lectures segon parcial Flashcards

1
Q

Que passa l’any 1897 a Cuba?

A

Arriba Valeriano Weyler, el carnicer

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Com es refereix la premsa espanyola als americans?

A

Com a porcs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris industrials?

A

Suaus
Patriotisme a favor d’Espanya

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris militars

A

Evocacions a victòries passades
Véncer o morir

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris industrials?

A

Més asèptic (La correspondencia)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris republicans?

A

Menys Beligerants
El País, el progreso

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris carlistes?

A

Critiquen al govern, es posen en contra del Papa, que feia una crida a la pau
El Siglo Futuro

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba la premsa obrera?

A

Posició contrària a la guerra perquè els obrers son carn de canyó
El socialista

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba la premsa catalana?

A

Diario de Barcelona i La Veu de Catalunya son pacifistes, interessos de la burgesia catalana a l’illa de Cuba.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

L’opinió guerrera la formen i agiten 4 elements

A
  • Exèrcit
  • Premsa popular
  • Partits polítics
  • Pressumpció, vanitat nacional, desconeixement de la realitat actual, etc
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Guerra de Cuba. Exèrcit.

A

Humiliat i deslluit per la llarga campanya a la illa.
La premsa militar procura el conflicte per tots els mitjans, fins i tot el de les amenaces al govern.
Prometien la victoria

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Guerra de Cuba. Premsa popular

A

Més o menys rotativa, refunda crims i patrocina invents prodigiosos.
Anomena porcs als americans.
Volien empenyer la nació pel camí revolucionari de les responsabilitats polítiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Guerra de Cuba. Partits Polítics

A
  • Republicans (excepte partidaris de Pi i Maragall) i catòlics refractaris (carlistes i integristes) demanen constantment la guerra i animen al poble a pertorbar l’ordre si el govern no la declarava.

Pesimisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Guerra de Cuba. Responsabilitats

A
  • Militar
  • Política
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Suspensió de garanties

A

Inviolabilitat del domicili, llibertat personal, d’imprempta, de reunió i associació queden a mans d’autoritats militars.
No s’adment dubte en la resolució, especialment parlant de premsa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

A quin esdeveniment fa referència la lectura “la ciutat del perdó”?

A

A la Setmana Tràgica

17
Q

A qui s’acusa d’instigar la setmana tràgica?

A

Francesc Ferrer i Guàrdia

18
Q

A qui es dirigeix l’article “la ciutat del perdó”?

A

A les classes altes i creients.
Apela a un sentiment bàsic de la religió catòlica com el perdó
Al final es dirigeix a:
- Al rei
- Als ministres
- Als jutges

19
Q

Com retrata Eugeni Xamar a Hitler?

A

Com un ximple.
Cap del Partit Socialista nacional
Director del diari Völksische Beobachter

20
Q

Que hi ha a la entrevista de Xamar?

A

3 línies censurades

21
Q

Com retrata a Hitler Josep Pla?

A

Com un bon revolucionari.
Vol resoldre el problema dels jueus amb una expulsió en massa.

22
Q

Quin estil utilitzen les entrevistes?

A
  • Josep Pla: estil indirecte
  • Eugeni Xamar: pregunta - resposta
23
Q

Qui era Eugeni Xamar?

A

Als anys 20 era corresponsal a Alemanya pel diari la veu de catalunya.

24
Q

Periodics provincials. FInals del S. XIX

A

Gairebé totes les provincies espanyoles tenien 1 o 2 periòdics.
Però els de Madrid constitueixen la premsa nacional.

25
Perquè augmenten les vendes de manera inesperada a finals del S. XIX?
- Successos de 1898 - Sensacionalisme Tornen a caure davant el tractament de la Guerra de Cuba
26
Premsa del Segle XX
- S'afiança la premsa - Decadència del periodisme d'opinió - S'assenten els diaris més informatius però també fortament ideològics
27
Periòdics de províncies l'any 1887
1. 128 El 44% dedicava el seu contingut a politica
28
Causes d'amplitud de l'oferta periodistica
- Arribada dels liberals al poder - Possibilitats d'apertura dela Llei de policia i imprempta - Millora econòmica general que començava a ciure's al país
29
Impressions
- Tirades petites a províncies - Grans edicions i major nombre d'exemplars s'editen a Barcelona i Madrid
30
Context social de principis del S.XX
- Prop del 75% de la població adulta és analfabeta - Salari mínim entre 2,5- 3,5 pessetes - Horari: 10-12 hores - No estava legislat el descans als diumenges - En ciutats grans el transport es limita a carros / tramvies tirats per animals, alguns a vapor - La llum elèctrica no és habitual a totes les cases.
31
Feina a les redaccions
- Als 90 es seguia publicant a 4 pàgines, columnes apretades i poc atractives - Predomina informació política nacional - Cap imatge - En ocasions especials hi ha titular a la portada
32
Primeres rotatives a Espanya
Any 1895 a El Imparcial
33
Els diaris tancaven amb pèrdues anuals perque
- Es reduien els compradors i la publicitat - S'havien quedat sense subvencions del govern
34
Imparcial vs correspondencia
El Imparcial tot i tenir continguts menys objectius que La Correspondencia, tenien més qualitat pels lectors. És el periòdic de l'època amb més tirades diàries.
35
Diaris. 4 pàgines
- 1a: Article de fons. Més aviat llarg i l'escriu el director. Centrat en la situació política i comentaris de la societat madrileña - 2a: Cròniques d'informació musical, literaria i teatral de Madrid. - 3a: successos (sensacionalisme) - 4a: anuncis, cartelleres teatrals, taurines, del circ i gacetillas.
36
Professió de periodista. Fa 100 anys.
- Polític i escriptor sense definició professional. Oberta a tothom. - Crònica i reportatge son els gèneres més destacats.
37