Glossari Flashcards
Acte de parla
Situació que apareix quan actuem amb les paraules→ per informar, incitar, preguntar convèncer, etc
Acte il·locutiu
Classificació de l’acte de parla que es realitza intencionadament quan diem alguna cosa.
Acte locutiu
Classificació d’acte de parla que fa referència al missatge lingüístic i al seu significat denotatiu.
Acte perlocutiu
Classificació de l’acte de parla que fa referència als efectes que produeix l’acte verbal en els sentiments, pensaments o accions del parlat o de l’oient.
Adquisició
Procés d’interiorització de coneixements d’una llengua de manera gradual, real, natural i inconscient (el seu resultat és una construcció personal).
Adquisició del llenguatge
Procés mitjançant el qual les persones aconseguim capacitats, coneixements i habilitats que permeten la comunicació.
Aprenentatge
Desenvolupament dels coneixements interioritzats de manera conscient mitjançant una sèrie de regles i pautes.
Autonomia
Capacitat de decidir i dur a terme activitats de manera lliure i independent.
Codis cinèsics
Gestos amb les mans, els gestos facials i als moviments durant una conversa i forma part dels codis no verbals
Codis crònics
Està dins dels codis no verbals, i fa referència a la duració de les converses.
Codis no verbals
Tot allò que acompanya al discurs oral però no forma part d’aquest. Dins d’aquest es troben els codis cinèsics, els proxèmics i els crònics.
Codis paralingüístics
No formen part dels codis no verbals, sinó que aquest fan referència a elements com el timbre de la veu, el to mitjà que emprem a les converses, l’entonació expressiva…
Codis proxèmics
Està dins dels codis no verbals, i fa referència a la proximitat entre els locutors durant el discurs o intercanvi d’informació.
Coherència curricular
Integració del context, temàtica i objectius de manera global i coordinada.
Coherència textual
La coherència textual és una propietat del text que garanteix que totes les parts estan relacionades entre si, que segueixen un ordre lògic i, per tant, el text es pot entendre correctament.
Competència comunicativa
Conjunt d’habilitats i coneixements que van més enllà dels sabers lingüístics i que s’aprenen al llarg de la vida amb l’objectiu d’enfrontar-se a una situació comunicativa concreta. A més, possibiliten la capacitat d’interacció comunicativa.
Competència discursiva
Subcompetència comunicativa que combina formes gramaticals i significats per aconseguir un text (oral o escrit).
Competència estratègica
Subcompetència comunicativa que domina tècniques de comunicació verbal i no verbal per resoldre errors o afavorir l’efectivitat de la conversa.
Competència gramatical
Subcompetència comunicativa que fa referència al domini del codi lingüístic.
Competència lingüística
Construcció per a la comprensió oral, l’escrita i la capacitat de parlar. Per exemple→ quan es tracta d’una llengua nativa, tots els aspectes mencionats anteriorment s’apliquen de forma innata.
Competència lingüística-comunicativa
Permet crear i entendre enunciats gramaticalment correctes interactuant de manera escrita, oral etc. de manera coherent adequant-se als diferents àmbits i contextos.
Competència literària
Conjunt de coneixements que s’activen davant dels estímuls textuals i intervenen en l’activitat d’identificació i valoració d’un discurs lingüístic.
Competència organitzativa
Subcompetència de la competència lingüística. És l’habilitat relacionada amb la competència gramatical i textual per produir frases gramaticals correctes.
Competència pragmàtica
habilitat d’un parlant per emprar el llenguatge de manera efectiva en situacions concretes, tenint en compte el context, les intencions comunicatives i les normes socials. No només ens fixem en el que i com es diu, sinó que en qui i per què ho diu i a qui va dirigit.
Competència sociolingüística
Subcompetència comunicativa que fa referència a la capacitat d’adaptar-se al context.
Competència
Activitat complexa que no es redueix a emprar la llengua o a transmetre informació, sinó que també té com a objectiu relacionar-se amb altres persones i negociar el significat de la informació. A més, en la comunicació influeix la intenció comunicativa i el context en el qual es troben els parlants.
Comunicació escrita
Transmissió d’informació a través de textos escrits. En aquest context, es destaca la divisió en dos actes→ l’emissor i el receptor.
Comunicació verbal i escrita
La comunicació és tot allò que expressem amb paraules en un text i pot ser de forma oral o escrita, entre d’altres.
Conductisme
Corrent psicològic que se centra en l’estudi del comportament observable i com aquest és influenciat per l’entorn, emfatitzant el paper de l’aprenentatge a través de l’experiència i la interacció amb el medi ambient. S’enfoca a la idea que els comportaments s’adquireixen mitjançant l’associació d’estímuls i respostes, sense considerar estats mentals interns.
Context d’adquisició
Situació en la qual predomina una comunicació natural entre els parlants, atès que la seva competència comunicativa els permet assolir adequadament els processos comunicatius en els quals intervenen.
Context referencial
Situació que Implica que l’emissor proporcioni detalls per situar el lector en l’època o el context del text.
Context situacional
Separació física entre l’emissor i el receptor, requerint que el lector conegui tota la informació del text.
Correcció lingüística
Precisió en l’ús del llenguatge, incloent gramàtica i ortografia
Currículum
Document oficial educatiu que guia l’acció educativa i està format per un conjunt d’objectius, metes, continguts i coneixements.
Declaratiu
El concepte declaratiu són les explicacions del professor, és el “saber alguna cosa”
Didàctica
Part de la pedagogia que s’encarrega d’estudiar com ensenyar, és a dir, la manera de fer i el com. Comenius és el pare de la didàctica.
Dimensió gramàtical
Organització de les paraules d’acord amb les regles de la llengua per formar enunciats.
Disciplina científica
Branca i forma d’organització del coneixement que ha estat investigada i comprovada per diferents criteris.
Discurs
Text dins del context que consisteix en la pràctica social que forma part de la quotidianitat i que també construeix la societat.
Discurs didàctic
Presentació breu dissenyada per ensenyar i transmetre coneixements, habilitats o valors, utilitzant estratègies pedagògiques per facilitar la comprensió i la reflexió dels alumnes.
Domini
És el conjunt de representacions que sosté una àrea específica del coneixement (llenguatge, física…).
Dominis lingüístics
Àrees específiques del llenguatge, com la comprensió oral, l’expressió escrita, la gramàtica, el vocabulari, etc.
Educabilitat
L’educabilitat es la capacitat d’un educand per treure profit d’una acció educativa i desenvolupar la seva personalitat.
Educació literària
Consisteix en l’ensenyament i l’aprenentatge dels coneixements i les habilitats que necessita un lector.
Enfocament
Manera i perspectiva diferent de veure la realitat a partir d’un marc teòric amb un impacte decisiu en la manera d’actuar.
Enfocament comunicatiu
Forma d’establir la llengua, a través del treball de les diferents funcions.
Enunciació
Acte d’expressar verbalment un missatge.
Enunciat
Conjunt de paraules o frases que formen part d’un acte de comunicació.
Epistemologia
Branca de la filosofia que se centra en el saber, és a dir, s’encarrega d’estudiar els mètodes i procediments intel·lectuals.
Estadi de domini lingüístic
Moments intermedis d’un llarg procés d’adquisició i perfeccionament lingüístic.
Exposició progressiva de la lectura
Ens referim al fet que un text avança per l’aportació d’informació renovada constantment.
Expressió escrita
Ens referim a la capacitat que té l’alumne per produir textos amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Expressió oral
És l’habilitat d’usar un idioma per a parlar amb la finalitat de comunicar-se, saber escoltar i ser capaç de pronunciar bé les paraules i oracions que s’expressen.
Funcions lingüístiques
Propòsits o fins als quals es vol arribar amb l’enunciat.
Gènere
Forma que pren el text en funció de l’objectiu, la situació i les persones implicades entre d’altres.
Gramàtica universal
Conjunt de regles lingüístiques inventades per Chomsky des de la perspectiva innatista que són presents en totes les llengües i que permeten als nens adquirir la seva llengua materna de manera natural, són independents de l’idioma específic i faciliten la comprensió i la producció del llenguatge. Es compon de mòduls, principis i paràmetres que guien el procés d’adquisició de la parla.
Innatisme
Teoria que sosté que els nens tenen mecanismes interns que els permeten comprendre i utilitzar el llenguatge de manera creativa, sense dependre únicament de l’exposició externa. A més, postula l’existència d’una gramàtica universal compartida per totes les llengües, que els infants adquireixen de forma progressiva a través de l’experiència i la interacció amb el seu entorn lingüístic.
Interllengua
Gramàtica interioritzada d’una llengua, és a dir, com una persona comprèn una llengua.
Lector competent
o lector implícit; és el previst com a destinatari ideal del text. Aquest lector està dotat amb el coneixement necessari per interpretar legítimament les referències del text.
Varietats lingüístiques
Són les diferents formes en què es manifesta una llengua depenent de factors socials, geogràfics i culturals mostrant les diferents formes d’expressió dins d’una comunitat i hi ha diferents tipus.
Mecanismes d’hipòtesis
Capacitat innata del nen per formular suposicions sobre el llenguatge que escolta, cosa que li permet comprendre, expressar-se i experimentar amb les regles gramaticals. Aquests mecanismes formen part del procés d’adquisició lingüística i s’ajusten a mesura que el nen interactua amb el llenguatge i l’entorn.
Mecanismes psicològics
Instruments psicològics i físics que fan possible la parla, com per exemple el moviment de la boca, la respiració, etc.
Mediació lingüística
Es refereix a la capacitat que tenen els parlants d’una llengua d’actuar com a intermediaris posant en comunicació dos o més interlocutors o grups de parlants que no aconsegueixen comunicar-se directament a causa de barreres lingüístiques i possiblement culturals.
Meta-auto-formació
Procés mitjançant el qual un docent, en el moment de rebre coneixement, en fa una valoració crítica, tenint en compte la seva experiència i la formació prèvia.
Mètode
El pla general d’ensenyament-aprenentatge amb una distribució concreta de les unitats didàctiques i els materials.
Metodologia analítica, funcional o estructural
Realitzar activitats puntuals per millorar les habilitats que els alumnes ja saben. Per exemple→ fer un resum o definicions entre tots a classe.
Metodologia global
Manera de potenciar les habilitats de manera expressiva mitjançant exposicions, narracions, recitacions, etc. Aquestes activitats es caracteritzen per ser més divertides i interessants. Per exemple→ explicar un conte.
Metodologia integral
Permet tractar amb els diferents tipus d’alumnes i els diferents contextos en què es troben. Per exemple→ adaptar una sortida als interessos de l’alumnat (anar a veure una exposició de dinosaures).
Metodologia logocèntrica
Transmissió de sabers en què el centre principal és el coneixement.
Model generatiu
Teoria lingüística que postula l’existència d’una gramàtica universal i innata en els éssers humans, independent de l’exposició lingüística. Aquest model suggereix que els parlants tenen la capacitat de generar combinacions infinites de paraules i oracions utilitzant regles gramaticals subjacents, cosa que permet la creació i comprensió d’un nombre il·limitat d’expressions lingüístiques.
Mòdul
Unitat de processament d’informació que encapsula el coneixement i l’ús del mateix.
Multilingüísme
Es refereix al fet que els parlants d’un idioma manegin diferents codis lingüístics.
Neoconstructivisme
Fusiona aspectes innatistes i constructivistes en una teoria que anomena “hipòtesi cognitiva del domini específic”. Aquesta teoria distingeix entre domini i mòdul. Destaca la presència de processos constructivistes i predisposicions innates a l’adquisició de coneixement, manifestades en el procés de redescripció representacional que travessa fases conductuals, de redescripció i de judici gramatical.
Normes constitutives
Són aquelles normes imprescindibles per tal que es pugui reproduir l’acte de parla.
Normes regulatives
Són aquelles normes que serveixen per ordenar formes de conducta preexistents, és a dir, defineixen un context i un registre determinat.
Pragmàtica
Ciència que estudia el text en relació al seu context.
Preoperacional
es una etapa en la que, aunque todavía los niños no aplican la lógica, se inician en el mundo del lenguaje y empiezan a interactuar con los demás.
Principi de cooperació
És la teoria que s’utilitza per explicar els escenaris d’expressió d’un parlant. Explica la comunicació en contextos dinàmics que requereixen una acció coordinada que necessita la cooperació entre les dues parts.
Procedimental
El concepte procedimental és posar en pràctica les coses que volem aprendre, i seria “saber fer alguna cosa”.
Procediments metodològics
Estratègies, tècniques o passes que s’empren per dur a terme un procés d’ensenyament-aprenentatge
Processos cognitius
Permet el procés de la informació que arriba a través dels sentits, s’emmagatzema, manipula, recupera i interactua amb el món.
Processos d’ensenyament/aprenentage
Conjunt d’activitats i estratègies utilitzades per a facilitar l’adquisició de coneixements i habilitats per part dels estudiants.
Sabers lingüístics i literaris
Coneixements teòrics sobre la llengua i la literatura.
Sensoriomotriu
Segons Piaget son sensoriomotrius totes aquelles representacions que un infant construeix durant la primera etapa de la seva vida (0-2 anys), a través de les seves capacitats sensorials i activitats motores.
Significat contextual
Indicació del propi significat d’allò dit dins el temps i espai que envolta el missatge.
Significat intencional
Informació per entendre la veritable intenció i sentit del missatge.
Significat referencial
Informació necessària que es dona per entendre la realitat.
Significativitat
Atribució de sentit i significat del continguts per part de l’alumnat, per tal d’evitar una assimilació mecànica o memorística del contigut , de manera que que aquest aconsegueixin un aprenentage més profund i arrelat a les seves expereiències .
Teoria constructivista
Model que indica que el coneixement es desenvolupa d’acord amb les construccions que fa un individu sobre la seva realitat i experiència.
Teoria pragmàtica del significat
Aquesta teoria se centra en com s’utilitza el llenguatge en situacions concretes i en com els parlants interpreten i produeixen missatges en contextos específics.
Text
Conjunt de paraules o frases que tenen la finalitat de comunicar un missatge, tant mitjançant enunciats orals com escrits.
Varietat dialectal
Les varietats que presenta una llengua parlada dins d’uns límits territorials.
Varietat estàndard
Ús específic d’una llengua que pretén unificar tots els seus parlants i els seus dialectes.
Varietat generacional
Evolució d’una llengua segons la generació a la qual pertanyen els parlants. Per exemple, una persona gran no s’expressa de la mateixa manera que una persona jove.
Vies d’intervenció
Maneres d’aprendre o practicar una llengua, per exemple: activitats del tipus que siguin.
Comunicació
Relació social establerta entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d’informació del primer al segon per mitjà del signe lingüístic. (Activitat complexa que no es redueix a emprar la llengua o a transmetre informació, sinó que també té com a objectiu relacionar-se amb altres persones i negociar el significat de la informació. A més, en la comunicació influeix la intenció comunicativa i el context en el qual es troben els parlants.)
Comunicació verbal (oral, escrita, no oral)
la comunicació és tot allò que expressem amb paraules en un text i pot ser de forma oral o escrita, entre d’altres.
Comunicació no verbal
Comunicació que es duu a terme amb mecanismes altres que els de la verbalitat o lingüístics, per exemple mitjançant el gest, la mirada, l’expressió facial o l’ús de l’espai.
Comunicació paraverbal
Conjunt dels elements no verbals relacionats amb la veu, els sons fisiològics i emocionals relacionats, i les pauses i els silencis, tots ells facilitadors de la compressió del missatge i de l’expressió d’emocions i d’actituds de la persona que parla.
Varietat lingüística
Ús específic que es fa d’una llengua d’acord amb la procedència geogràfica, històrica o social dels parlants o la funció comunicativa.
Varietat diatòpica o dialectal
Les varietats que presenta una llengua parlada dins d’uns límits territorials.
Varietat diastràtica o social
Varietat característica de grups socialment afins, és a dir, de grups que comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.
Varietat diafàsica o de registre
Varietat determinada per la situació comunicativa en què es realitza l’acte de parla i, més concretament, per factors com el grau de formalitat del discurs, el canal oral o escrit de la comunicació o el tema que es tracta.
Varietat generacional
Evolució d’una llengua segons la generació a la qual pertanyen els parlants. Per exemple, una persona gran no s’expressa de la mateixa manera que una persona jove.
Varietat estàndrd
Ús específic d’una llengua que pretén unificar tots els seus parlants i els seus dialectes.
Text
Conjunt de paraules o frases que tenen la finalitat de comunicar un missatge, tant mitjançant enunciats orals com escrits.
Discurs
Text dins del context que consisteix en la pràctica social que forma part de la quotidianitat i que també construeix la societat.
Gènere
Forma que pren el text en funció de l’objectiu, la situació i les persones implicades entre d’altres.
Enfocament comunicatiu
Forma d’establir la llengua, a través del treball de les diferents funcions
Competència comunicativa
Conjunt d’habilitats i coneixements que van més enllà dels sabers lingüístics i que s’aprenen al llarg de la vida amb l’objectiu d’enfrontar-se a una situació comunicativa concreta. A més, possibiliten la capacitat d’interacció comunicativa.
Habilitat comunicativa (escoltar, parlar, llegir, escriure)
Conjunt d’estratègies verbals i no verbals mitjançant les quals les persones porten a terme determinats objectius comunicatius concrets
Didàctica
Part de la pedagogia que s’encarrega d’estudiar com ensenyar, és a dir, la manera de fer i el com. Comenius és el pare de la didàctica.
