Brainscape's Knowledge GenomeTM


Top Flashcards (Certified)
All Flashcards

PEGA > PARCIAL > Flashcards

PARCIAL Flashcards

1
Q

Reportatge

A

Parteix de l’objectivitat i fidelitat a la realitat, tot i que hi ha llibertat de tractament.

Es defineix per la profunditat i originalitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Estil del reportatge

A

Admet un estil improvisat, tot i que ha de ser directe.
LLenguatge clar, senzill, exacte i comprensible per l’audiència.
Ús de l’el·lipsi, sobretot en narracions en diferit

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Estructura del reportatge 2 tipus

A
  • Reportatge unidimensional : introducció, cos i tancament
  • Reportatge pluridimensional: es van introduint fets que poden ser igual en importància
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

3 parts del reportatge

A
  • Inici: presentar el tema, captar atenció i generar expectativa
  • Desenvolupament: dossificar la informació de manera atractiva, que tingui ritme. Procurar bons testimonis
  • Tancament: breu, lligam amb la part final del desenvolupament. Original, lògic i congruent
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

El reporter

A

Implicat directament en el que passa, experiència personal dels fets.

Actitud de més profunditat en el to de veu o dinamisme visual del presentador per generar un ritme propi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

TIPUS DE REPORTATGE

A
  • Segons matèria i narració
  • Segons destí i durada
  • Segons programació i difusió
  • Segons la font o escenari
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Reportatge segons la matèria

A

a) Reportatge de fets o esdeveniments: explicar els fets com un narrador omniscient. Objectivitat
b) Opinions o declaracions: contrast de parers. La funció del periodista és centrar el tema
c) Convivència i relacions socials: Ofereix la vida d’un grup amb formes narratives entrellaçades.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Reportatge segons la durada

A

a) de curta durada provocat per notícia immediata
b) D’ampliació de notícia programada
c) Gran reportatge o reportatge programa (unitat coherència i ritme). Tracta un tema ampli amb multiperspectiva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Reportatge segons la difusió

A

a) Captat i difós en directe: l’important son els fets
b) Captat en directe i difós en diferit: l’audiència aprecia més els detallsz. COM
c) Captat en directe i difós en diferit, un cop editat. La majoria. El·LIPSI

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Reportatge segons la font

A

a) De taula: Re-elabora noticies amb un nou enfoc als fets
b) De carrer: material sonor o visual majoritàriament original
c) D’arxiu: reelabora fets del passat per contrastar-los amb l’actualitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Procés tècnic del reportatge

A
  • Producció
  • Realització
  • Muntatge i edició
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Fase de producció. Dos fases

A
  • Documentació
  • Planificació

Cal delimitar l’enfocament, destí, durada, temps de producció, pressupost i equip humà i tècnic amb que es compta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Fase de realització

A

Enregistrament de imatges o sons.
Captar l’actuació natural de les persones que participen en els fets.
Algunes de les tècniques són la captació de so a través de micròfons camuflats. càmeres ocultes, doble càmera…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

ELEMENTS SONORS DE REPORTATGE

A

Exposat per la veu d’un relator que dona entrada als diferents documents sonors: declaracions, so, músiques…

La paraula assumeix la condició narrativa. La veu en off ha de servir per vincular unes situacions amb les altres i aportar dades i clarificacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Sons de la realitat

A

El reportatge reclama sons autèntics com a components intrínsecs.
Un bon reportatge permet escoltar la sonoritat dels esdeveniments, que introdueix la paraula només per situar, reforçar i aconseguir que els sons adquireixin la plenitud del seu significat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Es possible construir un reportatge sense narrador?

A

Si, per tal de prescindir d’elements sonors que poden ser subjectius

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Elements sonors del reportatge: musica

A
  • Funció relatora i ambiental
  • Ressaltar el paper emotiu
  • Ajuda a contextualitzar (territori o cultura determinats)
  • No abusar, procurar que sigui instrumental
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Efectes i silenci

A

Cal valorar si calen efectes o si s’ha de donar un protagonisme especial al silenci.
Reporters experts recomanen alternança sonora –> Al llarg de la narració es van introduint talls de veu breus, música i so ambient per tal de mantenir el ritme del reportatge.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Claus del reportatge

A
  • Temes universals (d’ells oferir una versió concreta i delimitada del espai i temps)
  • De cada tema hem de saber trobar una o més històries que explicar
  • Cal establir un fil conductor entre les parts (reporter, protagonista, narrador omniscient, text, cançó…)
  • Diferents perspectives
  • Anar d’allò particular a allò general
  • Personalització del tema
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

REPORTATGE. DESCOBRIMENT

A

Respon a que i qui, però també resol com, quan i on

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Retrat

A

mostra els trets principals de la personalitat d’un subjecte o col·lectivitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Conflicte

A

Motor principal de la major part de reportatgees.
Respon a QUI, CONTRA QUI i PERQUE però també anticipa quan on i com

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Jaume Vilalta. 2 grans tipus d’histories en el camp dels reportatges

A
  • Les que giren al voltant d’un conflicte
  • Presenten un descobriment
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Reportatge. Estrcutures narratives possibles

A
  • Estructura lineal
  • Estructura flashback
  • Estructura de fresc
  • Estructura en paral·lel
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
La polèmica la trobem en els gèneres col·loquials
- El debat - El col·loqui / taula rodona - Tertúlia
26
Debat
- Principal objectiu: confrontació ideològica entre postures - El més pur: 2 persones i moderador, que ha de centrar, resumir postures i posicions i tenir recursos expressius al nivell dels debatents
27
Col·loqui
Debat múltiple Exigeix la presència de 3 persones que es posicionen (màxim 6-8)
28
Diferència entre col·loqui i taula rodona
El Col·loqui és una confrontació polèmica i la taula rodona (tot i no excloure la polèmica) és una reunió d'experts sobre un tema
29
Taula rodona
El contingut no és monotemàtic, sinó més obert i plural Es considera que té un desenevolupament periòdic amb participants habituals
30
Diferència entre taula rodona i tertúlia
La reunió d'experts es substitueix per la coincidència de famosos, líders d'opinió, polítics...
31
Tertúlia
S'atribueix un caràcter determinat a les tertúlies en funció de la hora de difusió - Difusió al matí: prospecció, pronòstic, anàlisi de notícies fresques... - Difusió a la tarda: més disteses, ironia i ingeni - Difusió a la nit: comentari, refleció, polèmica...
32
Estructura 1: presentació
Presentació - Presentació del tema principal i transcendència que té per l'audiència - Explicació de la naturalesa del programa i funcionaments: a) Objectius b) Durada c) Elements tècnics i de continguts que es disposarà
33
Estructura 2: participants
En tertúlies, es presenta als participants i després als temes En debats es sorteja l'ordre de presentació i s'estableix la tipologia de les dades que dira cada debatent. La primera interacció acostuma a ser una salutació de cortesia
34
Estructura 3: intervencions
El més habitual als debats és permetre una primera intervenció de tots els participants, amb pregunta prèvia o no. Aquesta primera ronda acostuma a tenir un ordre que s'ha establert prèviament i serveix per estabir un punt de partida entre els debatents.
35
Estructura 4: blocs temàtics
Els debats acostumen a estructurarse en blocs temàtics. També es possible que tinguin una estructura lliure -> esforç important pel moderador En aquesta part les intervencions es podueixen de manera espontània o per petició al moderador
36
Estructura 5: control del temps
El debat parteix de l'intent d'equilibri i equidistància del mitjà que el promou i de la persona que el representa Les intervencions acostumen a estar condicionades pel desig previ 'equiparar el temps destinat a cadascun dels debatents.
37
Estructura 6: tancament i comiat
Debat finalitza amb un torn de conclusions del participants i tancament del moderador. S'acomiada el debat agraint la presència dels debatents i l'audiència
38
Estructura 7: altres recursos
Durant el debat es poden introduir recursos: - Connexions externes - Talls de veu - Intervencions del públic (preenregistrades) - Intervencions de XXSS - Enquestes en directe sobre el guanyador del debat
39
Moderador: màxima autoritat
- Exerceix l'autoritat de manera contínua, donant veu o traient-la, imposant l'estructura i el que es va tractant durant el gènere. - La veu del mitjà: representa una funció identificadora del mitjà. Els debatents analitzen la seva posició al debat en funció de la línia ideològica del mitjà i la seva tasca periodística global - Marca el caràcter: Intervencions o permissibilitat en les acusacions que apareixen al debat delimita el seu caràcter. Pot permetre un major aprofundiment,agressivitat, formalitat... - Garanteix equilibri: de temps entre els participants i igualtat en les intervencions - Dirigeix el diàleg: Coordina les intervencions. És important que el debat mantingui un desenvolupament de temes fluid, intercalant repostes o rèpliquees a al·lusions que es mereixen intervenció immediata - Estableix el ritme: abans de començar estableix normes de debat sobre el dinamisme
40
El debat: audiència
- Pot tenir públic o no - és més habitual als debats - es pot decidir que intervingui (seleccionat mitjançant càstings dirigits per sociòlegs o psicòlegs - Diversos formats de participació: es passa un micròfon, xxss, central de dades...
41
Realització
En estudi i multicàmera Realització sòbria Reptes: - Aconseguir plans el màxim de frontals possibles - Pla curt a la persona que parla - Antents a les reaccions
42
Consells x realització debat
- L'ajuda del moderador a la realització és fonamental - Presentació alternant els dos costats permetrà oferir un PM de cadascun - Una presentació de convidats prou llarga donarà més temps a preparar els plans següents - Dirigir preguntes a persones concretes, sobretot al principi
43
Debat. Plans
- PG al principi (per situar la discussió) - I al final (per acomiadar el programa)
44
Comiat. PLans
- PM dels convidats si ens acomiadem individualment o PG si és un comiat general - PM del moderador en acomiadarse del teleespectador - PG ben obert al final
45
Quin pla sempre s'ha de tenir disponible?
Un PG o PC disponible en alguna de les càmeres
46
Diferències entre podcast i ràdio
- POdcast es busquen, la radio es troba - En radio, el programa està a l'aire i els podcasts poden començar - Ràdio compromisos de horari, als podcasts estan lliures de restricció de temps - Ràdio ha d'atreure a una àmplia audiència, els pòdcasts es poden enfocar en ninxols - La ràdio només requereix d'un botó, podcast cal buscar - Ràdio transmet a temps real - Ràdio els oients han d'estar pendents al horari d'emissió - Drets d'execució pública enfront drets de reproducció i reproducció - Local vs internacional - Llibertta d'expressio
47
Podcasts es busquen, la radio es troba
Radio es excelent x lliurar continguts, el podcasts cal buscarlos. els usuaris han de trobar quelcom que els agradi i triar quin programa volen descarregar. L'intenció es molt diferent
48
En la radio el programa sempre està a l'aire, els podcasts comencen des del principi
La gent no escolta un programa de radio de principi a fi, flueix. Es probable que l'oient es perdi part del contingut. Al podcasting els programes es poden escoltar des del principi, tot i que no es garantia que el contingut els mantingui connectats
49
En ràdio existeix compromís d'horari i als podcasts estan lliures de restriccións de temos
En radio, el maneig de temps es critic Els podcasts no tenen durada específica. Una entrevista es podria realitzar a un ritme mes pausat
50
La radio atreu una gran audiencia, els podcasts poden enfocarse en ninxols
La radio, tot i fer segmentació d'audiències, és broadcasting, un mitjà massiu de comunicacio i es impulsada pels mesuradors d'audiència Els podcasts es narrowcasting, pot enfocarse a temes mes especifics
51
La radio, oients han d'estar atents del horari d'emissio, el podcast l'oient decideix quan escoltar
Radio requereix que es sintonitzi mentre es transmet, l'estació de ràdio estebleix l'horari dels seus programes. Si no s'escolta, el contingut desapareix (tret que l'emissora el gravi i puji a internet) Podcast tenim llibertat per escoltarlos, pot ser en línia o descarregat
52
Webcast
Podcast en viu, gravat i posat a la disposició del públic per ser escoltat més tard
53
Drets d'execució publica en front de drets de reproduccio i distribucio
En radio es posa la musica que es desitji, sempre que es pagui els drets d'autor a les associacions de recaptació (SGAE, AIE, AGEDI) En podcast cal gestionar els drets d'execució directament amb editorials o propietaris, el que es costós. Normalment s'usen cançons que ofereixen alguns llocs legals de musica gratis.
54
Local vs internacioal
Radio es local, els continguts estan enfocats a la comunitat on volen arribar Eel podcast, al estar disponible a internet, queda obert a ser escoltat arreu del mon. els continguts han de ser més universals
55
LLibertat d'expressio
Els mitjans massius de comunicacio cuiden els continguts i llenguatge, ja que transmeten a través de frequencies que han estat lliurades en concessió per l'estat, que per llei podria recuperar. El podcast permet llibertat d'expressio
56
Crònica
Informació sobre uns fets ocorreguts durant un període de temos des del lloc mateix o proxim d'on s'han produit, relatada per un informador que els ha viscut com a protagonista, testimoni o investigador que coneix les circumstàncies.
57
Estil audiovisual de la crònica
Estil personal de l'autor, presentant dades de la manera més concreta possible.
58
Objectiu de la crònica
Exposició d'uns fets, malgrat s'admeti l'ombra d'una lleugera valoració, sense perdre el desig d'objeectivitat
59
Tècniques de crònica a ràdio
La veu serveix com a tret identificador de reconeixement La crònica radiofònica pot recollir sons testimonials dels fets, declaracions, però sempre lligats a la veu del cronista, l'important és l'exposició del informador, malgrat la resta de documents tenen un valor secundari però necessari
60
Cronista: relator i intèrpret
- Ha de ser testimoni o viure els fets. Aquesta funció testimonial el porta a investigar el que ha passat i oferir dades recollides. - Informador híbrid: relator i intèrpret - La crònica, per aquesta visió personal de l'autor exigeix la seva identificació - El cronista és el vehicle per que cada emissora presenti una versió personal dels fets.
61
Crònica vs noticia
Noticia: naració d'uns fets per part d'un periodista que coneix per una font legitimada Crònica: narració de fets per un periodista que els explica des del lloc on s'han produit i ha viscut com a protagonista, testimoni o investigador
62
Crònica vs noticia. Redacció
Noticia no admet personalització Crònica permet valoració dels fets de la interpretació per part del periodista. Si és part dels fets és lògic que ho reflecteixi
63
Crònica vs noticia. Difusió
- Noticia: no es necessària la identificació del periodista - El ritme en l'explicació és estàndard - Crònica: és pràcticament la font i el ritme és més lent
64
Crònica ràdio. Característiques bàsiques
- Des del lloc dels fets - Assumpció del relat periodístic des de la descripció dels fets - Explicació detallada del que passa en el moment - Descripció de l'entorn i situació - Som els ulls de l'oient - Incloure talls de ve
65
Recomanacions per una bona crònica de ràdio
- Tria un esdeveniment - Informa't - Aplica les 6 preguntes (informació subministrada íntegrament) - Dona un angle (POV) - Escriu i parla de manera simple - Narra (principi, nus i desenllaç. Els elements han d'estar en tensió entre si) - Defineix el conflicte (q dinamitza la narració) - Estructura cronològicament - Enganxa - Emociona - Edita
66
Antecedents. Crònica literaria
La narracio de fets històrics explicats pels mateixos protagonistes van ser les primeres manifestacions del gènere crònica. Explicar fets segons la seva visió i interpretació "La guerra de les gàlies" Juli Cèsar
67
Concepte de crònica
Consisteix en la informació sobre fets ocorrguts durant un periode de temps des del lloc mateix o pròxim
68
Tipologia de la crònica
D'informació general - Segons cobertura territorial - Segons tractament dels continguts - Segons fets tractats Especialitzada Segons l'autoria
69
Estil audiovisual de la crònica
- Estil personal - Exposició d'uns fets + lleugera valoració
70
Tècniques de crònica a TV
- Info relatada per la veu i imatge del seu autor, on aquesta presència està justificada per ser el portador de l'aspecte valoratiu de la crònica - Es combina presència i imatges, però algunes només apareix la imatge de l'autor - En cas que no sigui possible l'imatge de la cronista, es substitueix per una foto o mapa de l'ubicació propera als fets
71

PEGA (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2025 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions