Modernisme Flashcards

1
Q

Què és el modernisme?

A

Moviment cultural que afecta totes les arts: arquitectura, literatura, pintura, escultura, música, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Quant temps dura el modernisme?

A

Des de l’any 1892 (1ª festa modernista) fins a l’any 1911 (mort de Joan Maragall)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Qui impulsa aquest moviment?

A

Joves burgesos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Què és l’art total?

A

És la síntesi de totes les arts.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Objectiu del modernisme

A

Transformar la societat tradicional catalana en una societat moderna europea.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Exemples d’artistes modernistes

A

Joan Maragall
Antoni Gaudí
Josep Llimona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Regeneracionisme:

A

Corrent artístic amb una funció social

Creu que l’artista ha d’intentar transformar i millorar la societat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Esteticisme

A

Es basava en l’estètica i la bellesa per sobre de la moralitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Simbolisme

A

Corrent artístic que crea la “poesia pura”

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Què és la “poesia pura”?

A

És la capacitat de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través de símbols i de la musicalitat dels mots.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Impressionisme

A

Corrent pictòric que consisteix a mostrar les sensacions produïdes per les coses, i no les pròpies coses.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Quines tècniques utilitzen a l’impressionisme?

A

Utilitza la tècnica del puntillisme i el contrast de colors

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Decadentisme

A

Corrent artístic que tracta sobre la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Context històric

A

Es va inventar el ferrocarril, l’automòbil i l’electricitat

Els estats van començar a vetllar pels serveis socials i la sanitat

Els homes van poder anar a votar

Van aparèixer partits anarquistes, socialistes i nacionalistes

Van crear-se sindicats

Barcelona va patir conflictes com el del Liceu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Paper de la burgesia durant aquesta època

A

Els fills de les famílies burgeses van poder-se formar i viatjar a l’estranger.

D’aquesta manera va sorgir una generació plena d’artistes joves que prometien un gran futur

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Conflictes que van sorgir a les famílies burgeses

A

El problema més comú va ser que el pare burgès volia que el seu fill seguís amb el seu negoci o treballés a una bona empresa mentre que el fill volia ser artista, escultor…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Quina obra és un gran exemple dels conflictes familiars durant aquesta època?

A

L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Quin esdeveniment es va organitzar per ajuntar a tots els artistes modernistes?

A

Les Festes Modernistes de Sitges

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Qui va organitzar Les Festes Modernistes de Sitges?

A

Santiago Rusiñol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Com s’anomena el cafè on els artistes barcelonins es reunien per a debatre i fer tertúlies?

A

Els Quatre Gats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Biografia Joan Maragall

A

Poeta i escriptor català que va ser membre de la Renaixença catalana. Ell buscava la simplicitat i d’aquesta manera
va desenvolupar la “teoria de la paraula viva”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Temes principals de les obres de Joan Maragall

A

La naturalesa, l’amor i la seva ciutat natal (Barcelona)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

La vaca cega resum

A

Aquest poema relata l’estat d’una pobra vaca que és cega per culpa d’una malaltia a un ull, i una pedrada que li va fer un vailet a l’altre.

Maragall explica que a la vaca ja no pot estar amb les seves companyes, que té grans
dificultats per orientar-se i per a poder veure aigua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Significat de la vaca cega

A

Aquesta obra parla de diferents temes:

La natura, Maragall
descriu el paisatge com un lloc gran, ampli, lliure…

El rebuig social, la vaca representa als artistes modernistes, ja
que es caracteritzaven per ser bohemis i incompresos per a la societat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Teoria de la paraula viva

A

Aquesta teoria es basa en l’espontaneïtat, la sinceritat i les emocions pures. Maragall no busca estils retòrics, ell
explica que prefereix dir les coses tal com són, ja que d’aquesta manera s’extreu l’opinió més pura.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Biografia Santiago Rusiñol

A

Russiñol va voler ser pintor i se’n va anar a París l’any 1889 i en tornar a Espanya, va fundar un taller-museu anomenat “Cau Ferrat”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Tipus de literatura de Santiago Rusiñol

A

La seva literatura es basava principalment en les obres en prosa i drames.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Festes modernistes

A

Van ser el conjunt dels 5 actes culturals que va crear i impulsar Santiago Rusiñol. Se celebraven a Sitges i es van fer des de l’any 1892 fins al 1899. Aquestes festes són considerades les més importants del modernisme català.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Artistes d’altres llocs d’Espanya que van anar a les festes modernistes

A

Emilia Pardo Bazán o Rubén Darío van interessar-se per aquestes festes modernistes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

L’auca del senyor Esteve

A

Aquesta obra és un tipus d’autobiografia, un tipus d’obra que trencava els esquemes de l’època

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Quin tipus d’artista era Santiago Rusiñol?

A

Santiago Russinyol es va definir com un home que tenia
una certa intenció del voler canvis.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Biografia de Caterina Albert

A

Caterina Albert va ser una escriptora catalana entre els segles XIX i XX. Va ser filla d’una família important i des de petita el seu pare va anar promocionant les obres de la seva filla.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Característiques de la literatura de Caterina Albert

A

Es va dedicar plenament a escriure poemes, contes i novel·les. Algunes de les seves obres més importants han sigut traduïdes a l’alemany, l’anglès, l’italià, el francès, el txec…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Solutid resum

A

Aquesta obra tracta d’una dona que està casada amb un home, però no està còmode perquè pensa que el seu marit té poca personalitat i és un gandul. Així i tot, ha de continuar vivint amb ell per a poder-se fer càrrec d’una ermita en una muntanya solitària. Aquesta insatisfacció la porta al desequilibri emocional que intenta amortitzar a través de
diferents relacions personals que manté amb altres personatges. En totes les seves relacions va a la recerca de l’amor, l’instint maternal i el desig de formar part d’alguna cosa. Conèixer amb claredat la seva personalitat li suposarà assumir la seva pròpia solitud per poder iniciar una altra vida.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Quins premis va guanyar Caterina Albert?

A

Millor poema als Jocs Florals d’Olot de l’any 1898 amb el poema “El llibre nou”, però en descobrir que va guanyar una dona, Caterina Albert va començar a firmar amb el pseudònim masculí “Víctor Català”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Rima

A

Repetició de sons al final de cada vers.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Tipus de rimes

A

Consonant

Assonant

Encadenada

Creuada

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Rimes consonants

A

es repeteixen els sons a partir de l’última vocal tònica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Rimes assonants

A

només coincideixen els sons de les vocals

39
Q

Rimes encadenades

A

quan els versos parells rimen entre ells i els senars també (A B A B)

40
Q

Rimes creuades

A

quan el primer vers rima amb el quart i el segon amb el tercer (A B B A)

41
Q

Enumeració de síl·labes

A

tetrasíl·lab (4 síl·labes)
pentasíl·lab (5 síl·labes)
hexasíl·lab (6 síl·labes)
heptasíl·lab (7 síl·labes)
octosíl·lab (8 síl·labes)
decasíl·lab (10 síl·labes)
dodecasíl·lab (12 síl·labes)

42
Q

Versos d’art menor

A

Són els versos entre 4 i 8 síl·labes i la seva rima s’indica amb lletres minúscules

43
Q

Versos d’art major

A

Són els versos de més de 8 síl·labes i s’indiquen amb lletres majúscules

44
Q

Vers Alexandrí

A

Són versos de 12 síl·labes que contenen una pausa interior a la sisena síl·laba (que sempre és tònica). D’aquesta manera el vers queda dividit en dues parts iguals de 6 síl·labes. Cada meitat s’anomena hemistiqui.

45
Q

Versos isosil·làbics

A

Tenen la mateixa quantitat de síl·labes

46
Q

Versos anisosil·làbics

A

Tenen diferent nombre de síl·labes

47
Q

Apariat

A

Estrofa formada per dos versos que rimen de manera consonant i s’utilitzen en la poesia popular com en refranys, rodolins…

48
Q

Codolada

A

Barreja d’apariats que s’alternen els versos tetrasíl·labs i octosíl·labs

49
Q

Tercet

A

Estrofa de tres versos que rimen el primer amb el tercer. En unir diferents tercets, hi trobem una rima encadenada

50
Q

Quartet / quarteta

A

S’anomena quartet quan els quatre versos que formen l’estrofa són d’art major. D’altra banda, si són d’art menor s’anomenen quarteta.

51
Q

Sextet / Sexteta

A

Estrofa de sis versos amb diferents combinacions de rimes

52
Q

Sextina

A

Agrupament de sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna. Les últimes paraules de la primera estrofa s’escriuen en un altre ordre. Aquest tipus d’estrofes era molt utilitzada pels trobadors.

53
Q

Octava / Cobla

A

Estrofa de vuit versos decasíl·labs (4+6). Era molt utilitzada pels clàssics i la seva rima és consonant.

54
Q

Tanka

A

Estrofa provinent del Japó que consisteix a distribuir trenta-una síl·labes en cinc versos.

55
Q

Sonet

A

Estrofa molt habitual que agrupa dos quartets i dos tercets.

56
Q

Romanç

A

Conté un nombre indeterminat de versos heptasíl·labs i rimen els versos parells.

57
Q

Al·literació que es

A

Repetició d’un mateix so o bé de sons molt semblants

58
Q

I roda com un carro el tro de guerra

A

Al·literació

59
Q

Homofonia

A

Igualtat fònica entre dues paraules de diferent significat

60
Q

No et paris, colomí blanc
No paris blanc, colomí

A

Homofonia

61
Q

Paronomàsia

A

Repetició de paraules diferents que es diferencien pel so

62
Q

I un poc de sol / i un poc de sal / i un poc de cel

A

Paronomàsia

63
Q

Recursos gramaticals

A

Es caracteritzen per la seva sintaxi i estructura de les oracions

64
Q

Anàfora

A

Repetició d’una paraula o grup de mots que es repeteixen a l’inici de cada vers o frase

65
Q

La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor

A

Anàfora

66
Q

Asíndeton

A

Omissió de conjuncions en una enumeració

67
Q

Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria

A

Asíndeton

68
Q

Encavallament

A

Trencament d’una oració quan el vers s’acaba i ha de continuar el següent

69
Q

Un sonet per a tu que m’ha permès de dir-te clarament el que volia

A

Encavallament

70
Q

Interrogació retòrica

A

Pregunta de la qual no s’espera cap resposta

71
Q

Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa enre les albes?

A

Interrogació retòrica

72
Q

Hipèrbaton

A

Canvi d’ordre de les paraules en una oració

73
Q

Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres les fulles

A

Hipèrbaton

74
Q

Paral·lelisme

A

Repetició d’una mateixa estructura en diferents versos seguits

75
Q

Si jo fos pescador pescaria l’aurora
Si jo fos caçador atraparia el sol

A

Paral·lelisme

76
Q

Polisíndeton

A

Repetició d’una conjunció davant dels elements d’una enumeració

77
Q

I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta

A

Polisíndeton

78
Q

Recursos semàntics

A

Recursos que es centren en el significat i sentit de les paraules i oracions

79
Q

Antítesi

A

Oposició de dues paraules o aspectes dins d’una mateixa frase

80
Q

Riu que riu: me fa un petó
que, sent de foc, va gelar-me

A

Antítesi

81
Q

Hipèrbole

A

Ús d’expressions per exagerar una situació

82
Q

Cap nom és tan bell
damunt de la terra

A

Hipèrbole

83
Q

Metàfora

A

Comparació d’una situació amb elemnts ficticis

84
Q

I l’or s’escola sobre el riu

A

Metàfora

85
Q

Metonímia

A

Referir-se a un element anomenant-lo amb un altre paraula que té relació

86
Q

Mentre esclatava a la finestra la primavera

A

Metonímia

87
Q

Prosopopeia / personificació

A

Dotar de qualitats humanes a objectes o elements inanimats

88
Q

Canten les gotes damunt la teulada

A

Prosopopeia / personificació

89
Q

Paradoxa

A

Combinació de dos plantejaments oposats però amb una veritat de transfons

90
Q

Vivim de mort, i no ens és grat
morim d’amor i no s’hi pensa

A

Paradoxa

91
Q

Sinècdoque

A

Ampliació o reducció del significat d’una paraula prenent la part pel tot o el tot per la part

92
Q

Temo sabates discretes
i peus feixucs o ferrats

A

Sinècdoque

93
Q

Sinestèsia

A

Assosiació de mots que provenen de dominis sensorials diferents: vista-oïda, gust-tacte…

94
Q

quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans

A

Sinestèsia