Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

PEGA > PARCIAL > Flashcards

PARCIAL Flashcards

1
Q

Reportatge

A

Parteix de l’objectivitat i fidelitat a la realitat, tot i que hi ha llibertat de tractament.

Es defineix per la profunditat i originalitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Estil del reportatge

A

Admet un estil improvisat, tot i que ha de ser directe.
LLenguatge clar, senzill, exacte i comprensible per l’audiència.
Ús de l’el·lipsi, sobretot en narracions en diferit

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Estructura del reportatge 2 tipus

A
  • Reportatge unidimensional : introducció, cos i tancament
  • Reportatge pluridimensional: es van introduint fets que poden ser igual en importància
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

3 parts del reportatge

A
  • Inici: presentar el tema, captar atenció i generar expectativa
  • Desenvolupament: dossificar la informació de manera atractiva, que tingui ritme. Procurar bons testimonis
  • Tancament: breu, lligam amb la part final del desenvolupament. Original, lògic i congruent
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

El reporter

A

Implicat directament en el que passa, experiència personal dels fets.

Actitud de més profunditat en el to de veu o dinamisme visual del presentador per generar un ritme propi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

TIPUS DE REPORTATGE

A
  • Segons matèria i narració
  • Segons destí i durada
  • Segons programació i difusió
  • Segons la font o escenari
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Reportatge segons la matèria

A

a) Reportatge de fets o esdeveniments: explicar els fets com un narrador omniscient. Objectivitat
b) Opinions o declaracions: contrast de parers. La funció del periodista és centrar el tema
c) Convivència i relacions socials: Ofereix la vida d’un grup amb formes narratives entrellaçades.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Reportatge segons la durada

A

a) de curta durada provocat per notícia immediata
b) D’ampliació de notícia programada
c) Gran reportatge o reportatge programa (unitat coherència i ritme). Tracta un tema ampli amb multiperspectiva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Reportatge segons la difusió

A

a) Captat i difós en directe: l’important son els fets
b) Captat en directe i difós en diferit: l’audiència aprecia més els detallsz. COM
c) Captat en directe i difós en diferit, un cop editat. La majoria. El·LIPSI

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Reportatge segons la font

A

a) De taula: Re-elabora noticies amb un nou enfoc als fets
b) De carrer: material sonor o visual majoritàriament original
c) D’arxiu: reelabora fets del passat per contrastar-los amb l’actualitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Procés tècnic del reportatge

A
  • Producció
  • Realització
  • Muntatge i edició
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Fase de producció. Dos fases

A
  • Documentació
  • Planificació

Cal delimitar l’enfocament, destí, durada, temps de producció, pressupost i equip humà i tècnic amb que es compta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Fase de realització

A

Enregistrament de imatges o sons.
Captar l’actuació natural de les persones que participen en els fets.
Algunes de les tècniques són la captació de so a través de micròfons camuflats. càmeres ocultes, doble càmera…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

ELEMENTS SONORS DE REPORTATGE

A

Exposat per la veu d’un relator que dona entrada als diferents documents sonors: declaracions, so, músiques…

La paraula assumeix la condició narrativa. La veu en off ha de servir per vincular unes situacions amb les altres i aportar dades i clarificacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Sons de la realitat

A

El reportatge reclama sons autèntics com a components intrínsecs.
Un bon reportatge permet escoltar la sonoritat dels esdeveniments, que introdueix la paraula només per situar, reforçar i aconseguir que els sons adquireixin la plenitud del seu significat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Es possible construir un reportatge sense narrador?

A

Si, per tal de prescindir d’elements sonors que poden ser subjectius

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Elements sonors del reportatge: musica

A
  • Funció relatora i ambiental
  • Ressaltar el paper emotiu
  • Ajuda a contextualitzar (territori o cultura determinats)
  • No abusar, procurar que sigui instrumental
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Efectes i silenci

A

Cal valorar si calen efectes o si s’ha de donar un protagonisme especial al silenci.
Reporters experts recomanen alternança sonora –> Al llarg de la narració es van introduint talls de veu breus, música i so ambient per tal de mantenir el ritme del reportatge.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Claus del reportatge

A
  • Temes universals (d’ells oferir una versió concreta i delimitada del espai i temps)
  • De cada tema hem de saber trobar una o més històries que explicar
  • Cal establir un fil conductor entre les parts (reporter, protagonista, narrador omniscient, text, cançó…)
  • Diferents perspectives
  • Anar d’allò particular a allò general
  • Personalització del tema
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

REPORTATGE. DESCOBRIMENT

A

Respon a que i qui, però també resol com, quan i on

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Retrat

A

mostra els trets principals de la personalitat d’un subjecte o col·lectivitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Conflicte

A

Motor principal de la major part de reportatgees.
Respon a QUI, CONTRA QUI i PERQUE però també anticipa quan on i com

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Jaume Vilalta. 2 grans tipus d’histories en el camp dels reportatges

A
  • Les que giren al voltant d’un conflicte
  • Presenten un descobriment
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Reportatge. Estrcutures narratives possibles

A
  • Estructura lineal
  • Estructura flashback
  • Estructura de fresc
  • Estructura en paral·lel
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

La polèmica la trobem en els gèneres col·loquials

A
  • El debat
  • El col·loqui / taula rodona
  • Tertúlia
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Debat

A
  • Principal objectiu: confrontació ideològica entre postures
  • El més pur: 2 persones i moderador, que ha de centrar, resumir postures i posicions i tenir recursos expressius al nivell dels debatents
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Col·loqui

A

Debat múltiple
Exigeix la presència de 3 persones que es posicionen (màxim 6-8)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Diferència entre col·loqui i taula rodona

A

El Col·loqui és una confrontació polèmica i la taula rodona (tot i no excloure la polèmica) és una reunió d’experts sobre un tema

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Taula rodona

A

El contingut no és monotemàtic, sinó més obert i plural
Es considera que té un desenevolupament periòdic amb participants habituals

30
Q

Diferència entre taula rodona i tertúlia

A

La reunió d’experts es substitueix per la coincidència de famosos, líders d’opinió, polítics…

31
Q

Tertúlia

A

S’atribueix un caràcter determinat a les tertúlies en funció de la hora de difusió
- Difusió al matí: prospecció, pronòstic, anàlisi de notícies fresques…
- Difusió a la tarda: més disteses, ironia i ingeni
- Difusió a la nit: comentari, refleció, polèmica…

32
Q

Estructura 1: presentació

A

Presentació
- Presentació del tema principal i transcendència que té per l’audiència
- Explicació de la naturalesa del programa i funcionaments:
a) Objectius
b) Durada
c) Elements tècnics i de continguts que es disposarà

33
Q

Estructura 2: participants

A

En tertúlies, es presenta als participants i després als temes
En debats es sorteja l’ordre de presentació i s’estableix la tipologia de les dades que dira cada debatent.

La primera interacció acostuma a ser una salutació de cortesia

34
Q

Estructura 3: intervencions

A

El més habitual als debats és permetre una primera intervenció de tots els participants, amb pregunta prèvia o no.
Aquesta primera ronda acostuma a tenir un ordre que s’ha establert prèviament i serveix per estabir un punt de partida entre els debatents.

35
Q

Estructura 4: blocs temàtics

A

Els debats acostumen a estructurarse en blocs temàtics.
També es possible que tinguin una estructura lliure -> esforç important pel moderador
En aquesta part les intervencions es podueixen de manera espontània o per petició al moderador

36
Q

Estructura 5: control del temps

A

El debat parteix de l’intent d’equilibri i equidistància del mitjà que el promou i de la persona que el representa
Les intervencions acostumen a estar condicionades pel desig previ ‘equiparar el temps destinat a cadascun dels debatents.

37
Q

Estructura 6: tancament i comiat

A

Debat finalitza amb un torn de conclusions del participants i tancament del moderador.
S’acomiada el debat agraint la presència dels debatents i l’audiència

38
Q

Estructura 7: altres recursos

A

Durant el debat es poden introduir recursos:
- Connexions externes
- Talls de veu
- Intervencions del públic (preenregistrades)
- Intervencions de XXSS
- Enquestes en directe sobre el guanyador del debat

39
Q

Moderador: màxima autoritat

A
  • Exerceix l’autoritat de manera contínua, donant veu o traient-la, imposant l’estructura i el que es va tractant durant el gènere.
  • La veu del mitjà: representa una funció identificadora del mitjà. Els debatents analitzen la seva posició al debat en funció de la línia ideològica del mitjà i la seva tasca periodística global
  • Marca el caràcter: Intervencions o permissibilitat en les acusacions que apareixen al debat delimita el seu caràcter. Pot permetre un major aprofundiment,agressivitat, formalitat…
  • Garanteix equilibri: de temps entre els participants i igualtat en les intervencions
  • Dirigeix el diàleg: Coordina les intervencions. És important que el debat mantingui un desenvolupament de temes fluid, intercalant repostes o rèpliquees a al·lusions que es mereixen intervenció immediata
  • Estableix el ritme: abans de començar estableix normes de debat sobre el dinamisme
40
Q

El debat: audiència

A
  • Pot tenir públic o no
  • és més habitual als debats
  • es pot decidir que intervingui (seleccionat mitjançant càstings dirigits per sociòlegs o psicòlegs
  • Diversos formats de participació: es passa un micròfon, xxss, central de dades…
41
Q

Realització

A

En estudi i multicàmera
Realització sòbria
Reptes:
- Aconseguir plans el màxim de frontals possibles
- Pla curt a la persona que parla
- Antents a les reaccions

42
Q

Consells x realització debat

A
  • L’ajuda del moderador a la realització és fonamental
  • Presentació alternant els dos costats permetrà oferir un PM de cadascun
  • Una presentació de convidats prou llarga donarà més temps a preparar els plans següents
  • Dirigir preguntes a persones concretes, sobretot al principi
43
Q

Debat. Plans

A
  • PG al principi (per situar la discussió)
  • I al final (per acomiadar el programa)
44
Q

Comiat. PLans

A
  • PM dels convidats si ens acomiadem individualment o PG si és un comiat general
  • PM del moderador en acomiadarse del teleespectador
  • PG ben obert al final
45
Q

Quin pla sempre s’ha de tenir disponible?

A

Un PG o PC disponible en alguna de les càmeres

46
Q

Diferències entre podcast i ràdio

A
  • POdcast es busquen, la radio es troba
  • En radio, el programa està a l’aire i els podcasts poden començar
  • Ràdio compromisos de horari, als podcasts estan lliures de restricció de temps
  • Ràdio ha d’atreure a una àmplia audiència, els pòdcasts es poden enfocar en ninxols
  • La ràdio només requereix d’un botó, podcast cal buscar
  • Ràdio transmet a temps real
  • Ràdio els oients han d’estar pendents al horari d’emissió
  • Drets d’execució pública enfront drets de reproducció i reproducció
  • Local vs internacional
  • Llibertta d’expressio
47
Q

Podcasts es busquen, la radio es troba

A

Radio es excelent x lliurar continguts, el podcasts cal buscarlos. els usuaris han de trobar quelcom que els agradi i triar quin programa volen descarregar.
L’intenció es molt diferent

48
Q

En la radio el programa sempre està a l’aire, els podcasts comencen des del principi

A

La gent no escolta un programa de radio de principi a fi, flueix. Es probable que l’oient es perdi part del contingut.
Al podcasting els programes es poden escoltar des del principi, tot i que no es garantia que el contingut els mantingui connectats

49
Q

En ràdio existeix compromís d’horari i als podcasts estan lliures de restriccións de temos

A

En radio, el maneig de temps es critic
Els podcasts no tenen durada específica. Una entrevista es podria realitzar a un ritme mes pausat

50
Q

La radio atreu una gran audiencia, els podcasts poden enfocarse en ninxols

A

La radio, tot i fer segmentació d’audiències, és broadcasting, un mitjà massiu de comunicacio i es impulsada pels mesuradors d’audiència

Els podcasts es narrowcasting, pot enfocarse a temes mes especifics

51
Q

La radio, oients han d’estar atents del horari d’emissio, el podcast l’oient decideix quan escoltar

A

Radio requereix que es sintonitzi mentre es transmet, l’estació de ràdio estebleix l’horari dels seus programes. Si no s’escolta, el contingut desapareix (tret que l’emissora el gravi i puji a internet)
Podcast tenim llibertat per escoltarlos, pot ser en línia o descarregat

52
Q

Webcast

A

Podcast en viu, gravat i posat a la disposició del públic per ser escoltat més tard

53
Q

Drets d’execució publica en front de drets de reproduccio i distribucio

A

En radio es posa la musica que es desitji, sempre que es pagui els drets d’autor a les associacions de recaptació (SGAE, AIE, AGEDI)
En podcast cal gestionar els drets d’execució directament amb editorials o propietaris, el que es costós.
Normalment s’usen cançons que ofereixen alguns llocs legals de musica gratis.

54
Q

Local vs internacioal

A

Radio es local, els continguts estan enfocats a la comunitat on volen arribar
Eel podcast, al estar disponible a internet, queda obert a ser escoltat arreu del mon. els continguts han de ser més universals

55
Q

LLibertat d’expressio

A

Els mitjans massius de comunicacio cuiden els continguts i llenguatge, ja que transmeten a través de frequencies que han estat lliurades en concessió per l’estat, que per llei podria recuperar.
El podcast permet llibertat d’expressio

56
Q

Crònica

A

Informació sobre uns fets ocorreguts durant un període de temos des del lloc mateix o proxim d’on s’han produit, relatada per un informador que els ha viscut com a protagonista, testimoni o investigador que coneix les circumstàncies.

57
Q

Estil audiovisual de la crònica

A

Estil personal de l’autor, presentant dades de la manera més concreta possible.

58
Q

Objectiu de la crònica

A

Exposició d’uns fets, malgrat s’admeti l’ombra d’una lleugera valoració, sense perdre el desig d’objeectivitat

59
Q

Tècniques de crònica a ràdio

A

La veu serveix com a tret identificador de reconeixement

La crònica radiofònica pot recollir sons testimonials dels fets, declaracions, però sempre lligats a la veu del cronista, l’important és l’exposició del informador, malgrat la resta de documents tenen un valor secundari però necessari

60
Q

Cronista: relator i intèrpret

A
  • Ha de ser testimoni o viure els fets. Aquesta funció testimonial el porta a investigar el que ha passat i oferir dades recollides.
  • Informador híbrid: relator i intèrpret
  • La crònica, per aquesta visió personal de l’autor exigeix la seva identificació
  • El cronista és el vehicle per que cada emissora presenti una versió personal dels fets.
61
Q

Crònica vs noticia

A

Noticia: naració d’uns fets per part d’un periodista que coneix per una font legitimada
Crònica: narració de fets per un periodista que els explica des del lloc on s’han produit i ha viscut com a protagonista, testimoni o investigador

62
Q

Crònica vs noticia. Redacció

A

Noticia no admet personalització
Crònica permet valoració dels fets de la interpretació per part del periodista. Si és part dels fets és lògic que ho reflecteixi

63
Q

Crònica vs noticia. Difusió

A
  • Noticia: no es necessària la identificació del periodista
  • El ritme en l’explicació és estàndard
  • Crònica: és pràcticament la font i el ritme és més lent
64
Q

Crònica ràdio. Característiques bàsiques

A
  • Des del lloc dels fets
  • Assumpció del relat periodístic des de la descripció dels fets
  • Explicació detallada del que passa en el moment
  • Descripció de l’entorn i situació
  • Som els ulls de l’oient
  • Incloure talls de ve
65
Q

Recomanacions per una bona crònica de ràdio

A
  • Tria un esdeveniment
  • Informa’t
  • Aplica les 6 preguntes (informació subministrada íntegrament)
  • Dona un angle (POV)
  • Escriu i parla de manera simple
  • Narra (principi, nus i desenllaç. Els elements han d’estar en tensió entre si)
  • Defineix el conflicte (q dinamitza la narració)
  • Estructura cronològicament
  • Enganxa
  • Emociona
  • Edita
66
Q

Antecedents. Crònica literaria

A

La narracio de fets històrics explicats pels mateixos protagonistes van ser les primeres manifestacions del gènere crònica.
Explicar fets segons la seva visió i interpretació

“La guerra de les gàlies” Juli Cèsar

67
Q

Concepte de crònica

A

Consisteix en la informació sobre fets ocorrguts durant un periode de temps des del lloc mateix o pròxim

68
Q

Tipologia de la crònica

A

D’informació general
- Segons cobertura territorial
- Segons tractament dels continguts
- Segons fets tractats
Especialitzada
Segons l’autoria

69
Q

Estil audiovisual de la crònica

A
  • Estil personal
  • Exposició d’uns fets + lleugera valoració
70
Q

Tècniques de crònica a TV

A
  • Info relatada per la veu i imatge del seu autor, on aquesta presència està justificada per ser el portador de l’aspecte valoratiu de la crònica
  • Es combina presència i imatges, però algunes només apareix la imatge de l’autor
  • En cas que no sigui possible l’imatge de la cronista, es substitueix per una foto o mapa de l’ubicació propera als fets
71
Q
A

PEGA (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions