MICOLOGIA Flashcards
Quin paper ecològic tenen els fongs?
Els fongs permeten la descomposició de la matèria orgànica, enriqueixen el sòl i aporten nutrients.
Quina importància tenen els fongs en agricultura i ramaderia?
Enriqueixen el terra, cosa que millora la productivitat agrícola i ramadera.
Què és l’ergotisme i per què es produïa?
L’ergotisme és una malaltia causada per la ingesta de pa fet amb farina d’ordi contaminada per un fong amb toxines. Aquesta toxina tenia un efecte vasoconstrictor en les extremitats, provocant amputacions o discapacitats greus.
Quines són algunes infeccions causades per fongs?
Peu d’atleta: causat per una tinya, molt comú però poc greu.
Infeccions subcutànies: afecten les capes inferiors de la pell.
Infeccions sistèmiques o profundes: per exemple, lesions causades per Aspergillus fumigatus, que poden provocar necrosi.
Quines són les característiques dels organismes del regne dels Fungi?
Són organismes eucariòtics que poden ser unicel·lulars (llevats), pluricel·lulars (fongs filamentosos com floridures o bolets), o dimòrfics (llevats a 35-37 ºC i filamentosos a 20-25 ºC).
Tenen un metabolisme quimioheteròtrof amb nutrició absortiva (osmotròfia o lisotròfia).
Manquen de clorofil·la, tenen una paret cel·lular feta de quitina i es reprodueixen per espores, sexuals o asexuals.
El seu hàbitat és ubiqüista (sapròfits, paràsits o simbionts).
Com és la morfologia dels llevats?
Tenen forma ovalada o esfèrica i són molt més grans que les bacteris (màxim 24 micres), de manera que es poden observar amb objectius de 10x i de 40x al microscopi.
Quins tipus de hifes tenen els fongs filamentosos?
Cenocítiques/sifonades: Sense divisions o tabics complets; formen estructures continuades amb molts nuclis dispersos en una massa citoplasmàtica comuna. Són típiques de fongs primitius.
Septades: Tenen septes que individualitzen les cèl·lules i permeten l’intercanvi de material citoplasmàtic a través de porus (dolípors). En cas de ferida, els cossos de Woronin tanquen els porus per evitar la pèrdua de citoplasma. Són típiques dels fongs evolucionats.
Quina funció té el miceli en els fongs filamentosos?
Miceli vegetatiu: Submergit en el substrat (pell, terra, planta, fruita, etc.), porta a terme funcions vegetatives i pot formar extensions sota terra.
Miceli reproductiu o aeri: Exposat a l’exterior, té la capacitat de generar un nou microorganisme. Un exemple són les làmines sota el rovelló.
Què són els fongs dimòrfics i quina rellevància tenen?
Els fongs dimòrfics poden adoptar dues formes (llevats o fong filamentós) depenent de factors com la temperatura, els nutrients, el potencial redox o la concentració de CO2. Aquesta capacitat d’adaptació els fa més patògens, amb una forma que pot causar malalties i l’altra que forma part de la flora normal de la pell
Quina és la composició principal de la paret cel·lular dels fongs?
Està formada per un 75% de polisacàrids (quitina, glucans i mannans) i un 25% de proteïnes estructurals (manoproteïnes). La quitina proporciona rigidesa, els glucans activen el sistema immunitari i els mannans són immunomoduladors.
Quin esterol principal trobem a la membrana cel·lular dels fongs?
A diferència de les cèl·lules eucariotes que tenen colesterol, la membrana cel·lular dels fongs conté ergosterol, que és una diana de molts fàrmacs antifúngics.
Quins tipus de relació poden tenir els fongs amb altres organismes?
Sapròfits: Descomponen matèria orgànica morta.
Simbionts: Relació de benefici mutu, com en líquens i micorizes.
Comensals: Obtenen benefici sense causar perjudici ni benefici.
Paràsits: Perjudiquen l’organisme associat.
Com es diferencien els fongs filamentosos i els llevats en termes de metabolisme?
Els fongs filamentosos són aerobis, mentre que els llevats són anaerobis facultatius. Ambdós utilitzen glucogen com a reserva d’energia.
Quines són les maneres de reproducció dels fongs?
Asexual (mitosi): Gemmació, mitoespores endògenes (esporangioespores) i exògenes (conidis).
Sexual (meiosi): Zigoespores, ascospores (formades dins una asca) i basidiospores (produïdes en forma de “maça” i alliberades a l’exterior).
Què són les pseudohifes i quina importància tenen?
Les pseudohifes són cadenes de cèl·lules formades per gemmació en llevats com la Candida. A diferència de les hifes, no tenen septes i creixen de forma sincrònica en diferents direccions. Faciliten la infecció en alguns casos.
Quins tipus d’espores asexuals formen els fongs?
Tal·lòspores: Inclouen artròspores i clamidòspores.
Esporangiòspores: Es formen dins d’un esporangi que rebenta i dissemina espores.
Conidiòspores: Es generen a les extremitats d’un conidiòfor en forma de “mà” i tenen una estructura ramificada.
Classificació de fongs sexuals
Zygomicets (hifes sifonades)
Ascomicets (hifes tabicades i conidis)
Basidiomicets (hifes tabicades i conidis)
Deuteromicets (fongs imperfectes) → no s’utilitza
Quines són les malalties més comunes causades per fongs?
Al·lèrgies: rinitis, asma, dermatitis.
Intoxicacions:
Micotoxicosi, com l’ergotisme (causa al·lucinacions, necrosi, gangrenes) o aflaxiines (produïdes per Aspergillus).
Micetismes (enverinament per ingesta de bolets com Amanita phalloides).
Micosis (infeccions): poden provenir de reservoris ambientals (sòl, aire), humans o animals.
Què és l’ergotisme i quins són els seus efectes?
Què és l’ergotisme i quins són els seus efectes? És una intoxicació causada per un alcaloide similar al LSD. Produeix al·lucinacions, psicosi, vasoespasmes arterials, necrosi, gangrenes i discapacitat física greu.
Quins són els principals mecanismes de patogenicitat dels fongs?
Invasió (per traumatisme, inhalació d’espores petites, dimorfisme).
Lesió tissular (reacció immunitària, obstrucció de vasos o bronquis).
Càpsula (protegeix els fongs de la fagocitosi i interfereix en la resposta immune).
Com sobreviu Histoplasma capsulatum?
El fong es deixa capturar pels macròfags, dins dels quals sobreviu i es multiplica.
Quins mecanismes lesionals poden causar els fongs?
Granuloma: encapsulació del fong pel sistema immunitari, que pot provocar necrosi tissular.
Invasió directa: fongs com Aspergillus poden formar masses fúngiques en cavitats existents, causant embòlies i pneumònies.
Quins són els passos principals per al diagnòstic microbiològic dels fongs?
Observació microscòpica (amb tècniques com tinta xinesa, plata, Gram).
Cultiu en medis com l’Agar de Sabouraud, medi DMT, o Chromagar candida.
Identificació mitjançant morfologia, proves bioquímiques i cromogèniques.
Quines tècniques es poden usar per a detectar antígens fúngics?
Proves serològiques per mannans, glucans o galactomannans.
Lateral Flow amb anticossos monoclonals (per exemple, per Aspergillus spp.).
