Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Didàctica > Glossari > Flashcards

Glossari Flashcards

1
Q

Acte de parla

A

Situació que apareix quan actuem amb les paraules→ per informar, incitar, preguntar convèncer, etc

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Acte il·locutiu

A

Classificació de l’acte de parla que es realitza intencionadament quan diem alguna cosa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Acte locutiu

A

Classificació d’acte de parla que fa referència al missatge lingüístic i al seu significat denotatiu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Acte perlocutiu

A

Classificació de l’acte de parla que fa referència als efectes que produeix l’acte verbal en els sentiments, pensaments o accions del parlat o de l’oient.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Adquisició

A

Procés d’interiorització de coneixements d’una llengua de manera gradual, real, natural i inconscient (el seu resultat és una construcció personal).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Adquisició del llenguatge

A

Procés mitjançant el qual les persones aconseguim capacitats, coneixements i habilitats que permeten la comunicació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Aprenentatge

A

Desenvolupament dels coneixements interioritzats de manera conscient mitjançant una sèrie de regles i pautes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Autonomia

A

Capacitat de decidir i dur a terme activitats de manera lliure i independent.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Codis cinèsics

A

Gestos amb les mans, els gestos facials i als moviments durant una conversa i forma part dels codis no verbals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Codis crònics

A

Està dins dels codis no verbals, i fa referència a la duració de les converses.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Codis no verbals

A

Tot allò que acompanya al discurs oral però no forma part d’aquest. Dins d’aquest es troben els codis cinèsics, els proxèmics i els crònics.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Codis paralingüístics

A

No formen part dels codis no verbals, sinó que aquest fan referència a elements com el timbre de la veu, el to mitjà que emprem a les converses, l’entonació expressiva…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Codis proxèmics

A

Està dins dels codis no verbals, i fa referència a la proximitat entre els locutors durant el discurs o intercanvi d’informació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Coherència curricular

A

Integració del context, temàtica i objectius de manera global i coordinada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Coherència textual

A

La coherència textual és una propietat del text que garanteix que totes les parts estan relacionades entre si, que segueixen un ordre lògic i, per tant, el text es pot entendre correctament.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Competència comunicativa

A

Conjunt d’habilitats i coneixements que van més enllà dels sabers lingüístics i que s’aprenen al llarg de la vida amb l’objectiu d’enfrontar-se a una situació comunicativa concreta. A més, possibiliten la capacitat d’interacció comunicativa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Competència discursiva

A

Subcompetència comunicativa que combina formes gramaticals i significats per aconseguir un text (oral o escrit).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Competència estratègica

A

Subcompetència comunicativa que domina tècniques de comunicació verbal i no verbal per resoldre errors o afavorir l’efectivitat de la conversa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Competència gramatical

A

Subcompetència comunicativa que fa referència al domini del codi lingüístic.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Competència lingüística

A

Construcció per a la comprensió oral, l’escrita i la capacitat de parlar. Per exemple→ quan es tracta d’una llengua nativa, tots els aspectes mencionats anteriorment s’apliquen de forma innata.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Competència lingüística-comunicativa

A

Permet crear i entendre enunciats gramaticalment correctes interactuant de manera escrita, oral etc. de manera coherent adequant-se als diferents àmbits i contextos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Competència literària

A

Conjunt de coneixements que s’activen davant dels estímuls textuals i intervenen en l’activitat d’identificació i valoració d’un discurs lingüístic.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Competència organitzativa

A

Subcompetència de la competència lingüística. És l’habilitat relacionada amb la competència gramatical i textual per produir frases gramaticals correctes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Competència pragmàtica

A

habilitat d’un parlant per emprar el llenguatge de manera efectiva en situacions concretes, tenint en compte el context, les intencions comunicatives i les normes socials. No només ens fixem en el que i com es diu, sinó que en qui i per què ho diu i a qui va dirigit.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Competència sociolingüística

A

Subcompetència comunicativa que fa referència a la capacitat d’adaptar-se al context.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Competència

A

Activitat complexa que no es redueix a emprar la llengua o a transmetre informació, sinó que també té com a objectiu relacionar-se amb altres persones i negociar el significat de la informació. A més, en la comunicació influeix la intenció comunicativa i el context en el qual es troben els parlants.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Comunicació escrita

A

Transmissió d’informació a través de textos escrits. En aquest context, es destaca la divisió en dos actes→ l’emissor i el receptor.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Comunicació verbal i escrita

A

La comunicació és tot allò que expressem amb paraules en un text i pot ser de forma oral o escrita, entre d’altres.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Conductisme

A

Corrent psicològic que se centra en l’estudi del comportament observable i com aquest és influenciat per l’entorn, emfatitzant el paper de l’aprenentatge a través de l’experiència i la interacció amb el medi ambient. S’enfoca a la idea que els comportaments s’adquireixen mitjançant l’associació d’estímuls i respostes, sense considerar estats mentals interns.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Context d’adquisició

A

Situació en la qual predomina una comunicació natural entre els parlants, atès que la seva competència comunicativa els permet assolir adequadament els processos comunicatius en els quals intervenen.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Context referencial

A

Situació que Implica que l’emissor proporcioni detalls per situar el lector en l’època o el context del text.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Context situacional

A

Separació física entre l’emissor i el receptor, requerint que el lector conegui tota la informació del text.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Correcció lingüística

A

Precisió en l’ús del llenguatge, incloent gramàtica i ortografia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Currículum

A

Document oficial educatiu que guia l’acció educativa i està format per un conjunt d’objectius, metes, continguts i coneixements.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Declaratiu

A

El concepte declaratiu són les explicacions del professor, és el “saber alguna cosa”

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Didàctica

A

Part de la pedagogia que s’encarrega d’estudiar com ensenyar, és a dir, la manera de fer i el com. Comenius és el pare de la didàctica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Dimensió gramàtical

A

Organització de les paraules d’acord amb les regles de la llengua per formar enunciats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Disciplina científica

A

Branca i forma d’organització del coneixement que ha estat investigada i comprovada per diferents criteris.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Discurs

A

Text dins del context que consisteix en la pràctica social que forma part de la quotidianitat i que també construeix la societat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Discurs didàctic

A

Presentació breu dissenyada per ensenyar i transmetre coneixements, habilitats o valors, utilitzant estratègies pedagògiques per facilitar la comprensió i la reflexió dels alumnes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Domini

A

És el conjunt de representacions que sosté una àrea específica del coneixement (llenguatge, física…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

Dominis lingüístics

A

Àrees específiques del llenguatge, com la comprensió oral, l’expressió escrita, la gramàtica, el vocabulari, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

Educabilitat

A

L’educabilitat es la capacitat d’un educand per treure profit d’una acció educativa i desenvolupar la seva personalitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Educació literària

A

Consisteix en l’ensenyament i l’aprenentatge dels coneixements i les habilitats que necessita un lector.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

Enfocament

A

Manera i perspectiva diferent de veure la realitat a partir d’un marc teòric amb un impacte decisiu en la manera d’actuar.

46
Q

Enfocament comunicatiu

A

Forma d’establir la llengua, a través del treball de les diferents funcions.

47
Q

Enunciació

A

Acte d’expressar verbalment un missatge.

48
Q

Enunciat

A

Conjunt de paraules o frases que formen part d’un acte de comunicació.

49
Q

Epistemologia

A

Branca de la filosofia que se centra en el saber, és a dir, s’encarrega d’estudiar els mètodes i procediments intel·lectuals.

50
Q

Estadi de domini lingüístic

A

Moments intermedis d’un llarg procés d’adquisició i perfeccionament lingüístic.

51
Q

Exposició progressiva de la lectura

A

Ens referim al fet que un text avança per l’aportació d’informació renovada constantment.

52
Q

Expressió escrita

A

Ens referim a la capacitat que té l’alumne per produir textos amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

53
Q

Expressió oral

A

És l’habilitat d’usar un idioma per a parlar amb la finalitat de comunicar-se, saber escoltar i ser capaç de pronunciar bé les paraules i oracions que s’expressen.

54
Q

Funcions lingüístiques

A

Propòsits o fins als quals es vol arribar amb l’enunciat.

55
Q

Gènere

A

Forma que pren el text en funció de l’objectiu, la situació i les persones implicades entre d’altres.

56
Q

Gramàtica universal

A

Conjunt de regles lingüístiques inventades per Chomsky des de la perspectiva innatista que són presents en totes les llengües i que permeten als nens adquirir la seva llengua materna de manera natural, són independents de l’idioma específic i faciliten la comprensió i la producció del llenguatge. Es compon de mòduls, principis i paràmetres que guien el procés d’adquisició de la parla.

57
Q

Innatisme

A

Teoria que sosté que els nens tenen mecanismes interns que els permeten comprendre i utilitzar el llenguatge de manera creativa, sense dependre únicament de l’exposició externa. A més, postula l’existència d’una gramàtica universal compartida per totes les llengües, que els infants adquireixen de forma progressiva a través de l’experiència i la interacció amb el seu entorn lingüístic.

58
Q

Interllengua

A

Gramàtica interioritzada d’una llengua, és a dir, com una persona comprèn una llengua.

59
Q

Lector competent

A

o lector implícit; és el previst com a destinatari ideal del text. Aquest lector està dotat amb el coneixement necessari per interpretar legítimament les referències del text.

60
Q

Varietats lingüístiques

A

Són les diferents formes en què es manifesta una llengua depenent de factors socials, geogràfics i culturals mostrant les diferents formes d’expressió dins d’una comunitat i hi ha diferents tipus.

61
Q

Mecanismes d’hipòtesis

A

Capacitat innata del nen per formular suposicions sobre el llenguatge que escolta, cosa que li permet comprendre, expressar-se i experimentar amb les regles gramaticals. Aquests mecanismes formen part del procés d’adquisició lingüística i s’ajusten a mesura que el nen interactua amb el llenguatge i l’entorn.

62
Q

Mecanismes psicològics

A

Instruments psicològics i físics que fan possible la parla, com per exemple el moviment de la boca, la respiració, etc.

63
Q

Mediació lingüística

A

Es refereix a la capacitat que tenen els parlants d’una llengua d’actuar com a intermediaris posant en comunicació dos o més interlocutors o grups de parlants que no aconsegueixen comunicar-se directament a causa de barreres lingüístiques i possiblement culturals.

64
Q

Meta-auto-formació

A

Procés mitjançant el qual un docent, en el moment de rebre coneixement, en fa una valoració crítica, tenint en compte la seva experiència i la formació prèvia.

65
Q

Mètode

A

El pla general d’ensenyament-aprenentatge amb una distribució concreta de les unitats didàctiques i els materials.

66
Q

Metodologia analítica, funcional o estructural

A

Realitzar activitats puntuals per millorar les habilitats que els alumnes ja saben. Per exemple→ fer un resum o definicions entre tots a classe.

67
Q

Metodologia global

A

Manera de potenciar les habilitats de manera expressiva mitjançant exposicions, narracions, recitacions, etc. Aquestes activitats es caracteritzen per ser més divertides i interessants. Per exemple→ explicar un conte.

68
Q

Metodologia integral

A

Permet tractar amb els diferents tipus d’alumnes i els diferents contextos en què es troben. Per exemple→ adaptar una sortida als interessos de l’alumnat (anar a veure una exposició de dinosaures).

69
Q

Metodologia logocèntrica

A

Transmissió de sabers en què el centre principal és el coneixement.

70
Q

Model generatiu

A

Teoria lingüística que postula l’existència d’una gramàtica universal i innata en els éssers humans, independent de l’exposició lingüística. Aquest model suggereix que els parlants tenen la capacitat de generar combinacions infinites de paraules i oracions utilitzant regles gramaticals subjacents, cosa que permet la creació i comprensió d’un nombre il·limitat d’expressions lingüístiques.

71
Q

Mòdul

A

Unitat de processament d’informació que encapsula el coneixement i l’ús del mateix.

72
Q

Multilingüísme

A

Es refereix al fet que els parlants d’un idioma manegin diferents codis lingüístics.

73
Q

Neoconstructivisme

A

Fusiona aspectes innatistes i constructivistes en una teoria que anomena “hipòtesi cognitiva del domini específic”. Aquesta teoria distingeix entre domini i mòdul. Destaca la presència de processos constructivistes i predisposicions innates a l’adquisició de coneixement, manifestades en el procés de redescripció representacional que travessa fases conductuals, de redescripció i de judici gramatical.

74
Q

Normes constitutives

A

Són aquelles normes imprescindibles per tal que es pugui reproduir l’acte de parla.

75
Q

Normes regulatives

A

Són aquelles normes que serveixen per ordenar formes de conducta preexistents, és a dir, defineixen un context i un registre determinat.

76
Q

Pragmàtica

A

Ciència que estudia el text en relació al seu context.

77
Q

Preoperacional

A

es una etapa en la que, aunque todavía los niños no aplican la lógica, se inician en el mundo del lenguaje y empiezan a interactuar con los demás.

78
Q

Principi de cooperació

A

És la teoria que s’utilitza per explicar els escenaris d’expressió d’un parlant. Explica la comunicació en contextos dinàmics que requereixen una acció coordinada que necessita la cooperació entre les dues parts.

79
Q

Procedimental

A

El concepte procedimental és posar en pràctica les coses que volem aprendre, i seria “saber fer alguna cosa”.

80
Q

Procediments metodològics

A

Estratègies, tècniques o passes que s’empren per dur a terme un procés d’ensenyament-aprenentatge

81
Q

Processos cognitius

A

Permet el procés de la informació que arriba a través dels sentits, s’emmagatzema, manipula, recupera i interactua amb el món.

82
Q

Processos d’ensenyament/aprenentage

A

Conjunt d’activitats i estratègies utilitzades per a facilitar l’adquisició de coneixements i habilitats per part dels estudiants.

83
Q

Sabers lingüístics i literaris

A

Coneixements teòrics sobre la llengua i la literatura.

84
Q

Sensoriomotriu

A

Segons Piaget son sensoriomotrius totes aquelles representacions que un infant construeix durant la primera etapa de la seva vida (0-2 anys), a través de les seves capacitats sensorials i activitats motores.

85
Q

Significat contextual

A

Indicació del propi significat d’allò dit dins el temps i espai que envolta el missatge.

86
Q

Significat intencional

A

Informació per entendre la veritable intenció i sentit del missatge.

87
Q

Significat referencial

A

Informació necessària que es dona per entendre la realitat.

88
Q

Significativitat

A

Atribució de sentit i significat del continguts per part de l’alumnat, per tal d’evitar una assimilació mecànica o memorística del contigut , de manera que que aquest aconsegueixin un aprenentage més profund i arrelat a les seves expereiències .

89
Q

Teoria constructivista

A

Model que indica que el coneixement es desenvolupa d’acord amb les construccions que fa un individu sobre la seva realitat i experiència.

90
Q

Teoria pragmàtica del significat

A

Aquesta teoria se centra en com s’utilitza el llenguatge en situacions concretes i en com els parlants interpreten i produeixen missatges en contextos específics.

91
Q

Text

A

Conjunt de paraules o frases que tenen la finalitat de comunicar un missatge, tant mitjançant enunciats orals com escrits.

92
Q

Varietat dialectal

A

Les varietats que presenta una llengua parlada dins d’uns límits territorials.

93
Q

Varietat estàndard

A

Ús específic d’una llengua que pretén unificar tots els seus parlants i els seus dialectes.

94
Q

Varietat generacional

A

Evolució d’una llengua segons la generació a la qual pertanyen els parlants. Per exemple, una persona gran no s’expressa de la mateixa manera que una persona jove.

95
Q

Vies d’intervenció

A

Maneres d’aprendre o practicar una llengua, per exemple: activitats del tipus que siguin.

96
Q

Comunicació

A

Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic. (Activitat complexa que no es redueix a emprar la llengua o a transmetre informació, sinó que també té com a objectiu relacionar-se amb altres persones i negociar el significat de la informació. A més, en la comunicació influeix la intenció comunicativa i el context en el qual es troben els parlants.)

97
Q

Comunicació verbal (oral, escrita, no oral)

A

la comunicació és tot allò que expressem amb paraules en un text i pot ser de forma oral o escrita, entre d’altres.

98
Q

Comunicació no verbal

A

Comunicació que es duu a terme amb mecanismes altres que els de la verbalitat o lingüístics, per exemple mitjançant el gest, la mirada, l’expressió facial o l’ús de l’espai.

99
Q

Comunicació paraverbal

A

Conjunt dels elements no verbals relacionats amb la veu, els sons fisiològics i emocionals relacionats, i les pauses i els silencis, tots ells facilitadors de la compressió del missatge i de l’expressió d’emocions i d’actituds de la persona que parla.

100
Q

Varietat lingüística

A

Ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa.

101
Q

Varietat diatòpica o dialectal

A

Les varietats que presenta una llengua parlada dins d’uns límits territorials.

102
Q

Varietat diastràtica o social

A

Varietat característica de grups socialment afins, és a dir, de grups que comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.

103
Q

Varietat diafàsica o de registre

A

Varietat determinada per la situació comunicativa en què es realitza l’acte de parla i, més concretament, per factors com el grau de formalitat del discurs, el canal oral o escrit de la comunicació o el tema que es tracta.

104
Q

Varietat generacional

A

Evolució d’una llengua segons la generació a la qual pertanyen els parlants. Per exemple, una persona gran no s’expressa de la mateixa manera que una persona jove.

105
Q

Varietat estàndrd

A

Ús específic d’una llengua que pretén unificar tots els seus parlants i els seus dialectes.

106
Q

Text

A

Conjunt de paraules o frases que tenen la finalitat de comunicar un missatge, tant mitjançant enunciats orals com escrits.

107
Q

Discurs

A

Text dins del context que consisteix en la pràctica social que forma part de la quotidianitat i que també construeix la societat.

108
Q

Gènere

A

Forma que pren el text en funció de l’objectiu, la situació i les persones implicades entre d’altres.

109
Q

Enfocament comunicatiu

A

Forma d’establir la llengua, a través del treball de les diferents funcions

110
Q

Competència comunicativa

A

Conjunt d’habilitats i coneixements que van més enllà dels sabers lingüístics i que s’aprenen al llarg de la vida amb l’objectiu d’enfrontar-se a una situació comunicativa concreta. A més, possibiliten la capacitat d’interacció comunicativa.

111
Q

Habilitat comunicativa (escoltar, parlar, llegir, escriure)

A

Conjunt d’estratègies verbals i no verbals mitjançant les quals les persones porten a terme determinats objectius comunicatius concrets

112
Q

Didàctica

A

Part de la pedagogia que s’encarrega d’estudiar com ensenyar, és a dir, la manera de fer i el com. Comenius és el pare de la didàctica.

Didàctica (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions