Primer parcial [26/04/2022] Flashcards
Definició de “Iconografia”
Descripció de les imatges: buscar atributs que ajuden a identificar una escena/història de la mitologia clàssica.
Definició de “Iconologia”
Anàlisi o estudi de la imatge
Quines metodologies iconogràfiques han existit?
La biogràfica, el positivisme, el formalisme, la psicologia de l’art i la sociologia de l’art.
En que consisteix la metodologia iconogràfica biogràfica?
2 exemples
Consisteix en estudiar la obra a partir de l’artista important històricament.
Exemple 1: Vides, Vasari s. XVIII: llibre de biografies d’artistes. 1ª vegada que s’escriu tota la vida de l’artista. La biografia sorgeix en el renaixement per l’antropocentrisme.
Exemple 2: Història de l’Art de l’Antiguitat, Winckelman, 1764: Primer llibre de la història de l’art (es centra en Grècia). Causes i formes de l’evolució de Grècia.
En què consisteix la metodologia/corrent iconogràfic del positivisme? Quan va existir?
(1 exemple)
S’estudia l’obra en relació al seu context històric. S’entén la història de l’art com a disciplina artística.
Apareix durant el s.XIX.
Exemple: La cultura del renaixement a Itàlia, Burckhardt, 1860: teoria que diu que per entendre una obra s’ha d’entendre el seu context històric i la seva història.
En què consisteix la metodologia/corrent iconogràfic del formalisme? Quan apareix? Digues 4 personatges destacats del formalisme.
El formalisme es basa en l’estudi de l’obra a partir dels aspectes formals d’aquesta.
Apareix a finals del s. XIX.
4 personatges: Riegl, Focillon, Wölfflin (pare del formalisme) i E. Panofsky.
En què consisteix el corrent iconogràfic de la psicologia de l’art? Quan es dona? Menciona un personatge destacat.
En la psicologia de l’art es considera l’obra com un reflex del caràcter, interès i situació personal de l’artista.
Es dona durant els segles XIX i XX.
Un personatge destacat: H. Huyghe
En què consisteix el corrent iconogràfic de la sociologia de l’art? Quan es dona? Digues una obra i el seu autor.
En la sociologia de l’art s’estudia la realitat des d’un punt de vista sociològic.
Sorgeix en període d’entreguerres al s. XX.
Obra: Història social de la literatura de l’art, Arnold Hauser.
Mite de la creació segons la Teogonia.
De la GOLA FOSCA (el no res) sorgeix el CAOS, i d’aquest caos neix del no res GEA (la Terra).
Què engendra Gea sense participació masculina?
Urà (el cel), Les Muntanyes i Pronto (la onada del mar).
Quins són els fills de Gea + Urà?
Titans: Oceà, Ceo, Crio, Hiperió, Jápeto, Cronos
Titànides: Tia, Rea, Temis, Mnemósine, Febe, Tetis
Cíclops: Arges, Estéropes, Brontes
Hecatonquirs: Coto, Briareo, Giges
Qui eren els Cíclops?
Fills de Gea i Urà
Tenen un sol ull al centre del front
Forjen el llamp de Zeus i l’ajuden en la lluita contra els Titans
Cronos/Saturn i Urà
Gea estava cansada d’engendrar fills, va demanar ajuda a Cronos per desfer-se d’Urà. Cronos talla els genitals al seu pare, que del dolor es separa de Gea. Els genitals d’Urà cauen al mar (aigua salada + esperma = afrodita).
Que s’engendra d’Urà (esperma i sang)
Esperma + aigua salada del mar = afrodita/venus
Sang Urà + terra = gegants, nimfes i fúries
Gegants (fills de la sang d’Urà) i els seus atributs
d’origen diví i mortals
només es poden morir si els mata un gegant i un mortal a la vegada
ATRIBUTS: cabellera molt espessa, barba hisurta, cues de serp (no cames)
Nimfes (filles de la sang d’Urà)
esperits del camp i de la natura
- nereides: esperits del mar
- nàiades: esperits de fonts i corrents d’aigua
Fúries (filles de la sang d’Urà)
forces malignes, éssers venjatius i horripilants
Atributs de Cronos/Saturn
falç/guadanya, esfera, ales, barba llarga, persona gran, clepsidra (rellotge d’aigua)
Cronos/Saturn
Es casa amb Rea (la seva germana Titànide)
L’oracle li diu que un dels seus fills el destronarà, i cada cop que Rea dona llum a un se’l menja. Rea, cansada, dona a llum a un altre fill, però en comptes de donar-li a Cronos perquè se’l mengi li dona una pedra embolicada, i envia el seu fill a l’illa de Creta (el fill és Zeus).
Deucalió i Pirra
Deucalió (fill Prometeu) i Pirra són els únics éssers humans que es salven del diluvi universsal enviat per Júpiter a la humanitat. Després del diluvi, l’oracle els diu que llencin per sobre l’espatlla els “ossos de la seva mare”, i Deucalió interpreta que es refereix a les pedres; els ossos de la Mare Terra. De les pedres llançades per Deucalió en neixen homes, i de les de Pirra, dones.
Atributs Afrodita/Venus
petxina, colom, la poma (la rep consagrada del pastor troià Paris conforme és la més bella -> Afrodita/Venus vs. Atenea), nens alats / amorets, roses, figura nua
Afrodita/Venus
És filla del mar (aigua salada del mar + esperma Urà - no té mare)
Esposa de Hefest/Vulcano
Noms de divinitats amb qui Afrodita/Venus té relacions
Mart, Hermes, Baco, Adonis, Anquises
Relacions Afrodita/Venus
Mart, Hermes, Baco, Adonis, Anquises
Venus + Mart = ridiculitzada savant de tots els déus de l’Olimp. Filla: Harmonia
Venus + Hermes = conveben a Eros (Amor) i Hermafrodit
Venus + Baco = concep a Príapo
Venus + Adonis = no pot impedir la mort d’Adonis
Venus + Anquises = egnedren a Eneas
Afrodita/Venus i Adonis
qui és Adonis, història i atributs
ATRIBUTS: arbre, arc, porc senglar, gossos de caça
Adonis = bellesa masculina, fill de Cínares (rei de Pafos) i Mirra
Mirra enfada a Venus/Afrodita, i aquesta com a càstig fa que Mirra s’enamori del seu pare Cínares. i Mirra aconsegueix mantenir relacions amb ell sense que ell la reconegui. Quan la reconeix l’intenta matar, i els déus la metamorfosen en l’arbre mirra. D’aquest arbre neix Adonis, i Afrodita li dóna a Persèfone perquè el cuidi. Quan creix, Afrodita s’enamora d’ell i li demana la custòdia a Persèfone, però aquesta no li vol donar, així que Zeus fa de jutge i estableix una custòdia entre les dues (finalment Adonis escull a Afrodita). Adonis és acompanyat per Afrodita durant les seves caceres, però un dia mor atacat per un porc senglar.
Atributs Zeus/Júpiter
àguila, cetre, raig, barba, núvol, cigne
Zeus/Júpiter
Fill de Cronos i Rea.
Rea el salva enviant-lo a Creta i donant-li a Cronos una pedra embolicada per menjar-se.
És criat a Creta per les nimfes del mont Ida i bevent llet de la cabra Amaltea.
Quan és gran aconsegueix que Cronos vomiti a tots els fills que havia devorat, i entre tots destronen a Cronos i als Titans i formen la generació dels Déus Olímpics, dirigida per Zeus/Júpiter.
Es metamorfosa sovint per poder unir-se a mortals sense la pressió de Juno
Filles Zeus (3)
Minerva/Atenea, Parcas/Moras i 9 muses
Atenea/Minerva
atributs i història
ATRIBUTS: escut (representació Medusa), casc i llança.
Deessa de la guerra, el coneixement, la prudència i el saber. Filla de Zeus i Metis
*Metis: els grans déus tenen por de que els fills els destronin, així que Zeus es menja a Metis embarassada, i Atenea neix del cap de Zeus (d’una ferida que li havia fet Hefest/Vulcano) ja adulta i armada, com una guerrera.
Parcas/Moiras
Filles de Zeus i Temis (Titànide)
Personificació del destí (representació del cicle de la vida)
3 dones: Creació (porta un fus), Vida (subjecta el fil) i Mort (les tisores que tallen el fil)
9 Muses
noms i atributs
Filles de Zeus i Mnemosyne
Representació de totes juntes i normalment acompanyades per Apol·lo (músic)
Localització: Muntanya del Món de Parnaso (Art)
- Caliope (poesia èpica, eloqüència): trompeta, tauleta d’escriptura i estil, llibres, porta una corona de llorer.
- *Clio (història): llibre, rotllo pergamí, tauleta escriptura i estil, cigne, trompeta, porta una corona de llorer.
- Polimnia (pantomima): petit òrgan o instrument musical.
- *Euterpe (música): flauta simple o doble, trompeta o un altre instrument musical.
- *Terpsicore (dansa i poesia): viola, lira o instrument musical de cordes.
- Erato (cant coral, poesia amorosa): tamborí, lira, viola, a vegades un cigne.
- Melpómene (tragèdia): màscares de tragèdia, trompa musical, espasa, cetre als peus, porta una corona.
- Tali (comèdia): rotllo, màscares comèdia, viola o un altre instrument musical.
- *Urania (astronomia): globus terraqüi i corona d’estrelles.
Io i Zeus
atributs i història
ATRIBUTS: núvol, vedella,
Io sedueix a Zeus amb la seva bellesa. Zeus/Júpiter s’uneix a ella en forma de núvol, i després metamorfosa a Io en una vedella. Juno (esposa de Zeus) li demana que li regali la vedella, i ella li confia a Argos (el dels cent ulls). Mercuri adormeix a Argos, el mata i allibera a Io (per ordre de Zeus). Els ulls d’Argos es queden a les puntes de les plomes del paó que porta a Juno/Hera.
Zeus i Ganímedes (atributs i història)
ATRIBUTS: barret frigi, cireres de pastor, bastó, àguila (Zeus), gos, plat/gerra per l’ambrosia i representacions escatològiques (tabú – defecacions, sexe, etc.)
Ganímides és un pastor troià d’una bellesa extraordinària.
Júpiter/Zeus el veu i queda seduït, i es transforma en àguila i se l’emporta per substituir a Hebe i serveixi l’ambrosia als Déus.
Leda i el Cigne
ATRIBUTS: cigne (Zeus), ous.
Leda és l’esposa de Tíndaro, el rei d’Esparta.
Júpiter/Zeus s’enamora d’ella i per apropar-s’hi es metamorfosa en cigne. Leda posa un o dos ous d’on neixen bessons.
Amors de Zeus (15)
(Juno, Metis, Temis, Eurínome, Mnemosyne, Leto, Ceres, Danae, Io, Europa, Leda, Ganímedes, Antíope, Diana i Alcmena)
(descendents o forma de metamorfosi)
- Zeus + Juno/Hera (esposa) = Hebe, Il·lítia, Mart, Vulcano
- Zeus + Metis (se la menja) = Atenea/Minerva
- Zeus + Temis (l’Ordre) = les Estacions i les Parcas
- Zeus + Eurínome (filla de l’Oceà) = les Gràcies
- Zeus + Mnemosyne (la Memòria) = les 9 Muses
- Zeus + Leto = Diana i Apol·lo
- Zeus + Ceres (la seva germana) = Prosèrpina
- Zeus i Danae (es metamorfosa en pluja d’or)
- Zeus i Io (es metamorfosa en un núvol)
- Zeus i Europa (es metamorfosa en toro)
- Zeus i Leda (es metamorfosa en cigne)
- Zeus i Ganímides (àguila)
- Zeus i Antíope (sàtir)
- Zeus i Diana (Calisto)
- Zeus i Alcmena (Amfitrió)
Atributs Atenea/Minerva
casc i armes, ègida, cap de medusa a l’escut.
Atenea/Minerva
Filla de Zeus i Metis: neix del cap del seu pare després que aquest es mengés a la seva mare per evitar que els seus fills el destronessin.
Neix ja adulta i armada com una guerrera (participa activament en la batalla de déus vs. Gegants)
Deessa virginal que evita el matrimoni.
Hefest/Vulcano intenta abordar-la, i de la barreja de l’esperma i el terra on va caure en neix l’heroi Erictonio.
*Porta el cap de Medusa a l’escut com a regal de Perseu després de derrotar-la.
Atributs Juno/Hera
cetre, cinturó (de Venus), diadema, paó (en un carro tirat per paons).
Juno/Hera
Germana i esposa de Zeus (i víctima de les seves infidelitats)
Protectora del matrimoni i dels enllumenaments
Té 4 fills amb Zeus: Vulcano, Mart, Il·lítia i Hebe.
Atributs Ares/Mart
armes i gossos
Ares/Mart
Déu de la guerra (violenta, agressiva i cruel).
Fill de Zeus i Juno.
S’enamora de Venus.
Mart i Venus
Mart s’enamora de Venus (casada amb Hefest/Vulcano)
Hefest/Vulcano els sorprèn, i els enganxa amb una gran xarxa que els fa burla de tots els déus.
Hefest/Vulcano
Fill de Júpiter/Zeus i Juno (o Juno sola).
Déu ferrer, senyor del foc, protector dels artesans.
És coix, i té l’aspecte d’un artesà: pilos (gorra rodona), túnica curta i eines de ferrer. Forja el raig de Zeus.
Sol ser acompanyant dels cíclops
Atributs Apol·lo
Lira/violí/instrument musical, aureola, bellesa/acompanyat per les muses, arc i fletxes, cigne, sagetes, corona de llorer.
Apol·lo
Fill de Júpiter/Zeus i Leto, i germà bessó de Diana/Artemisa.
Neix a la illa de Delos.
Déu arquer i de la lira, déu de la música i mestre de l’harmonia (amb les Muses)
Naixement Apol·lo i Diana: Leto està de part 9 dies i 9 nits (intenta evitar el part), i surt de comptes a la illa
deserta de Ortigia/Delos (illa brillant), que permet que neixin bessons, i Hera intervé en el part perquè surti
bé.
Vinculat a la puresa / joventut / bellesa / llum / sol
Apol·lo + muses
Apol·lo, conjuntament amb les Muses són els mestres de l’harmonia. o Caliope (poesia èpica, eloqüència): trompeta, tauleta d’escriptura i estil, llibres, porta una corona de llorer. o Clio (història): llibre, rotllo pergamí, tauleta escriptura i estil, cigne, trompeta, porta una corona de llorer. o Polimnia (pantomima): petit òrgan o instrument musical. o Euterpe (música): flauta simple o doble, trompeta o un altre instrument musical. o Terpsicore (dansa i poesia): viola, lira o instrument musical de cordes. o Erato (cant coral, poesia amorosa): tamborí, lira, viola, a vegades un cigne. o Melpómene (tragèdia): màscares de tragèdia, trompa musical, espasa, cetre als peus, porta una corona. o Tali (comèdia): rotllo, màscares comèdia, viola o un altre instrument musical. o Urania (astronomia): globus terraqüi i corona d’estrelles.
Apol·lo i els fills de Niobe
què són les Niobides?
Niobe presumeix de tenir7 fills davant de Leto, que en tenia menys. Apol·lo i Diana/Artemisa (són cruels) consideren que Niobe ha humiliat a Leto, i maten a tots els fills de Niobe.
*Niobides: representació escultura hel·lenística: representa el dolor/angústia de quan Niobe perd als seus fills
Apol·lo i Dafne
atributs i història
ATRIBUTS: corona de llorer, persecució
Apol·lo es burla d’Eros, i aquest li dispara una sageta d’amor, Apol·lo veu a Dafne i s’enamora perdudament de la nimfa. Es dedica a perseguir-la mentre ella surt corrents. Dafne demana ajuda al seu pare (déu del riu) perquè Apol·lo no l’atrapi, i quan està a punt d’atrapar-la Dafne queda convertida en un llorer. Apol·lo agafa una branca del llorer i es fa una corona.
Apol·lo i Màrsies
qui és Màrsies, atributs i història
Màrsies: sàtir flautista (potes de cabra, orelles punxegudes, barba, banyes)
ATRIBUTS: flauta
Màrsies recupera la flauta d’Atenea, i quan la toca de meravella. Desafia a Apol·lo a una competició amb el rei Mides d’àrbitre (Apol·lo amb la lira vs. Màrsies amb la flauta). Mides anuncia que el guanyador és Màrsies, però Apol·lo demostra que pot tocar la lira del revés, cosa que Màrsies no pot fer amb la flauta i el guanyador acaba sent Apol·lo. Apol·lo castiga a Màrsies fent-lo penjar i espellar.
Relacions homosexuals Apol·lo (2)
Apol·lo i Jacint
Apol·lo i Cipariso
Apol·lo i Jacint
La bellesa de Jacint sedueix a Apol·lo. Però, un dia fent llançament de disc, Apol·lo colpeja a Jacint i aquest mor. De la sang que brolla de la ferida, Apol·lo en fa créixer una flor; el Jacint.
Apol·lo i Cipariso
Cipariso és l’amant d’Apol·lo. Apol·lo li regala una javelina a Cipariso, que accidentalment acaba matant a un cérvol sagrat domesticat. Cipariso desesperat vol morir, i demana als déus que les seves llàgrimes flueixin eternament, i aquests el transformen en un xiprer (arbre de la tristesa).
Atributs Ascepi/Esculapi
serp enroscada en un bastó (símbol farmàcia)
Ascepi/Esculapi
Déu de la medicina i la curació
Fill d’Apol·lo i Coronoide (princesa), tot i que aquesta el deixa i se’n va amb un mortal: Isquis. Apol·lo, gelós, la mata i confia a Esculapi al centaure Quiónnien, que el cuida i li ensenya l’art de la medicina.
D’adult descobreix que pot retornar la vida als morts (torna la vida a Hipòlit amb la sang de Medusa), però Zeus el fulmina. Apol·lo, venjatiu, mata als ciclops.
Atributs Diana/Artemisa
arc i sagetes, cérvola, diadema de mitja lluna al cap i nuesa
Diana/Artemisa
Filla de Zeus i Leto, és la germana bessona d’Apol·lo.
Deessa caçadora i verge.
Viu als boscs i no accepta la proximitat dels homes.
Associada amb la lluna.
Diana i Acetó
qui era Acetó i història
Acetó és un pastor castigat per Diana.
Acetó observava a Diana mentre s’estava banyant, i aquesta cruel, el castiga per envair la seva puresa. Diana el transforma en cérvol, i els propis gossos caçadors d’Acetó no el reconeixen, el cacen i se’l mengen.
Diana i Endimió
Endimió és un pastor de bellesa extraordinària i Diana s’enamora, i cada nit observa com Endimió dorm. Diana demana als Déus que li atorguin la joventut eterna a Endimió, i els déus el maten (dorm eternament) perquè es conservi jove per sempre.
Atributs Hebe
copa i decantador
Hebe
Filla de Júpiter/Zeus i Juno.
Deessa de la joventut.
Abans de Ganímides, era l’encarregada de servir l’ambrosia als déus. Un cop Hèracles accedeix a l’Olimp, es converteix en la seva dona.
Atributs Hermes//Mercuri
barret i sandàlies alades, petaso (barret), caduceu (basto amb dues serps travessades amb ales a la part superior) i bossa de monedes.
Hermes/Mercuri
Fill de Júpiter/Zeus i Maya, neix a Cilene.
Déu del psicobombo (qui trasllada les ànimes)
Déu missatger, dels viatgers, dels intercanvis i del comerç.
Atributs Europa
toro (a vegades amb una garlanda de flors)
Europa (el Rapte d’Europa)
Europa és filla d’Agenor, rei de Fenícia.
Júpiter/Zeus s’enamora d’ella, i es metamorfosa en un toro blanc a la platja on solia jugar amb les seves amigues. Europa corna l’animal i s’assenta sobre d’ell, i immediatament, Zeus s’endinsa al mar i se l’emporta fins a Creta. Europa + Júpiter = Minos, Sarpedón i Radamantis.
Júpiter i Antíope
Zeus s’enamora d’Antíope i Sàtir (banyes, potes de cabra, orelles punxegudes, barbeta), per poder unir-se a ella, i tenen 2 fills: Anfión i Zeto.
Antíope, embarassada, fuig de casa. El pare de la vergonya es mor/suïcida, i el tiet d’Antíope (germà de pare) venja la seva mort. Separa als bessons d’Antíope, i la converteix en la seva esclava. Quan els bessons ja han crescut vengen als tiets lligant a la tieta a un brau perquè l’arrossegui fins que mori [escultura de Brau Farnese]
Atributs Danae
pluja d’or / monedes
Danae
Danae és la filla del rei Acrista (consulta l’oracle i li diu que el seu nét el matarà).
Acrista tanca a Danae lluny de la mirada dels homes perquè no es quedi embarassada.
Zeus es converteix en pluja d’or (algunes representacions són monedes) i la fecunda, deixant-la embarassada. Danae té un fill, Perseu, i l’amaga, però Acrista se n’adona, els posa en un cofre i els deixa a la deriva a l’alta mar.
Danae i Perseu
El cofre on estan Danae i Perseu arriba a l’illa de Cefilos, on un pastor els troba a la platja. El germà del pastor és el monarca de l’illa, i s’enamora de Danae, així que els deixa quedar-se a viure a l’illa. EL monarca es vol casar amb Danae, però ella el rebutja constantment. Com a intent desesperat el monarca celebra un banquet de noces amb una noia (intentant posar gelosa a Danae), i cada convidat ha de portar un present. Perseu diu que portarà el cap de Medusa com a regal. Quan decideix partir a buscar a Medusa troba ajuda: Atenea li deixa l’escut i Mercuri/Hermes li deixa les sandàlies i el barret alat.
Per començar el viatge, Perseu consulta a les Grees, i els roba l’ull (les Grees són 3 dones velles, germanes de les Gòrgones, que entre les tres tenen un ull i una sola dent que es van passant entre elles). Perseu els roba l’ull, i per recuperar-lo les Grees li diuen on trobar les Gòrgones. Quan Perseu troba a Medusa, s’apropa a ella mirant-la. A través del reflex de l’escut d’Atenea, i la decapita. S’emporta el cap com a trofeu, i tornant cap a Cefilos veu a una jove lligada en un penya-segat (Andròmeda).
Quan retorna a Cefilos, retorna les sandàlies i el barret alat a Hermes, i l’escut a Atenea, que també li entrega el cap de Medusa, que posa a l’escut.
Atributs Medusa
llengua llarga, serps al cap i ales
Medusa
Una de les tres germanes Gòrgones.
És mortal i té el poder de petrificar amb la mirada. Gòrgones: cap ple de serps i ales d’or.
Cavall Pegaso
Atributs i història
ATRIBUTS: cavall alat
Neix de la sang de Medusa decapitada quan estava embarassada per Neptú. Serveix a Perseu per alliberar a Andròmeda.
Andròmeda
Filla del rei d’Etiòpia i de Casiopea (nereida).
Casiopea presumeix de ser la més atractiva, i la resta de nereides acudeixen a Posidó, que envia un monstre a arrasar tot el regne. El rei consulta l’oracle per saber com salvar el regne, i aquest li diu que ha d’oferir la seva filla al monstre. El rei lliga a Andròmeda a la vora del penya-segat oferint-la al monstre, però Perseu la rescata.
Perseu i Andròmeda
Després de rescatar a Andròmeda a sobre de Pegaso, Perseu s’enamora i es casa amb ella. Perseu entra a Argos amb Andròmeda, on s’estan celebrant uns jocs organitzats pel rei. Perseu participa amb el llançament de disc, i fereix involuntàriament a Acrista, el seu avi, complint-se la predicció de l’oracle (el net mata a l’avi).
Menciona i explica els dos possibles origens del corall segons la mitologia clàssica
Després de matar a Medusa, Perseu torna amb Pegaso i el cap de la Gòrgona, i veu a Andròmeda lligada al penya-segat. Amb el cap de Medusa. Perseu petrifica al monstre que anava a matar a Andròmeda i:
- quan deixa el cap de Medusa sobre unes algues, aquestes es petrifiquen i es transformen en corall.
- la sang de Medusa que cau al mar es petrifica, i sorgeix el corall.
Qui era Silè?
Silè era fill de Pan, però va ser criat per Dionís, i coneix els secrets de la saviesa. El rei Mides volia conèixer aquests secrets, i el va capturar per extreure-li.
Atributs de Pan
gras, sobretot sobre un ase, borratxo/embriagat
normalment representat o com un personatge principal o com a part d’un seguici
Atributs d’Ariadna
capdell de fil
Qui era Ariadna?
El pare d’Ariadna, rei Minos de Creta, tenia al minotaure (1/2 home, 1/2 toro) en un laberint en el que si entraves no en podies sortir. Cada nou anys, el rei havia de pagar-li tribut i alimentar-lo amb algun ciutadà d’Atenes, i el tercer cop Teseu es va oferir per anar i matar-lo. Ariadna al veure a Teseu es va enamorar, i li va oferir ajuda a canvi de casar-se amb ell, i ell va acceptar. Ariadna li va donar un fil perquè l’anés desenroscant i així pugués fer el camí enrere un cop hagués matat al minotaure, i així va ser. El rei Minos es va enfadar molt al enterar-se de la mort del minotaure, i Teseu i Ariadna van fugir, però fent escala a l’illa de Naxos Teseu la va abandonar mentres dormia. Ariadna el va superar ràpid, i es va casar amb Dionís, que la va portar a l’Olimp. Com a regal de bodes li va donar una diadema d’or, i després es va convertir en una constel·lació.
Atributs Dionís/Baco
corn per beure, toro, cabró, heura, vinya, serps i feres
Dionís/Baco
Fill de Zeus i Sémele, va ser criat per la germana de Sémele. Es desterrat múltiples vegades: Juno el torna boig i Cibeles el purifica.
Relació Zeus i Sémele
Zeus i Sémele conceben un fill junts. Juno, celosa convenç a Sémele que li demani a Zeus que es mostri en la seva gran esplandor, i aquest cedeix, i al transformar-se l’acaba fulminant. Zeus recull al bebè que està gestant i se’l cus a la cuixa fins que acaba la gestació i neix Dionís.
Qui era Sémele?
Sémele era una princesa Tebana que va concebre un fill de Zeus/Júpiter; Dionís/Baco
Baco/Dionís i Ariadna
Tornant a casa, Dionís es troba a Ariadna dormint a Naxos, es casa amb ella i se l’emporta a l’Olimp entre els altres Déus. Allà Dionís lluita a la batalla de déus contra gegants.
