Règim dels usos i zones en sol urbà Flashcards
D’acord amb la Normativa Urbanística Metropolitana quines són les categories d’indústries compatibles amb l’ús d’habitatge:
A. Les de 4ª i 5ª categoria.
B. Les de 1ª i 2ª categoria.
C. Totes les categories són compatibles.
D. Cap categoria és compatible.
B. Les de 1ª i 2ª categoria.
Si un local industrial es troba situat en un interior d’illa, en quina situació es troba classificat d’acord amb la Normativa Urbanística Metropolitana?
A. Situació 2ª.
B. Situació 1ª.
C. Situació 4ª.
D. Situació 3ª.
D. Situació 3ª.
A quina zona fa referència la clau 20a segons la Normativa Urbanística Metropolitana?
A. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria.
B. Zona subjecta a ordenació específica.
C. Zona de densificació urbana.
D. Zona d’ordenació en edificació aïllada.
D. Zona d’ordenació en edificació aïllada.
Amb quina clau urbanística es defineix els terrenys que han de ser destinats a equipaments o espais verds, dins de la zona de renovació urbana en transformació d’ús?
A. 6 i 7.
B. 5.
C. 17/6 i 17/7.
D. 13a i 13b.
C. 17/6 i 17/7
Quin índex d’edificabilitat neta té un sòl qualificat de 22@, en actuacions de
transformació, segons el planejament vigent?
A. 3,0
B. 4
C. 1
D. 2,2
A. 3,0
El Pla General Metropolità (PGM) proposa organitzar el territori des de:
A. La zonificació funcional de l’àmbit objecte del pla.
B. La definició de sistemes, espais d’utilitat pública, i de les zones dedicades a ús privat.
C. El traçat de les infraestructures, ferrocarril, vies de circumval·lació.
D. La definició de les diverses tipologies del teixit residencial.
B. La definició de sistemes, espais d’utilitat pública, i de les zones dedicades a ús privat.
El programa urbanístic de 1992 també contempla diverses intervencions en la xarxa
viària de la ciutat, sobretot en els grans eixos, per millorar la connectivitat a nivell
metropolità, que són:
A. La Ronda de Dalt, o segon cinturó, la Ronda del Litoral, el Nus de la Trinitat i la Plaça de
les Glòries.
B. La Ronda de Dalt, o segon cinturó, i la Plaça Cerdà.
C. La Ronda de Dalt, o segon cinturó, la Ronda del Litoral, el Nus de la Trinitat i la
prolongació de la Diagonal fins al mar.
D. La Ronda de Dalt, o segon cinturó, la Ronda del Litoral, la Plaça Cerdà i la prolongació de
la Diagonal fins al mar.
A. La Ronda de Dalt, o segon cinturó, la Ronda del Litoral, el Nus de la Trinitat i la Plaça de
les Glòries.
Quin any es va aprovar definitivament la Modificació del Pla General Metropolità
(MPGM) per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou que va donar lloc al
districte d’activitats 22@?
A. 2010
B. 2000
C. 1990
D. 1980
B. 2000
En relació a actuacions de rehabilitació que no comporten augment de volum ni canvi
d’ús, realitzades en edificis d’habitatges que per la seva alçària estiguin obligats a
disposar d’ascensors segons les determinacions del Pla General Metropolità (PGM),
quina resposta és certa?
A. És obligatòria la dotació de servei d’ascensor per edificis de, com a mínim, PB+2.
B. És obligatòria la dotació de servei d’ascensor accessible, però no cal que sigui adaptat.
C. No és obligatòria la dotació de servei d’ascensor.
D. És obligatòria la dotació de servei d’ascensor, sempre i quan aquest es pugui ubicar al
pati de parcel·la.
C. No és obligatòria la dotació de servei d’ascensor.
Segons la legislació bàsica sobre règim de sòl, les situacions bàsiques del sòl són:
A. No urbanitzat o urbanitzat.
B. No urbanitzable o urbà.
C. Rural o urbà.
D. Rural o urbanitzat.
D. Rural o urbanitzat.
El Decret 64/2014, de 13 de maig, té per objecte el desplegament del text refós de la Llei
d’Urbanisme pel que fa a:
A. El planejament urbanístic, la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl, la
protecció de la legalitat urbanística.
B. La intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl, la protecció de la legalitat
urbanística, els procediments d’autorització de determinades actuacions en sòl no
urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat i d’obres i usos provisionals.
C. La intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl, la protecció de la legalitat
urbanística, la gestió urbanística.
D. Només la protecció de la legalitat urbanística.
B. La intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl, la protecció de la legalitat
urbanística, els procediments d’autorització de determinades actuacions en sòl no
urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat i d’obres i usos provisionals.
El règim urbanístic del sòl es determina per:
A. La classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de
planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
B. La classificació i les reserves per a sistemes urbanístics generals i locals.
C. La classificació, la qualificació en zones o sistemes, i la inclusió en un nucli de població.
D. Cap de les anteriors.
A. La classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de
planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
Corresponen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona competències en les matèries
següents:
A. Urbanisme, Transport i mobilitat, Aigües, Residus, Medi ambient, Infraestructures d’interès
metropolità, Desenvolupament econòmic i social, Cohesió social i territorial.
B. Urbanisme, Transport i mobilitat, Reciclatge, Medi ambient, Infraestructures d’interès
metropolità, Patrimoni Històric, Desenvolupament econòmic i social, Cohesió social i
territorial.
C. Urbanisme, Transport i mobilitat, Residus, Medi ambient, Infraestructures d’interès
metropolità, Cultura, Desenvolupament econòmic i social.
D. Urbanisme, Transport i mobilitat, Aigües, Residus, Medi ambient, Infraestructures d’interès
metropolità, Cultura, Desenvolupament econòmic i social.
A. Urbanisme, Transport i mobilitat, Aigües, Residus, Medi ambient, Infraestructures d’interès
metropolità, Desenvolupament econòmic i social, Cohesió social i territorial.
Quina és la clau urbanística dels parcs forestals que cal conservar en àrees de bosc existent, com els àmbits més propers del Parc de Collserola a la trama urbana?
A. 18
B. 6
C. 7
D. 27
D. 27
Les figures de planejament territorial definides en la Llei de política territorial són les
següents:
A. Pla d’ordenació del territori de Catalunya, Plans territorials parcials, Plans territorials
sectorials i Plans territorials locals o supralocals.
B. Pla territorial general, Plans territorials parcials, Plans territorials sectorials i Plans
directors territorials.
C. Pla territorial general, Plans territorials parcials, Plans territorials sectorials i Plans
directors urbanístics.
D. Pla territorial general, Plans territorials parcials, Plans territorials sectorials, Plans
territorials urbanístics i Plans territorials d’infraestructures.
B. Pla territorial general, Plans territorials parcials, Plans territorials sectorials i Plans
directors territorials.
Segons la Llei d’Urbanisme, la planificació urbanística es duu a terme mitjançant el
planejament urbanístic, que és integrat per:
A. Els plans directors urbanístics, pels plans d’ordenació urbanística municipal i per les
normes de planejament urbanístic. Els programes d’actuació urbanística municipal són
també part del planejament urbanístic general i el complementen.
B. Les normes de planejament urbanístic, els programes d’Actuació urbanística i els plans
de millora urbana.
C. Els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic i els
plans de millora urbana.
D. Els plans directors urbanístics, pels plans d’ordenació urbanística municipal i per les
normes de planejament urbanístic.
A. Els plans directors urbanístics, pels plans d’ordenació urbanística municipal i per les
normes de planejament urbanístic. Els programes d’actuació urbanística municipal són
també part del planejament urbanístic general i el complementen.
Quin òrgan aprova definitivament una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) a
la ciutat de Barcelona?
A. La subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona del Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
B. El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
C. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (CEUM) de l’Ajuntament de Barcelona.
D. El Plenari del Consell Municipal del Districte corresponent.
A. La subcomissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona del Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Els programes d’actuació urbanística municipal tenen:
A. Vigència de 5 anys, sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin
aquesta naturalesa, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels
i de les particulars.
B. Vigència indefinida, sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin
aquesta naturalesa, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels
i de les particulars.
C. Vigència de 20 anys sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin
aquesta naturalesa, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels
i de les particulars.
D. Vigència indefinida, sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin
aquesta naturalesa, i s’han de referir únicament a les actuacions del sector públic.
B. Vigència indefinida, sens perjudici de l’abast temporal de llurs determinacions que tinguin
aquesta naturalesa, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels
i de les particulars.
Atesa la Llei d’Urbanisme, en quin dels supòsits següents NO es pot aplicar
l’expropiació forçosa per raons urbanístiques?
A. Per a l’adquisició de terrenys compresos en àrees destinades al patrimoni públic de sòl i
d’habitatge.
B. Com a sistema d’actuació per a l’execució del planejament urbanístic en el marc d’un
polígon d’actuació urbanística o d’un sector de planejament urbanístic derivat, d’acord
amb el que estableixen els articles 152 a 155 de la Llei d’Urbanisme.
C. Per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d’acord amb el que
estableixen els articles 34.8 i 113 de la Llei d’Urbanisme.
D. Per raó de la participació dels propietaris o propietàries en el sistema de reparcel·lació,
segons el que estableix el capítol III del títol quart, que en regula les modalitats.
D. Per raó de la participació dels propietaris o propietàries en el sistema de reparcel·lació,
segons el que estableix el capítol III del títol quart, que en regula les modalitats.
Com s’anomena l’àmbit de gestió urbanística que comporta sempre l’adquisició de sòl
per part de l’administració pública?
A. Actuació aïllada.
B. Unitat d’actuació.
C. Polígon d’expropiació.
D. Àmbit de gestió pública.
A. Actuació aïllada.
D’acord amb l’article 121 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, el sistema
d’actuació urbanística per reparcel·lació inclou les següents modalitats:
A. Compensació bàsica, cooperació i expropiació.
B. Compensació bàsica, compensació per concertació, cooperació i expropiació.
C. Compensació bàsica, i cooperació només en el cas de sectors d’urbanització prioritària.
D. Compensació bàsica, compensació per concertació, cooperació i per sectors
d’urbanització prioritària.
D. Compensació bàsica, compensació per concertació, cooperació i per sectors
d’urbanització prioritària.
