Modernisme Flashcards
Què és el modernisme?
Moviment cultural que afecta totes les arts: arquitectura, literatura, pintura, escultura, música, etc.
Quant temps dura el modernisme?
Des de l’any 1892 (1ª festa modernista) fins a l’any 1911 (mort de Joan Maragall)
Qui impulsa aquest moviment?
Joves burgesos.
Què és l’art total?
És la síntesi de totes les arts.
Objectiu del modernisme
Transformar la societat tradicional catalana en una societat moderna europea.
Exemples d’artistes modernistes
Joan Maragall
Antoni Gaudí
Josep Llimona
Regeneracionisme:
Corrent artístic amb una funció social
Creu que l’artista ha d’intentar transformar i millorar la societat
Esteticisme
Es basava en l’estètica i la bellesa per sobre de la moralitat
Simbolisme
Corrent artístic que crea la “poesia pura”
Què és la “poesia pura”?
És la capacitat de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través de símbols i de la musicalitat dels mots.
Impressionisme
Corrent pictòric que consisteix a mostrar les sensacions produïdes per les coses, i no les pròpies coses.
Quines tècniques utilitzen a l’impressionisme?
Utilitza la tècnica del puntillisme i el contrast de colors
Decadentisme
Corrent artístic que tracta sobre la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern
Context històric
Es va inventar el ferrocarril, l’automòbil i l’electricitat
Els estats van començar a vetllar pels serveis socials i la sanitat
Els homes van poder anar a votar
Van aparèixer partits anarquistes, socialistes i nacionalistes
Van crear-se sindicats
Barcelona va patir conflictes com el del Liceu
Paper de la burgesia durant aquesta època
Els fills de les famílies burgeses van poder-se formar i viatjar a l’estranger.
D’aquesta manera va sorgir una generació plena d’artistes joves que prometien un gran futur
Conflictes que van sorgir a les famílies burgeses
El problema més comú va ser que el pare burgès volia que el seu fill seguís amb el seu negoci o treballés a una bona empresa mentre que el fill volia ser artista, escultor…
Quina obra és un gran exemple dels conflictes familiars durant aquesta època?
L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol
Quin esdeveniment es va organitzar per ajuntar a tots els artistes modernistes?
Les Festes Modernistes de Sitges
Qui va organitzar Les Festes Modernistes de Sitges?
Santiago Rusiñol
Com s’anomena el cafè on els artistes barcelonins es reunien per a debatre i fer tertúlies?
Els Quatre Gats
Biografia Joan Maragall
Poeta i escriptor català que va ser membre de la Renaixença catalana. Ell buscava la simplicitat i d’aquesta manera
va desenvolupar la “teoria de la paraula viva”.
Temes principals de les obres de Joan Maragall
La naturalesa, l’amor i la seva ciutat natal (Barcelona)
La vaca cega resum
Aquest poema relata l’estat d’una pobra vaca que és cega per culpa d’una malaltia a un ull, i una pedrada que li va fer un vailet a l’altre.
Maragall explica que a la vaca ja no pot estar amb les seves companyes, que té grans
dificultats per orientar-se i per a poder veure aigua.
Significat de la vaca cega
Aquesta obra parla de diferents temes:
La natura, Maragall
descriu el paisatge com un lloc gran, ampli, lliure…
El rebuig social, la vaca representa als artistes modernistes, ja
que es caracteritzaven per ser bohemis i incompresos per a la societat.
Teoria de la paraula viva
Aquesta teoria es basa en l’espontaneïtat, la sinceritat i les emocions pures. Maragall no busca estils retòrics, ell
explica que prefereix dir les coses tal com són, ja que d’aquesta manera s’extreu l’opinió més pura.
Biografia Santiago Rusiñol
Russiñol va voler ser pintor i se’n va anar a París l’any 1889 i en tornar a Espanya, va fundar un taller-museu anomenat “Cau Ferrat”.
Tipus de literatura de Santiago Rusiñol
La seva literatura es basava principalment en les obres en prosa i drames.
Festes modernistes
Van ser el conjunt dels 5 actes culturals que va crear i impulsar Santiago Rusiñol. Se celebraven a Sitges i es van fer des de l’any 1892 fins al 1899. Aquestes festes són considerades les més importants del modernisme català.
Artistes d’altres llocs d’Espanya que van anar a les festes modernistes
Emilia Pardo Bazán o Rubén Darío van interessar-se per aquestes festes modernistes.
L’auca del senyor Esteve
Aquesta obra és un tipus d’autobiografia, un tipus d’obra que trencava els esquemes de l’època
Quin tipus d’artista era Santiago Rusiñol?
Santiago Russinyol es va definir com un home que tenia
una certa intenció del voler canvis.
Biografia de Caterina Albert
Caterina Albert va ser una escriptora catalana entre els segles XIX i XX. Va ser filla d’una família important i des de petita el seu pare va anar promocionant les obres de la seva filla.
Característiques de la literatura de Caterina Albert
Es va dedicar plenament a escriure poemes, contes i novel·les. Algunes de les seves obres més importants han sigut traduïdes a l’alemany, l’anglès, l’italià, el francès, el txec…
Solutid resum
Aquesta obra tracta d’una dona que està casada amb un home, però no està còmode perquè pensa que el seu marit té poca personalitat i és un gandul. Així i tot, ha de continuar vivint amb ell per a poder-se fer càrrec d’una ermita en una muntanya solitària. Aquesta insatisfacció la porta al desequilibri emocional que intenta amortitzar a través de
diferents relacions personals que manté amb altres personatges. En totes les seves relacions va a la recerca de l’amor, l’instint maternal i el desig de formar part d’alguna cosa. Conèixer amb claredat la seva personalitat li suposarà assumir la seva pròpia solitud per poder iniciar una altra vida.
Quins premis va guanyar Caterina Albert?
Millor poema als Jocs Florals d’Olot de l’any 1898 amb el poema “El llibre nou”, però en descobrir que va guanyar una dona, Caterina Albert va començar a firmar amb el pseudònim masculí “Víctor Català”.
Rima
Repetició de sons al final de cada vers.
Tipus de rimes
Consonant
Assonant
Encadenada
Creuada
Rimes consonants
es repeteixen els sons a partir de l’última vocal tònica
Rimes assonants
només coincideixen els sons de les vocals
Rimes encadenades
quan els versos parells rimen entre ells i els senars també (A B A B)
Rimes creuades
quan el primer vers rima amb el quart i el segon amb el tercer (A B B A)
Enumeració de síl·labes
tetrasíl·lab (4 síl·labes)
pentasíl·lab (5 síl·labes)
hexasíl·lab (6 síl·labes)
heptasíl·lab (7 síl·labes)
octosíl·lab (8 síl·labes)
decasíl·lab (10 síl·labes)
dodecasíl·lab (12 síl·labes)
Versos d’art menor
Són els versos entre 4 i 8 síl·labes i la seva rima s’indica amb lletres minúscules
Versos d’art major
Són els versos de més de 8 síl·labes i s’indiquen amb lletres majúscules
Vers Alexandrí
Són versos de 12 síl·labes que contenen una pausa interior a la sisena síl·laba (que sempre és tònica). D’aquesta manera el vers queda dividit en dues parts iguals de 6 síl·labes. Cada meitat s’anomena hemistiqui.
Versos isosil·làbics
Tenen la mateixa quantitat de síl·labes
Versos anisosil·làbics
Tenen diferent nombre de síl·labes
Apariat
Estrofa formada per dos versos que rimen de manera consonant i s’utilitzen en la poesia popular com en refranys, rodolins…
Codolada
Barreja d’apariats que s’alternen els versos tetrasíl·labs i octosíl·labs
Tercet
Estrofa de tres versos que rimen el primer amb el tercer. En unir diferents tercets, hi trobem una rima encadenada
Quartet / quarteta
S’anomena quartet quan els quatre versos que formen l’estrofa són d’art major. D’altra banda, si són d’art menor s’anomenen quarteta.
Sextet / Sexteta
Estrofa de sis versos amb diferents combinacions de rimes
Sextina
Agrupament de sis estrofes de sis versos decasíl·labs cadascuna. Les últimes paraules de la primera estrofa s’escriuen en un altre ordre. Aquest tipus d’estrofes era molt utilitzada pels trobadors.
Octava / Cobla
Estrofa de vuit versos decasíl·labs (4+6). Era molt utilitzada pels clàssics i la seva rima és consonant.
Tanka
Estrofa provinent del Japó que consisteix a distribuir trenta-una síl·labes en cinc versos.
Sonet
Estrofa molt habitual que agrupa dos quartets i dos tercets.
Romanç
Conté un nombre indeterminat de versos heptasíl·labs i rimen els versos parells.
Al·literació que es
Repetició d’un mateix so o bé de sons molt semblants
I roda com un carro el tro de guerra
Al·literació
Homofonia
Igualtat fònica entre dues paraules de diferent significat
No et paris, colomí blanc
No paris blanc, colomí
Homofonia
Paronomàsia
Repetició de paraules diferents que es diferencien pel so
I un poc de sol / i un poc de sal / i un poc de cel
Paronomàsia
Recursos gramaticals
Es caracteritzen per la seva sintaxi i estructura de les oracions
Anàfora
Repetició d’una paraula o grup de mots que es repeteixen a l’inici de cada vers o frase
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor
Anàfora
Asíndeton
Omissió de conjuncions en una enumeració
Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria
Asíndeton
Encavallament
Trencament d’una oració quan el vers s’acaba i ha de continuar el següent
Un sonet per a tu que m’ha permès de dir-te clarament el que volia
Encavallament
Interrogació retòrica
Pregunta de la qual no s’espera cap resposta
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa enre les albes?
Interrogació retòrica
Hipèrbaton
Canvi d’ordre de les paraules en una oració
Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres les fulles
Hipèrbaton
Paral·lelisme
Repetició d’una mateixa estructura en diferents versos seguits
Si jo fos pescador pescaria l’aurora
Si jo fos caçador atraparia el sol
Paral·lelisme
Polisíndeton
Repetició d’una conjunció davant dels elements d’una enumeració
I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta
Polisíndeton
Recursos semàntics
Recursos que es centren en el significat i sentit de les paraules i oracions
Antítesi
Oposició de dues paraules o aspectes dins d’una mateixa frase
Riu que riu: me fa un petó
que, sent de foc, va gelar-me
Antítesi
Hipèrbole
Ús d’expressions per exagerar una situació
Cap nom és tan bell
damunt de la terra
Hipèrbole
Metàfora
Comparació d’una situació amb elemnts ficticis
I l’or s’escola sobre el riu
Metàfora
Metonímia
Referir-se a un element anomenant-lo amb un altre paraula que té relació
Mentre esclatava a la finestra la primavera
Metonímia
Prosopopeia / personificació
Dotar de qualitats humanes a objectes o elements inanimats
Canten les gotes damunt la teulada
Prosopopeia / personificació
Paradoxa
Combinació de dos plantejaments oposats però amb una veritat de transfons
Vivim de mort, i no ens és grat
morim d’amor i no s’hi pensa
Paradoxa
Sinècdoque
Ampliació o reducció del significat d’una paraula prenent la part pel tot o el tot per la part
Temo sabates discretes
i peus feixucs o ferrats
Sinècdoque
Sinestèsia
Assosiació de mots que provenen de dominis sensorials diferents: vista-oïda, gust-tacte…
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans
Sinestèsia
