lectures segon parcial Flashcards

1
Q

Que passa l’any 1897 a Cuba?

A

Arriba Valeriano Weyler, el carnicer

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Com es refereix la premsa espanyola als americans?

A

Com a porcs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris industrials?

A

Suaus
Patriotisme a favor d’Espanya

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris militars

A

Evocacions a victòries passades
Véncer o morir

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris industrials?

A

Més asèptic (La correspondencia)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris republicans?

A

Menys Beligerants
El País, el progreso

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba els diaris carlistes?

A

Critiquen al govern, es posen en contra del Papa, que feia una crida a la pau
El Siglo Futuro

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba la premsa obrera?

A

Posició contrària a la guerra perquè els obrers son carn de canyó
El socialista

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Com enfoquen la guerra de Cuba la premsa catalana?

A

Diario de Barcelona i La Veu de Catalunya son pacifistes, interessos de la burgesia catalana a l’illa de Cuba.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

L’opinió guerrera la formen i agiten 4 elements

A
  • Exèrcit
  • Premsa popular
  • Partits polítics
  • Pressumpció, vanitat nacional, desconeixement de la realitat actual, etc
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Guerra de Cuba. Exèrcit.

A

Humiliat i deslluit per la llarga campanya a la illa.
La premsa militar procura el conflicte per tots els mitjans, fins i tot el de les amenaces al govern.
Prometien la victoria

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Guerra de Cuba. Premsa popular

A

Més o menys rotativa, refunda crims i patrocina invents prodigiosos.
Anomena porcs als americans.
Volien empenyer la nació pel camí revolucionari de les responsabilitats polítiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Guerra de Cuba. Partits Polítics

A
  • Republicans (excepte partidaris de Pi i Maragall) i catòlics refractaris (carlistes i integristes) demanen constantment la guerra i animen al poble a pertorbar l’ordre si el govern no la declarava.

Pesimisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Guerra de Cuba. Responsabilitats

A
  • Militar
  • Política
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Suspensió de garanties

A

Inviolabilitat del domicili, llibertat personal, d’imprempta, de reunió i associació queden a mans d’autoritats militars.
No s’adment dubte en la resolució, especialment parlant de premsa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

A quin esdeveniment fa referència la lectura “la ciutat del perdó”?

A

A la Setmana Tràgica

17
Q

A qui s’acusa d’instigar la setmana tràgica?

A

Francesc Ferrer i Guàrdia

18
Q

A qui es dirigeix l’article “la ciutat del perdó”?

A

A les classes altes i creients.
Apela a un sentiment bàsic de la religió catòlica com el perdó
Al final es dirigeix a:
- Al rei
- Als ministres
- Als jutges

19
Q

Com retrata Eugeni Xamar a Hitler?

A

Com un ximple.
Cap del Partit Socialista nacional
Director del diari Völksische Beobachter

20
Q

Que hi ha a la entrevista de Xamar?

A

3 línies censurades

21
Q

Com retrata a Hitler Josep Pla?

A

Com un bon revolucionari.
Vol resoldre el problema dels jueus amb una expulsió en massa.

22
Q

Quin estil utilitzen les entrevistes?

A
  • Josep Pla: estil indirecte
  • Eugeni Xamar: pregunta - resposta
23
Q

Qui era Eugeni Xamar?

A

Als anys 20 era corresponsal a Alemanya pel diari la veu de catalunya.

24
Q

Periodics provincials. FInals del S. XIX

A

Gairebé totes les provincies espanyoles tenien 1 o 2 periòdics.
Però els de Madrid constitueixen la premsa nacional.

25
Q

Perquè augmenten les vendes de manera inesperada a finals del S. XIX?

A
  • Successos de 1898
  • Sensacionalisme

Tornen a caure davant el tractament de la Guerra de Cuba

26
Q

Premsa del Segle XX

A
  • S’afiança la premsa
  • Decadència del periodisme d’opinió
  • S’assenten els diaris més informatius però també fortament ideològics
27
Q

Periòdics de províncies l’any 1887

A
  1. 128

El 44% dedicava el seu contingut a politica

28
Q

Causes d’amplitud de l’oferta periodistica

A
  • Arribada dels liberals al poder
  • Possibilitats d’apertura dela Llei de policia i imprempta
  • Millora econòmica general que començava a ciure’s al país
29
Q

Impressions

A
  • Tirades petites a províncies
  • Grans edicions i major nombre d’exemplars s’editen a Barcelona i Madrid
30
Q

Context social de principis del S.XX

A
  • Prop del 75% de la població adulta és analfabeta
  • Salari mínim entre 2,5- 3,5 pessetes
  • Horari: 10-12 hores
  • No estava legislat el descans als diumenges
  • En ciutats grans el transport es limita a carros / tramvies tirats per animals, alguns a vapor
  • La llum elèctrica no és habitual a totes les cases.
31
Q

Feina a les redaccions

A
  • Als 90 es seguia publicant a 4 pàgines, columnes apretades i poc atractives
  • Predomina informació política nacional
  • Cap imatge
  • En ocasions especials hi ha titular a la portada
32
Q

Primeres rotatives a Espanya

A

Any 1895 a El Imparcial

33
Q

Els diaris tancaven amb pèrdues anuals perque

A
  • Es reduien els compradors i la publicitat
  • S’havien quedat sense subvencions del govern
34
Q

Imparcial vs correspondencia

A

El Imparcial tot i tenir continguts menys objectius que La Correspondencia, tenien més qualitat pels lectors.
És el periòdic de l’època amb més tirades diàries.

35
Q

Diaris. 4 pàgines

A
  • 1a: Article de fons. Més aviat llarg i l’escriu el director. Centrat en la situació política i comentaris de la societat madrileña
  • 2a: Cròniques d’informació musical, literaria i teatral de Madrid.
  • 3a: successos (sensacionalisme)
  • 4a: anuncis, cartelleres teatrals, taurines, del circ i gacetillas.
36
Q

Professió de periodista. Fa 100 anys.

A
  • Polític i escriptor sense definició professional. Oberta a tothom.
  • Crònica i reportatge son els gèneres més destacats.
37
Q
A