Estètica Examen Flashcards

1
Q

Característiques modernitat

A

Esclat de les avantguardes.
- innovar
- segueixen un ideal
- les obres són úniques
- caràcter representacional
- naturalesa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Característiques Postmodernitat

A

Revisa els moviments d’avantguarda
- renovació
-apropiacionisme
-No innovació
-nous valor auràtics (intenció de vendre)
-caràcter icònic
-relats/Narratives

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Característiques Experiència estètica. I digues 2 autors:

A

Experiències agradables per generar satisfacció a l’espectador.
No deixar a ningú indiferent
Autors: Pipolotti RIST (obres museu MOCO, projeccions d’obres famoses)
Guillermo Lorca (Las jardineritas), agafa art tradicional i el barreja amb tècniques actuals, art figuratiu, surrealisme…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Què són les MIRADES i l’ESTÈTICA:

A

Mirades: Percepcions, qüestionar-les…
Estètica: es qüestiona la bellesa, s’imposa la imperfecció.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Diferencia entre judici de valor i judici de gust

A

Judici de gust: Subjectivitat, opinió personal
Judici de valor: objectivitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Digues els filosofs (teòrics) de Judici de gust i de valors

A

De gust:
-Kant: Defensa la individualitat de l’ésser humà i la multiplicitat de mirades (percepcions) distintes que pot tenir una mateixa obra.
De valor:
-Plató: la bellesa provoca en nosaltres el desig d’acostar-nos-hi quan la contemplem.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Colors condicionants:

A

-Antropològics
-culturals
-socials
-psicològics
-mediàtics
Els colors poden afectar les nostres emocions i sentiments.
I també modela la indentitat d’un producte (cocacola)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Diferències entre occident i orient:

A

Occident: privilegiar la vista i la oïda
Orient: privilegiar tacte, gust i olfacte

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Quins són els tipus de belleses?

A

-bellesa experiencial
-bellesa vivencial
-bellesa lúdica
-bellesa creativa
-bellesa irònica
-bellesa de propòsit.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Característiques bellesa experiencial:

A

-És aquella que es percep i s’aprecia a través de l’experiència directa i personal.
-No es limita només a la bellesa física del lloc, sinó que s’inclou les sensacions, percepcions i emocions subjectives de la persona.
-Ex: una cafeteria, on la persona no només valorarà l’arquitectura del lloc sinó l’experiència.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

BELLESA VIVENCIAL:

A

-Semblant a l’experiencial, però posa més èmfasis en la vivència del moment. Elements que hi ha en l’entorn tenen l’objectiu de provocar-te un tipus d’emoció o sentiment específic.
-Ex: Pel llançament d’un perfum decorem tota una cafeteria.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

BELLESA LÚDICA:

A

-El públic pot entrar i col·laborar en l’experiència.
-Ex: La gent pot entrar i comprar els productes de la marca. (Lluís Vuitton)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

BELLESA CREATIVA:

A

-fa referència a aquella bellesa que és creativa.
-No cal que siguin grans obres o quadres. La creativitat es pot trobar en una ampolla de vi original. En objectes del dia a dia amb tocs creatius per cridar l’atenció del comprador.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

BELLESA IRÒNICA:

A

-Fa referència a tot aquell tipus de bellesa que pot contenir un toc d’ironia, com a crítica, humor…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

BELLESA PROPÒSIT:

A

-Imatges o elements que tinguin un propòsit clar, i que d’aquesta manera el públic el conegui i comprengui.
-Ex: Campanya contra llençar plàstics al mar. Si es fa ús d’una fotografia d’una tortuga amb un tros de plàstic, s’entendrà el missatge de la campanya i a la vegada el propòsit d’aquesta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Subapartats belleses:

A

-Bellesa aspiracional
-bellesa heritatge
-bellesa eco&Ethic
-bellesa wellness
-bellesa playful
-bellesa up-lived space

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Bellesa negativa apartats:

A

-caricaturesc
-grotesc
-sinistre
-pintoresc
-kitsch
-freak
-ironia
-transgressió
-abjecció
-cute
-camp
-trash

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

BELLESA NEGATIVA 2 AUTORS:

A

1.Oliver de Sagazan: transfiguració.
- vol generar impacte, muntar…

2.Rick Owens (dissenyador)
-boots aliens.
-alterar figuració humana
-looks radicals i provocadors
-proporcions grotesques

19
Q

Què és la bellesa Apol·línia?

A

-deu Apolo, deu grec de la llum, raó, harmonia, ordre…
-formes clares i ben definides. Arquitectures i -escultures clàssiques. Simetria i proporció
-serenitat i control.
-raó i lògica
-idealització de les formes.

20
Q

Què és la bellesa dionisiaca?

A

-deu Dionís (del vi). Passió, caos…
-intensitat i emoció
-Pertorbadora
-contrària a la raó
-expressió més enllà de les aparences.

21
Q

bellesa clàssica/Bellesa barroca

A

Bellesa clàssica:
-harmònica
-equilibrada
-serena
-transparent
bellesa barroca/Romàntica
-inharmònica
-desequilibrada
-inquieta
-opaca

22
Q

Què és el sublim?

A

caràcter divers que transita entre la bellesa i la lletjor
produeix un efecte radical i profund. Afecta a l’espectador

23
Q

Quines tipologies hi han (sublim)

A

Bellesa superior—> Tatarkiewicz
Bellesa catarsi —> Boileau
Bellesa horror—> Kant i Burke

24
Q

Tatarkiewicz: Bellesa superior:

A

El sublim és una bellesa d’un grau superior.
-junta allò que és formal amb allò conceptual.
-ha de ser efectiu.

25
Q

Boileau: Bellesa catarsi

A

(Paisatges. Grandiositat)
creu que el sublim és una bellesa elevada.
defensa els paisatges Grandiosos, infinits, extraordinaris…
paratges que es magnifiquen
grandiós

26
Q

Bellesa Horror:

A

Kant:
-sublim positiu: converteix allò que desagrada i dolorós en plaer
-sublim negatiu: Forces destructives que provoquen angoixa i terror interior.

Burke:
-la font d’allò sublim la trobem en tot el que excita el terror, el perill, el que produeix la més forta commoció que la ment és capaç de sentir.
-Ex: les guerres, atemptats terroristes…

27
Q

Característiques ironia:

A

Són diàlegs i interaccions
una relació entre subjecte (espectador) i objecte (obra)
L’obra es pot interpretar de diverses maneres.
profusió de mecanismes: humorístics, còmics, lúdics

Marc Jacobs: altera les proporcions (primavera 2024)
invitació a somiar
sentit de l’humor (neó pop)
juga amb proporcions, altera la realitat.

28
Q

Quins tipus d’ironia hi ha?

A

3 TIPUS D’IRONIA:
IRONIA CONCEPTUAL
IRONIA REBEL
IRONIA TRANSGRESSORA

29
Q

Ironia conceptual?

A

Marcel Duchamp. (Orinal)
Proposa un art on l’important no és la obra, sinó el missatge que du darrere.
Ready MADE: l’artista escull un objecte d’ús quotidià i repensa el significat d’aquest, li dona un nou títol.
Per ser un artista allò ja es considera una obra d’art

30
Q

Ironia rebel

A

Piero Manzoni.
Carte d’authenticité: unes noies li van demanar un autògraf, i els hi va fer al cos i després va dir que eren obres d’art.
Es trenca el concepte d’autoria—> el seu objectiu és veure quantes coses compra la gent

31
Q

Ironia transgressora:

A

Wim Delvoye.
Art farm: porcs tattoos.
-Depassar els límits
-crea polèmiques i controvèrsies —> denuncies
-busca revolucionar les xarxes

32
Q

Digues les categories astetiques de la postodernitat lúdica:

A

-KITSCH
-CAMP
CUTE

33
Q

Digues categories astètiques de la postmodernitat crítica:

A

-IRONIA
-TRANSGRESSIÓ
-ABJECCIÓ

34
Q

QUÈ ÉS LA POSTMODERNITAT CRITICA?

A

L’artista vol molestar i incitar a la reflexió. L’objectiu no és agradar

35
Q

Digues 2 artistes de la postmodernitat Critica:

A

Gina Pane:
Body art.
Ferides al cos.
Creuament d’emocions…
Maria Abramovic:
Vol explorar els límits. Deixa que el públic faci el que vulgui

36
Q

Què és la abjecció:

A

L’objecció tracta sobrepassar els límits, superar prohibicions.
Provoca mirades de molèstia, i imposa reaccions físiques involuntàries.

37
Q

Característiques KITSCH i autors:

A

Connotacions negatives “hortera” però agrada.
-imitació
-falsificació
-còpia
-repetició
-vulgaritat
-esperit COMERCIAL
Autors:
-Jeff Koons: escultures “inflables”
-Joana Vasconcelos

38
Q

Característiques CAMP:

A

Es basa en l’humor, la ironia i l’exageració. El seu objectiu és impactar i sorprendre. Colors vius i cridaners, i tocs femenins.
-David Lachapelle
-Pierre & Gilles:
Pintura i fotografia, fusions, construir escenaris, escollir estilismes…

39
Q

Caràcteristiques CUTE

A

Impacte de tendresa, cultura contemporània
Incursió del món kawaii, encant multifacètic.
Visió utòpica…
-Kowaii Kawai (dibuix nena mig enfadada ulls blaus)

40
Q

Característiques intent deficinició de l’art:

A

Caràcter variable d’allò que anomenem art.
L’art adopta diferents formes depenent de l’època, el pais, la cultura…
A la vegada, l’art desenvolupa funcions diferents, i satisfà diferents necessitats del públic.
-Ron Mueck: escultura bebè hiperrealista gegant…
Hiperrealisme
Retorn als cànons formals
Impactant
Detalls

41
Q

Què és l’aïllacionisme? (Contemplació)

A

CLIVE BELL, RAYMOND BAYER
El context i la historia son independents de com veiem la obra. No calen.
Les mirades cap a la obra son aïllacionistes, no les imatges. No és necessari tenir cap coneixement

42
Q

QUÈ ÉS EL CONTEXTUALISME: EMPATIA

A

H.G GADAMER, WALTER BENJAMIN
Els coneixements enriqueixen l’ànalisi de l’obra. Una imatge s’ha de considerar en el seu context o marc total.

43
Q

Art i funció social.

A

CONTINGUT: polític, econòmic, social, cultural
INTENCIÓ: funció social, critica i denúncia.
MIRADA: contextualista, empàtica
Autors:
-Bansky
-JR: “pot l’art canviar el món?”
lluita contra les desigualtats i les injustícies

44
Q

Art i poder:

A

L’art serveix per mostrar un estatut o força.
Posa èmfasi en les diferents cultures o localitzacions. (Faraons=Egipte)
L’art s’utilitza per mostrar poder.
(Tercer reich: imposar ideologies, política, religió…)