figures retoriques Flashcards

1
Q

recursos fònics

A

al.literació, paranomàsia, onomatopeia, homofonia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

al.literació

A

consisteix en repetir un mateix so (vocalic o consonàntic) dins d’una paraula, frase o vers, per tal de crear eufonia (so agradable) o cacofonia (so desagradable

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

paranomàsia

A

es col.loquen dins d’una mateixa frase dues parables molt semblants, que només es distingeixen per algún fonema. també consisteix a repetir una mateixa páranla ambas significat diferent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

onomatopeia

A

consisteix en imitar sons naturals per mitjà de fonemes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

homofonia

A

ús de dues parables idèntiques peu que fa al so, però ami significats diferents

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

recursos morfosintàctics

A

acròstic, anàfora, asíndeton, encavallament, polisíndeton, pleonasme, paral.lelisme, hipèrbaton, epítet, apòstrofe, enumeració

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

acróstic

A

remarca páranles i noms de persones a partir de letras distribuïdes en llocs determinats del text, habitualmente al principi de vers

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

anàfora

A

repetició d’una o diverses paraules al començament de dues o més frases (o versos), per reforçar el seu sentit o bé per estructurar el poema

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

asíndeton

A

eliminació de les conjuncions, per tal de fer més lleuger el ritme de la frase

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

encavallament

A

francamente d’una unitat sintàctica entre dos versos, de manera que el començament queda en un vers i el final en el següent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

polisíndeton

A

repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

pleonasme

A

repetició d’una paraula o d’alguna idea per tal de reforçar l’expressió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

paral.lelisme

A

repetició d’una mateixa estructura en diversas frases que van seguides

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

hipèrbaton

A

alteració de l’ordre lògic gramatical de les páranles o frases

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

epítet

A

Adjectiu que remarca una qualitat inherent (pròpia) a la cosa expressada del substantiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

apòstrofe

A

invocació a un éster real o imaginari amb finalitat interpol.ladora

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

enumeració

A

presentació successiva i ràpida d’una sèrie d’idees referidles sempre a la mateixa cosa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

recursos semàntics

A

comparació, metàfora (in praesentia, in absentia), metonímia, sinècdoque, sinestèsia, antítesi, equívoc, eufemisme, hiperbole, interrogació retòrica, oxímoron

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

comparació

A

dos termes son comparats, ja sigui per una semblança real o imaginària, per tal de fer més entenedor el significat del primer terme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

metàfora

A

identificació poètica entre un element real i un d’irreal, eliminant el terme de la comparació. les metàfores poden ser: in praesentia o in absentia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

in praesentia

A

en què apareixen els dos termes, el real (A) i l’imaginari (B)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

in absentia

A

en què no apareix el terme real (A), sinó que directament és substituït per l’imaginare o irreal (B)

23
Q

metonímia

A

designació d’una cosa amo el nom de l’altra que guarda amb la primera alguna de les relacions següents

24
Q

sinècdoque

A

consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent la part pel tot o el tot per la part, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, el singular pel plural o el plural pel singular, etc

25
Q

sinestèsia

A

cambianció d’elements que produeixen sensacions sensorial diferents

26
Q

antítesi

A

contrast de dues idees, dues expressions o dues paraules de significació oposada

27
Q

equívoc

A

paraula o expressió de doble sentit

28
Q

eufemisme

A

designació d’alguna cosa desagradable, inoportuna, etc, ambas una expressió amable

29
Q

hipèrbole

A

deformació de la realitat mitjançant l’exagereció

30
Q

interrogació retòrica

A

afirmació de forma de pregunta, la resposta de la qual ja és implícita en la resposta, per tant, apuesta pregunta no espera resposta perquè ja és coneguda

31
Q

oxímoron

A

unió de paraules o d’idees que s’exclouen entre si

32
Q

metrica

A

rima, versos i etsrofes
la mètrica catalana es basa en el nombre de síl.labes, en l’accent i en la rima

33
Q

recompte sil.làbic

A

cal tenir en compte, quand compten les síl.labes d’un vers en català, que només comptarem fins a la darrera síl.laba accetuada

34
Q

el hiat

A

pronunciació separada de dues vocals en contacte

35
Q

la sinalefa

A

pronunciació en una sola síl.laba de dues vocals en contacte

36
Q

l’elisió

A

supressió d’una de les dues vocals en contacte (sempre són a / e en posició àtona

37
Q

tipus de versos segons el nombre de síl.labes

A

d’art menor: fins a 8 síl.labes
d’art major: mes de 8 síl.labes

38
Q

versos d’art menor

A

tetrasíl.lab i quadrisíl.lab: 3 i 4
pentasíl.lab: 5
hexasíl.lab: 6
heptasíl.lab: 7
octosíl.lab: 8

39
Q

versos d’art major

A

eneasíl.lab: 9
decasíl.lab: 10
hendecasíl.lab: 11 (poc usat)
alexandrí: 12

40
Q

la rima

A

rima consonant, assonant, aguda i masculina, plana i femenina, esdrúixola (poc freqüent)

41
Q

rima consonant

A

apareix quan coincideixen sons consonàntics i vocàlics

42
Q

rima assonant

A

es produeix quan la repetició només es limita als fonemes vocàlics

43
Q

rima aguda i masculina

A

apareix quan l’accent final del vers recau en una paraula aguda, per tant, en l’última síl.laba de la paraula

44
Q

rima plana i femenina

A

apareix quan l’accent final del vers recau en una paraula plana

45
Q

rima esdrúixola (poc freqüent)

A

apareix quan l’accent final del vers recau en un mot esdrúixol

46
Q

principals estrofes catalanes

A

l’apariat, el tercet, el quartet I la quarteta, el quintet I la quinteta, l’octava, el sonet, el romanç

47
Q

l’apariat

A

agrupació de dos versos ambos una sola rima, que és consonant. és molt freqüent en la literatura popular

48
Q

el tercet

A

combinació de 3 versos d’art major. el més freqüent és l’anomenat “tercet encadenat” que seguéis l’esfuma ABA, BCB, CDC

49
Q

el quartet I la quarteta

A

combinació de 4 versos, d’art menor en la quarteta, i d’art major en el quartet. en tots dos casos, la rima és consonant. poden seguir aquests esqumes (ABBA per al quartet, abba per la quarteta; ABAB per al quartet, abab per a la quarteta).

50
Q

el quintet I la quinteta

A

són combinacions de versos de 5 síl.labes, d’art menor per a la quinteta, i d’art major per al quintet, amb dues rimes consonants diferents

51
Q

l’octava

A

combinació de 8 versos, normalment d’art major (i en especial, de decasíl.labs de 4+6)

52
Q

el sonet

A

composició d’origen italià, que consta de 14 versos decasílabas.labs distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals. l’estructura clàssica és la següent

53
Q

el romanç

A

composició poètica que consta d’un nombre indeterminat de versos, generalment, de 7 síl.labes. els versos parells rimen en assonant, mentre que els senars queden lliures