervenen en la formació de xilema i floema, facilitant el

transport de saba bruta i elaborada.

Acceleren la floració i la fructificació.

Retarden la caiguda de fulles, flors i fruits.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Com es desplaçen les auxines?

A

Són les úniques fitohormones que es
desplacen des d’una cèl·lula a una altra sense
necessitat de vasos conductors.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Les auxines són activadores o inhibidores?

A

Activadora

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Giberl.lines: on es sintetitza?

A

•Es sintetitzen principalment en els meristems primaris,

també a les llavors i a les fulles joves.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Giberl.lines: quines són les seves funcions principals?

A

Allargament de les cèl·lules de les tiges joves i
per tant creixement en alçada de la planta

dominància apical

Estimulen la germinació de les llavors, activant
gens que sintetitzen ARNm, que afavoreixen la
síntesi d’enzims hidrolítics, com la α-amilasa
encarregat de rompre les cadenes de midó
proporcionant sucres a la nova planta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Giberl.lines: quines són les seves funcions secundàries?

A

•Intervenen en la floració i desenvolupament dels fruits,
retard en la maduració d’alguns fruits i també afavoreixen
la pol·linització, estimulant la formació del tub pol·línic.

19
Q

com es desplaçen les hormones giberl.lines?

A

Necessiten de vasos conductors

20
Q

Les giberl.lines són activadores o inhibidores?

A

Activadora

21
Q

On es sintetitza la citocinina??

A

Les Citocinines es sintetitzen en tots els teixits: tiges,
arrels, fulles, flors, fruits i llavors. Però, és als
meristems de les arrels on es produeixen les majors

quantitats d’aquestes hormones.

22
Q

Quina es la funció principal de les citocinines?

A

induir la divisió cel.lular

23
Q

Quines són les funcions secundaries de les citocinines?

A

Afavoreix el creixement de les gemmes laterals
contrarestant la dominància apical.
- Estimula la síntesi de clorofil·la.
- Indueix la floració, especialment en aquelles plantes
que necessiten fred.
- Retarda l’envelliment de les fulles i dels fruits sense
tallar.

24
Q

Com es desplaçen les Citocinines

A

Necessita de vasos conductors

25
Q

Les citocinines són activadores o inhibidores?

A

Activadores

26
Q

Àcid absicic: on es sintetitza?

A

A les fulles madures

27
Q

Quina es la principal funció de l’àcid absicic?

A

La seva funció principal és inhibir el creixement:

La fabricació d’aquesta hormona comença al final de
l’etapa de creixement, es a dir, a la gran majoria de les
plantes durant la tardor i a l’hivern. La concentració
alta d’àcid abscísic fa que el meristem apical deixi de
dividir-se i que en lloc de produir-se noves fulles
fotosintetitzadores es formin escates protectores, el
que es coneix com letàrgia de les gemmes.
Quan arriba la primavera la pròpia planta destrueix o
neutralitza l’àcid abscísic i així pot reactivar el seu
creixement.

28
Q

Quines són les funcions secudàries de l’àcid absicic?

A

Estimula la caiguda de les fulles, les flors i dels fruits.
Afavoreix l’emmagatzematge de substàncies de reserva
en la llavor.

En condicions desfavorables:

  • Retarda la germinació de la llavor i indueix l’estat de
    latència en gemmes i llavors.
  • Indueix el tancament dels estomes disminuint la
    transpiració.
29
Q

Com es desplaça l’àcid absicic?

A

Necessita de vasos conductors

30
Q

L’àcid absicic es inhibidor o activador?

A

Se la considera inhibidora, per la seva funció

principal

31
Q

On es sintetitza l’etilè?

A

La principal diferència que presenta aquesta hormona
respecte a la resta d’hormones és que l’etilè és un gas,
que no es fabrica en un lloc concret de la planta sinó
que ho fa en quasi bé tota l’estructura vegetal fins i tot
als fruits.

32
Q

Quina diferència hi ha entre l’etilè i les altres hormones? Això a que afecta?

A

El fet de ser un gas provoca que la producció del mateix
no afecti només a la planta que el fabrica sinó també,
al dispersar-se per l’atmosfera, afecta a les del voltant.

33
Q

Quines són les funcions de l’etilè?

A

La seva funció principal és la d’inhibir el creixement
de la tija, afavorint l’engrossiment.

Al mateix temps:
Estimula la maduració dels fruits.

És el responsable de l’abscisió (caiguda) de flors,
fruits i fulles.

34
Q

Com es desplaça l’etilè?

A

no necessita vasos conductors

35
Q

L’etilè es una hormona inhibidora o activadora?

A

Inhibidora

36
Q

A quins estimuls no relacionats amb hormones responent també les plantes?

A

Les plantes també responen a estímuls externs que no tenen a veure amb les hormones

37
Q

Que són els tropismes?

A

Són moviments de creixement que impliquen la
curvatura de les plantes com a resposta a un
estímul extern. Són respostes lentes i
permanents, que poden ser d’apropament o
d’allunyament de l’estímul que les produeix.

38
Q

Què són les nàsties?

A

Són moviments ràpids i reversibles de la planta
com a resposta a la presència d’un factor extern, a
diferència dels tropismes, no es troben influits

per la direcció de l’estímul.

39
Q

Segons la resposta quins tropismes trobem?

A

• Positiu → la planta es desplaça cap a
l’estímul.
• Negatiu → s’allunya de l’estímul

40
Q

Quins tipus de tropismes hi ha segons l’estímul?

A
Segons l’estímul:
• Fototropisme → llum
• Hidrotropisme → aigua
• Tigmotropisme → contacte
• Quimiotropisme → subst. químiques
•Geotropisme → gravetat
41
Q

Quins tipus de nasties hi ha ?

A

Temperatura Llum Contacte

Termonàstia Fotonàstia Sismonàstia

42
Q

Que vol dir que una planta seguesqui un ritme circadià?

A

Quan les nàsties es duen a terme amb una
peridiocitat diària, es a dir, la planta repeteix
els mateixos moviments cada 24 hores,
parlem de que la planta segueix un ritme

circadià.

43
Q

Explica rápidament com maduren els fruits.

A

El desenvolupament dels fruits és
estimulat per l’auxina, les gibberel·lines i
les citocinines. Quan el nivell d’aquestes
hormones és alt, especialment el de
l’auxina, comença la síntesi d’etilè que
neutralitza la funció de les tres hormones
i estimula l’activitat de diversos enzims
que converteixen el midó i els àcids, dels
fruits ja desenvolupats però verds, en

sucres, començant així la seva

maduració.

La producció d’etilè té un efecte positiu de
retroalimentació: com més etilè es
produeix, més estímuls té el fruit per
continuar produint-ne més quantitat.

Com l’etilè és un gas, tota la planta es
veurà afectada pels seus estímuls, per
açò tots els fruits maduren al mateix

temps.