Parcial 2 Flashcards
Pedido
Comanda
Recado
Encarrec
Susto
Ensurt
Fer dentetes
Donar enveja
Fer el pes
Satisfer
Fer figa
Deixar de funcionar
Fer fila
Fer burla
Fer mans i mànigues
Esforçar-se
Fer Safareig
Xafardejar
Vida Ausiàs March
- Gandia, XV
- fill de Pere March
- armat cavaller, casat 2 vegades
Obra: consta de 128 poemes, agrupats per temàtica ( cants de amor, mort,morals)
Cants de amor
Ausias March
- poemes mes coneguts de l’autor
- signifiquen una ruptura
- l’amor Cortés es fomentava en l’amor adúlter per una dama noble.
- dolce stil novo: amor residia en la noblesa del cor
Cants de mort
Ausias March
Poemes influïts pel cançoner de petrarca
- elements autobiogràfics
- es considera que la majoria de versos van ser escrits despres de la mort de la seva segona esposa.
Cants espirituals
Poema de 224 versos en estramps
- l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant- li que se’l endugui cap a un altra vida.
Ausias March
Estil propi
Rebuig idealització
- Dama no havia de ser noble, ni casada. Qualitats físiques, morals i intel·lectuals
- en catala: per vincular la seva concepció del amor -> paper fonamental
- designa a la dama amb un senyal a l’última estrofa dels poemes.
- plena de seny
- llir entre cards
- oh folla amor
-amor, amor
Resso
Ausias March
-intelectual innovador: trenca amb tradició trobadoresca. Crea un estil propi
- creador de llengua: escriure poesia culta en catala sense provençalismes
- mestre poètic: va exercir un mestratge i influència única a Europa
CRÒNIQUES
Textos històrics que reflecteixen l’època de màxima esplendor de la corona catalana.aragonesa.
Finalitat: deixar constància d’uns fets i justificar unes determinades accions polítiques. Pretenen lloar unes conquestes i amagar els passatges mes foscos.
Característiques cròniques
- sentiment naciona, patriòtic i catala
-Religiositat
-Millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval
-font d’inspiració de moltes noveles de cavalleria i cavalleresques
Cròniques de Jaume I
EL LLIBRE DELS FETS
Crònica en catala redactada en persona majestica
- comença amb el preàmbul anunciant la seva mort
Estructura:
1. - engendrament
- naixement
- mort del seu pare
- casament amb Eleonor de castella
2. Conquesta a Mallorca
3.enfrontaments amb serrains de València
4. Mort per malaltia
Estil: catala àgil i directe
- lectura agradable
- pasa llegendes entre altres coses típiques catalanes.
Crònica de Bernat Desclot
Historia de diferents reis ( sobretot Pere el Gran)
Pseudònim: Bernat escriva-> secretari reial
Contingut:
- principi: referencia a Bernat escriva
- estructura desordenada: lligar diferents històries de reis per acabar arribant a Pere II el gran.
- Llegenda de l’engendrament: Pere era fora de casa amb l’exèrcit, i no volia a la reina Maria. Aquesta es fa passar per amant de Pere el catòlic i tenen relacions, d’on neix Jaume I.
Finalitat legitimar la descendència reial
Estil-
ideal cavalleresc
Model lingüístic poc viu i poc popular
Segueix el model lingüístic de la cancelleria reial.
Cronica de romar muntaner
Parla de:
- 5 regnats
- jaume I i el seu engendrament
Autor:
Cronista de guerra que lluitava al costat de pere el gran
Sota les ordres de Roger de Flor (capita exercit almogaves)
Estructura:
Principi- justificacio engendrament jaume l
Objectiu- narrar esdveniments historics dels quals va ser espectador privilegiat
Contingut- aventures, guerres i annexio d atenes i constantinoble
Cronica de pere III el ceremonios
Característiques:
mes avorrida
Exclou el periode excepcional de la histografia catalana
Estil:
Redccio acurada
Gran rigor historic
Seguint models de la cancelleria reial
Presencia documents administratius
Metodologia moderna
Nos magestatic
Curial i Güelfa
Obra excepcional ( pero eclipsada per tirant lo blanc)
Descobarta al segle XIX, escrita al segle XV, ambientada segle XIII
Obra cavalleresca
Autor anonim
Llenguatge mes versemblant i natural q en noveles d cavalleria
L obra es centra en les aventures cavalleresques i amoroses
Div. 3 llibres
1. Iniciacio de curial a la cavalleria, empes per guelfa. Ha de fugir a Austria, on venç un torneig de cavalleria i li ofereixen la ma de Laquesis.
2. Tot i rebutgarla, guelfa deixa d otorgarli el seu favor. Curial participa a un altre torneig
3. Naufraga a les costes del nord d africa i passa sis anys captiu. Alli s enamora de dames mores, una d elles, cammar, s acaba suicidant per ell. Al tornar a italia participa a un torneig i el premi es el desig que ell vulgui. Demana a la cort de franca que li demani perdo a guelfa. Acaba sent acceptat per guelfa i es casen
Te un aire mes medieval que tirant lo blanc
Cancelleria reial- contextualitzacio
Corona d arago: humanisme troba una gran acceptacio entre alguns monarques
Traduccio d obres llatines
Lo culte pel classisisme es reflecteix a la prosa oficial llatina i catalana de l’administracio reial, la cancelleria reial
Cancelleria reial
Redacta tots els documents oficials de la relaiesa, noblesa i estament esclasiastic de la corona d arago.
La seva importancia prove sobretot de la uniformitat linguistica, que en l ambit d la llengua escrita introdueix a tot el territori.
Imposa un catala unificat per damunt de les varietats i la diversitat de que hi ha en la llengua oral.
Prosa de cancelleria
- catala homogeni i unificat, adaptat i difos pels escriptors catalans de finals del segle XIV
- s hi poden trobar elements innobadors propis de la nova mentalitat: intencio critica, racionalisme, to satiric i burlesc rspecte a la moral imperial i influencia dels autors italians contemporanis.
- bernat metge es el paradigma d aquest nou model d intelectial.
