El ressorgiment de les ciutats (baixa edat mitjana) Flashcards
Canvis principals que van provocar el resorgiment urbà
Desaparició dels perills: s’acaven les invasions vikingues i guerres entre senyors feudals.
Innovacions tècniques: Es van crear 3 innovacions que van potenciar al màxim l’eficiència agrària: l’arada, el molins i la rotació triennal.
Millora del clima: clima més càlid, que beneficia l’agricultura.
Quins canvis en l’agricultura hi va haver?
Es van crear 3 innovacions que van potenciar al màxim l’eficiència agrària:
1. Mètode de conrreu nou (rotació triennal)
2. construcció de molins de vent i aigua
3. Millora d’eines agrícoles(arada de pala, collera…)
També va influir el clima, que es va encalidir.
A què van afavorir els canvis d’Europa al segle XI i XIV?
El creixement de la població: la millora d’alimentació va reduir les malalties i la mortalitat. L’augment de la població va fomentar l’emigració de pagesos a les ciutats. (èxode rural)
El comerç: l’augment de la productivitat va generar excedents agraris destinats al mercat. Això va estimular el comerç i la producció artesana.
Les ciutats: els artesans comerciants i pagesos es van establir a les ciutats per tal de potenciar el comerç i van anomenar als seus habitants burgesos.
quines rutes comerials hi havia?
les terrestres, les mediterranies i atlàntiques, les de la Hansa, i les d’Orient i d’Àfrica.
Com eren les ciutats medievals?
Tenien una ubicació estratègica i privilegiada per tal de poder tenir els recursos essencials (aigua, terres, boscos…) i tenien un urbanisme irregular.
Quines eren les característiques d’una ciutat amb urbanisme irregular?
Urbanisme irregular
Muralles: Protegien la ciutat, permetien controlar productes comercials i cobrar impostos.
Distribució: Una plaça central amb edificis clau (catedral, ajuntament, llotja) i barris agrupats segons els diferents gremis.
Condicions higièniques: Carrers estrets, falta de clavegueram i presència de rates i puces que provocaven malalties.
Ravals: Barris fora muralles per a activitats industrials i la població més humil.
Què eren i com s’organitzaven les ciutats mediavals?
Les ciutats eren centres artesanals i comercials organitzades en gremis d’oficis (agrupacions d’artesans d’un mateix ofici per a regular la producció, qualitat i preu del producte). La societat estava molt jerarquitzada dividint els habitants en priviegiatsi no privilegiats i estaments molt marcats.
Quins gremis i havia?
Blanquers
Eren els qui blanquejaven i tenyien les pells, després d’haver-ne estat eliminat el pèl o llana.
Adobers
Adobaven les pells de bou i de vaca per a sola de calçat, cuir industrial, etc.
Estricadors
Eren els encarregats de tibar la roba o el fil teixit acabat de tenyir o adobar.
Drapers
Fabricació de draps per exportar.
Parairers
Es dedicaven a preparar la llana per a ser teixida (a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.).
Picapedrers
Tenen com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Que eren els tallers gremials i quines normes tenien?
Eren tallers petits, on el mestre artesà formava oficials i aprenents a canvi d’un sou.
Aquests tallers havien de cumplir un seguit de normes:
Havien de comprar l’ofici al rei per a poder dedicar-s’hi.
Només podien tenir dos telers per família.
Cada mestre només podia tenir un sol aprenent a casa seva.
No podien començar a treballar abans de la sortida del sol.
La burgesia
Grup social nou no privilegiat, que va sorgir als burgs (ciutats) i del qual la seva riquesa depenia dels diners que cobraven per la venda dels seus productes.
Es dividia en petita burgesia (artesans i petits comerciants) i alta burgesia (grans comerciants i banquers).
Quin grup social nou va sorgir a les ciutats?
La burgesia.
A més dels burgesos també hi havia nobles, eclesiàstics, criats i captaires.
Quina relació hi havia entre els monarques i els burgesos?
Es necessitaven mutuament per a diverses funcions.
Necessitat dels monarques
Per a governar, els monarques necessitaven el suport de la burgesia per a imposar la seva autoritat sobre la noblesa, garantir la unitat territorial del regne i construir monarquies nacionals.
Necessitat dels burgesos
Els burgesos buscaven la protecció del rei enfront els senyors feudals per a poder comerciar per tot el regne i controlar el govern de la ciutat.
Què van fer els reis per a obtenir l’ajuda dels burgesos?
Van firmar lleis o cartes que atorgaven a les ciutats privilegis i el dret a tenir el seu propi govern i ser lliures. A canvi, els burgesos pagaven uns impostos, que permetien als monarques imposar-se als senyors feudals. Més edevant, els van convidar als parlaments (reunions amb la noblesa i el clero, en representació a la ciutat i els ciutadans.
Com estaven governades les ciutats medievals?
Estaven governades pel patriciat urbà, que eren magistrats elegits pels habitants, encarregats de les finances, l’ordre, justícia…
Més endevant les ciutats es van anar quedant an mans de les famílies més riques, formant així el patriciat urbà. (nou grup privilegiat)
Perquè els burgesos van començar a governar?
Perquè van obtenir molt poder a les ciutats i els monarques els necessitaven per a poder imposar el seu poder sobre els nobles. Per aquest motiu, firmar unes cartes que atorgaven a les ciutats tenir el seu propi govern i als burgesos governar. A més a partir del segle XII, els van convidar a els parlaments.
Què es i i com va arribar la pesta negra?
La pesta negra va arribar a Europa al segle XIV (1348), procenent d’Àsia.
Era una malaltia infecciosa extremadament mortal, que es transmetia per les picades de puces, que les rates transportaven.
Quines consequencies va tenir la pesta negra?
Impacte demogràfic: mort d’⅓ de la població europea. (va passar de 73 a 45 milions d’habitants)
Impacte econòmic: paralització de l’artesania i el comerç i reducció de la producció agrària.
Impacte social: nombroses revoltes urbanes en contra dels senyors per haver pujat els impostos i impedir als serfs abandonar les terres.
Impacte en les mentalitats: es considerava un càstig diví. Per això van protagonitzar danses de la mort (per a mostrar el fanatisme religiós).
Característiques de l’arquitectura gòtica
La volta de creueria: arcs que es creuen en un punt central per a aguantar l’estructura.
L’ús de contraforts: parets que reforcen els murs.
Els pinacles i agulles: petites torres que no formen part de l’estructura de l’edifici, però serveixen per a decorar-lo.
L’art apuntat: arc més lleuger i vertical que el de migpunt.
Vitralls: vidres de colors, col·locats creant un mosaic, que servien per a decorar les esglésies i catedrals, però també per a transmetre missatges religiosos.
