figures retoriques Flashcards
recursos fònics
al.literació, paranomàsia, onomatopeia, homofonia
al.literació
consisteix en repetir un mateix so (vocalic o consonàntic) dins d’una paraula, frase o vers, per tal de crear eufonia (so agradable) o cacofonia (so desagradable
paranomàsia
es col.loquen dins d’una mateixa frase dues parables molt semblants, que només es distingeixen per algún fonema. també consisteix a repetir una mateixa páranla ambas significat diferent
onomatopeia
consisteix en imitar sons naturals per mitjà de fonemes
homofonia
ús de dues parables idèntiques peu que fa al so, però ami significats diferents
recursos morfosintàctics
acròstic, anàfora, asíndeton, encavallament, polisíndeton, pleonasme, paral.lelisme, hipèrbaton, epítet, apòstrofe, enumeració
acróstic
remarca páranles i noms de persones a partir de letras distribuïdes en llocs determinats del text, habitualmente al principi de vers
anàfora
repetició d’una o diverses paraules al començament de dues o més frases (o versos), per reforçar el seu sentit o bé per estructurar el poema
asíndeton
eliminació de les conjuncions, per tal de fer més lleuger el ritme de la frase
encavallament
francamente d’una unitat sintàctica entre dos versos, de manera que el començament queda en un vers i el final en el següent
polisíndeton
repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió
pleonasme
repetició d’una paraula o d’alguna idea per tal de reforçar l’expressió
paral.lelisme
repetició d’una mateixa estructura en diversas frases que van seguides
hipèrbaton
alteració de l’ordre lògic gramatical de les páranles o frases
epítet
Adjectiu que remarca una qualitat inherent (pròpia) a la cosa expressada del substantiu
apòstrofe
invocació a un éster real o imaginari amb finalitat interpol.ladora
enumeració
presentació successiva i ràpida d’una sèrie d’idees referidles sempre a la mateixa cosa
recursos semàntics
comparació, metàfora (in praesentia, in absentia), metonímia, sinècdoque, sinestèsia, antítesi, equívoc, eufemisme, hiperbole, interrogació retòrica, oxímoron
comparació
dos termes son comparats, ja sigui per una semblança real o imaginària, per tal de fer més entenedor el significat del primer terme
metàfora
identificació poètica entre un element real i un d’irreal, eliminant el terme de la comparació. les metàfores poden ser: in praesentia o in absentia
in praesentia
en què apareixen els dos termes, el real (A) i l’imaginari (B)
in absentia
en què no apareix el terme real (A), sinó que directament és substituït per l’imaginare o irreal (B)
metonímia
designació d’una cosa amo el nom de l’altra que guarda amb la primera alguna de les relacions següents
sinècdoque
consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent la part pel tot o el tot per la part, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, el singular pel plural o el plural pel singular, etc
sinestèsia
cambianció d’elements que produeixen sensacions sensorial diferents
antítesi
contrast de dues idees, dues expressions o dues paraules de significació oposada
equívoc
paraula o expressió de doble sentit
eufemisme
designació d’alguna cosa desagradable, inoportuna, etc, ambas una expressió amable
hipèrbole
deformació de la realitat mitjançant l’exagereció
interrogació retòrica
afirmació de forma de pregunta, la resposta de la qual ja és implícita en la resposta, per tant, apuesta pregunta no espera resposta perquè ja és coneguda
oxímoron
unió de paraules o d’idees que s’exclouen entre si
metrica
rima, versos i etsrofes
la mètrica catalana es basa en el nombre de síl.labes, en l’accent i en la rima
recompte sil.làbic
cal tenir en compte, quand compten les síl.labes d’un vers en català, que només comptarem fins a la darrera síl.laba accetuada
el hiat
pronunciació separada de dues vocals en contacte
la sinalefa
pronunciació en una sola síl.laba de dues vocals en contacte
l’elisió
supressió d’una de les dues vocals en contacte (sempre són a / e en posició àtona
tipus de versos segons el nombre de síl.labes
d’art menor: fins a 8 síl.labes
d’art major: mes de 8 síl.labes
versos d’art menor
tetrasíl.lab i quadrisíl.lab: 3 i 4
pentasíl.lab: 5
hexasíl.lab: 6
heptasíl.lab: 7
octosíl.lab: 8
versos d’art major
eneasíl.lab: 9
decasíl.lab: 10
hendecasíl.lab: 11 (poc usat)
alexandrí: 12
la rima
rima consonant, assonant, aguda i masculina, plana i femenina, esdrúixola (poc freqüent)
rima consonant
apareix quan coincideixen sons consonàntics i vocàlics
rima assonant
es produeix quan la repetició només es limita als fonemes vocàlics
rima aguda i masculina
apareix quan l’accent final del vers recau en una paraula aguda, per tant, en l’última síl.laba de la paraula
rima plana i femenina
apareix quan l’accent final del vers recau en una paraula plana
rima esdrúixola (poc freqüent)
apareix quan l’accent final del vers recau en un mot esdrúixol
principals estrofes catalanes
l’apariat, el tercet, el quartet I la quarteta, el quintet I la quinteta, l’octava, el sonet, el romanç
l’apariat
agrupació de dos versos ambos una sola rima, que és consonant. és molt freqüent en la literatura popular
el tercet
combinació de 3 versos d’art major. el més freqüent és l’anomenat “tercet encadenat” que seguéis l’esfuma ABA, BCB, CDC
el quartet I la quarteta
combinació de 4 versos, d’art menor en la quarteta, i d’art major en el quartet. en tots dos casos, la rima és consonant. poden seguir aquests esqumes (ABBA per al quartet, abba per la quarteta; ABAB per al quartet, abab per a la quarteta).
el quintet I la quinteta
són combinacions de versos de 5 síl.labes, d’art menor per a la quinteta, i d’art major per al quintet, amb dues rimes consonants diferents
l’octava
combinació de 8 versos, normalment d’art major (i en especial, de decasíl.labs de 4+6)
el sonet
composició d’origen italià, que consta de 14 versos decasílabas.labs distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals. l’estructura clàssica és la següent
el romanç
composició poètica que consta d’un nombre indeterminat de versos, generalment, de 7 síl.labes. els versos parells rimen en assonant, mentre que els senars queden lliures
