España Fisica Flashcards

1
Q

Part elevada que es dona com a consequencia del trencament d’una falla

A

Horts

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Roca sedimentaria que es desfa molt facilment amb una altra capa de pissarra

A

Flish

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Terreny pla que esta o a la mateixa altura que el nivell del mar o a molt poca altura. Sol passar un riu pel mig (ebre i guadalquivir)

A

Depressió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

On desenvoca un riu (mediterrani, atlantic i cantabric

A

Vessant

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua

A

Conca

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Quantitat d’aigua que porta un riu

A

Cabal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Riu que desenvoca en un altre riu

A

Afluent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Corba d’un riu en el seu curs mitja

A

Meandre

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Superficie sobre la ual recorre un riu

A

Llit d’un riu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Maxim que pot aguantar un riu sense desbordar-se

A

Mare d’un riu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Costa

A

Litoral

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Tros de terra que sobresurt cap al mar

A

Cap

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quan la mar entra dins de la terra fent un semicercle

A

Golf

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

A la desenvocadura d’un riu, on els sediments van depositant-se

A

Delta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Conjunt d’illes

A

Arxipelag

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Platja de sorra

A

Costa baixa

17
Q

Penya-segat, quan la montanya arriba a la costa

A

Costa alta

18
Q

Platja arrodonida (més petit que un golf)

A

Badia

19
Q

Quan l’aigua del mar/oceà entra dins de la terra on antigament hi havia un riu. Com si l’aigua del mar trobés el camí d’un altre riu. Permet que hi hagi molts ports pesquers dins de les ries.

A

Ría

20
Q

Mar més petit (a vora de la costa) que barreja aigua salada i dolça (predomina l’aigua salada)

A

Albufera

21
Q

A la vora de la costa esta ajuntat amb i és una mena de penyal.

A

Tombol

22
Q

Trossos de terra separats per un tros molt petit de mar

A

Estret

23
Q

a llocs com la badía de Cadis, els rius deixen molts sediments que queden al mar i envés d’anar al fons, el mar va empenyent la sorra i podem trobar petites platges. (quan està separada és una fletxa)

A

Cordo litoral

24
Q

Quan a dalt d’un penyasegat la terra es completament plana. (Zona del cantabric)

A

Rasa

25
Q

Preg 3-
Rius curts, molt cabalossos i de règim regular (Nalón, Nerbió, Bidasoa)

A

vessant cantàbric

26
Q

rius curts (no tant com els del cantàbric), amb molt poc cabal i de règim irregular ( a l’estiu porten molt poca). Quan porten més és a la primavera i la tardor. A l’estiu pateixen un fort estiatge (s’assequen). Neixen als Pirineus i Serralades Litorals Catalanes. el riu Ebre és la excepció ( llarg, cabalós, té la conca més cabalosa).

A

Vessant mediterrani

27
Q

rius llargs i amb molt cabal. De règim irregular perquè a l’estiu porten menys aigua. Travessen tota la Meseta. La majoria neixen al Sistema Ibèric o a les Serralades Bètiques (Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir…)

A

Vessant atlanitic

28
Q

Limits naturals d’espanya

A

oceà Atlàntic, mar Cantàbric, mar Mediterrani, Pirineus, Àfrica

29
Q

Com és el relleu d’espanya

A

elevada altitud mitjana, forma de masís, tenim una Meseta, disposició perifèria envoltada de muntanyes, relleu divers (delta, maresme…)

30
Q

Com es la meseta

A

unitat principal de relleu , tros de terra elevat, ocupa l’espai central de la península. La serralada central la divideix en 2: - Submeseta nord (travessada pel Duero
- Submeseta sud:separada per muntanyes Toledo, Tajo i Guadian

31
Q

Serralades exterior meseta:
Pirineus, q pots dir

A

separen PI de la resta d’Europa (desde cap de Creus fins a golf de Viscaia)
Axial: On hi ha les muntanyes més altes (Aneto). Hi ha glaceres
Prepirineu: muntanyes molt més baixes. Entre Pirineu i Prepirineu hi ha la Depressió Mitjana.

32
Q

Serralades Litorals Catalanes q pots dir?

A

Prelitoral (Montseny) a uns 30-60km de la costa fa frontera amb la s trasversal, pais valencia
Litoral: altures baixes. Fan de barrera amb la resta de Catalunya i el mar

33
Q

Serralades betiques que pots dir

A

Penibètica: la de la costa (Sierra Nevada, Mulhacén)
Subbètica: desde Gibraltar fins al cap de la Nau

34
Q

Parts d’un riu: riu de curs

A

Alt: neix a la muntanya, part alta d’un riu + velocitat, + sediment, aigues braves → erosiona
Mitjà: part mitja del riu, aigues més lentes, s’enxampla, forma meandres (esquiva unitats de relleu) → transporta
Baix: quan desemboca al mar o a un riu, pot formar deltes, porta molta aigua → deposita

35
Q

Relleu de les balears

A

Balear: Mallorca, Menroca i Eivissa són Serralades Subbètiques, fetes de roca porosa que deixa passar bé l’aigua
Rellleu Mallorca: - Serra de Tramuntana (la + alta), Puig Major
- Serres de Llevant
Relleu Eivissa i Formentera: bastant muntanyós

36
Q

Relleu de les canaries

A

Canari: es va fer un trencament i es va formar una Dorsal Oceànica (muntanya baix el mar). És d’origen volcànic
Teide → pic més alt d’Espanya