La Renaixença Flashcards
Què es la il·lustraciò
És un moviment cultural el qual sorgueix a França durant el segle XVIII. Aquest moviment no propugnava una fe absoluta en els sentiments sinó en la raó, va transformar les idees i la manera d’entendre el mòn
Idees de la Ilustració
- La raó i la ciència són la base del coneixement.
- Les persones tenen dret de pensament i expressió.
- L’estat ha de estar al servei de les persones.
- Ha d’haver contacte entre governants i governants.
- Separació dels tres poders: legislatiu, executiu i Judiacial.
- El creixament econòmic i la prosperitat s’han de bassar en la: Propietat privada, el mercat i el lliure desnvolupament econòmic.
Què es el Neoclassisme
Corrent artístic que imposava els valors clàssics d’ordre, equilibri i harmonia.
Què es el romanticisme
Era un moviment oposat al classicisme, que reivindicava els valors de l’espontaneïtat, la imaginació i els sentiments.
Va sorgir a Gran Bretanya i Alemanya a finals del segle XVIII
Caracterìstiques del Romanticisme
-Ès relaciona amb el caos, misteri i passió.
-Volaren la creativitat de l’artista, la seva opinio, la mirada subjectiva, l’irracionalitat i el simbolisme.
-Reivindica l’esperit d l’edat Mitjana
-Defensen la singularitat dels pobres, diversitat de cultures, llengua ttadicions etc.
Nacionalitat = “ànima del poble”
Autors del Romanticisme
- Jacint Verdeguer - Català
- Goethe - Francès
- Mary Shelley - Frankestein
- Bécquer
Què es el realisme
Neix a la segona meitat del segle XIX per oposar-se al romanticisme.
Esta lligat als nous plantejaments científics:
-Positivisme: Estudi detallat de la realitat.
-Drawinisme: Una nova manera d’explicar l’origen i l’evoluvciò dels humans i les espècies.
-Marxisme: Una nova manera d’interpretar la història a partir de la lluita de classes.
Autors realisme
- Lev Tolstoi
- Charles Dicken
Moviment
moviment cultural i polític que es produeix al segle XIX. Pretén evitar la desaparició dels trets culturals i identitats pròpies, ja que es veuen amenaçats per la manca de mecenatge, la pressió política i promoció cultura.
Els principis bàsics de la Renaixença són l’amor al país, el paisatge, a la llengua, a la història i a les tradicions.
La reavilitaciò de les llengues catalanes
Els il·lustrats del segle XVIII van denunciar la situació d’anormalitat en que es trobaven les lletres catalanes, fins i tot considerant-la una llengua morta.
Els impulsors del moviment van adonar-se de la situació i es van proposar canviar-la: el seu objectiu era tornar a la normalitat fent el català una llengua habitual en els àmbits de la literatura i la cultura.
El Programa de la Renaixença
- Difondre la història de l’edat mitjana i les obres dels autors medievals.
- Recollir, escriure i estendre la literatura popular de tradició oral.
- Fomentar l’activitat literària.
- Fomentar l’utilització del català en els mitjans de comunicació, en obres científiques i de divulgació.
- Crear normes gramaticals i lèxiques perquè es convertís en una llengua moderna.
- Crear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica.
Tres moments emblemàtics de la renaixença
- Publicació de Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
- Publicació de L’Antlàntida de Jacint Verdaguer. És el primer poema èpic de la literatura catalana.
- La instauració dels Jocs Florals de Barcelona. Pretenia estimular la poesia en català. El lema dels Jocs Florals era «_space;Pàtria, Fe, Amor». Els premis eren l’engletina d’or per al millor poema patriòtic, la Viola d’or i argent per al millor poema religiós i la Flor Natural per al millor poema d’amor. El poeta que guanyava els tres premis ordinaris era proclamat Mestres en Gai Saber.
L’Oda a la pàtria
L’Oda a la pàtria és un poema de Bonaventura Carles Aribau.
Aquest poema expressa l’enyorança de viure lluny del seu país, destaca la llengua pròpia, que s’identifica amb la pàtria i per últim la utilització d’arguments històrics i sentimentals.
Aviat va tenir una gran importància literària, cultural i política, i es va convertir en el símbol i el manifest de la Renaixença.
El poema es divideix en tres estrofes:
- En la primera estrofa, el poeta s’acomiada del país
- En la segona, a través del record el poeta mostra la seva enyorança.
- En la tercera, exalça la llengua dels seus avantpassats i menysprea aquells que no s’emocionen en sentir-la.
Els grans autors de la Renaixença
- Jacint Verdaguer poeta , podia fer extensos poemes èpics i a l’hora poemes patriòtics, religiosos o biogràfics d’estil popular i sentimental.
- Ànguel Guimarà, és un dramaturg molt popular i creador de drames romàntics que són escrites en vers i drames més realistes escrites en prosa.
- Narcís Oller realista que s’inspira en els seus arguments en la societat i la complexitat dels individus que la integren.
Poesía lírica
Estil poètic que expressa sentiments atravès de les paraules. Manifesta sentiments amb profunditat i/o grans reflexions en forma de vers.
Jacint Verdaguer va utilitzar la poesia per a aexpressar diferents valors; els seus sentiments, la seva religiositat i el seu patriotisme.
Obres líriques de Jacint Verdaguer
- Al cel
- Montserrat
- Barcelona: argument del fragment A un rossinyol a Vallvidrera: narra, en froma de vers, el creixament urbà de la ciutat de Barcelona i el procès industrial que pateix.
- Pàtria: argument del fragment Don Jaume de Sant Jeroni : Narra, en forma de vers, enyorança cap a la seva terra. Conte romanços històrics.
Poesia Èpica
Sòn obres de literatura de gènere poétic que narra històries d’herois amb una barreja d’elements tan reals com legendaris. Originalment es transmitien de forma oral i per tant hi havien diverses versions d’una mateixa història
L’antlàntida
Un nàufrag d’una nau genovesa a Portugal, l’acull un ermità que li explica una antigua llegenda: Alcides (Hercules), que viatja a l’Atlàntida per trobar un brot de taronger d’or del jardí de les Hèsperides. Mata el drac que ho estava protegint i arranca una branca de l’arbre, amb alló tenia el dret de cassar-se amb la reina Hèsperis, però els seus fills, els atlans, l’impedeixen. Això desencadenen una sèrie de fets que provoca la desaparició de l’Atlàntida sota l’oceà.
Canigó
És un poema de Jacint Verdaguer de 4338 versos que narren l’història del nexament de la naciò catalana a les valles pririnenques.
Explica els origens llegendaris de Ctalanya i narra com el jove Gentil, fill del comte Tallaferrp, és armat cavaller i, seduït per la fada Flordeneu, travesa el Pirineus en un carro volador, contepla el paissatge i n’apren llegendes.
La hidtória comença mentre s’està celebrant una festa, arriben notícies que els àrabs estàn envaint el territori. Tothom es posa en moviment per a defensar la terra; entre ells Gentil, i enamorat de la pastora Griselada, acompanyant el seu oncle Guifre, se’n va a lluitar.
El temperament romàntic de Verdaguer
En les seves obres trobem aspectes caracterírstics del romanticisme. Es considerat la gran figura romàntica catalana
La tràgedia romàntica
Àngel Guimarà va escriure diverses obres de teatre que segueixen el model de la tràgedia romàntica. Un exemple ès Mar i Cel.
Carcterístiques de la tràgedia romàntica
- Els protagonistes són herois apassionats, que lluiten per uns ideals impossibles. Són víctimes de les costums socials i abocats en un destí tràgic.
- Els temes principals són les passions humanes, la llibertat, la ijustícia i opressió social i religiosa.
- L’acciò és dinàmica i desenvolupa en espais i ambients misteriosos en èpoques històriques.
- Escrita en vers i el llenguatge té un to grandiloqüent, utilitza paraules cultes i complicades.
- L’objectiu és provoca una fort aimpressiò en el públic, fent que visquin grans emocions.
El drama realista
S’allunya del model tràgic on el desenllaç es fatal. D’altra, els autors s’interessen pels conflictes de la societat contemporània, que n’es el tema principal. El seu objectiu és reflectir els problemes i les contradiccions de la societat en la que vivien mostrant-ne una realitat.
Caracterìstiques del drama realista
- Els personatges són equivalents a les persones de l’epoca. Com els obrers, els pagesos o els mariners.
- L’acció es desenvolupa en ambients de l’epoca, en pobles o ciutats.
- Està escrit en prosa.
- El llenguatge que utilitzen és col·loquial
