Conceptes Relacionats Amb El Text Flashcards
TEXT
És el conjunt d’un escrit en general el conjunt d’una obra escrita en contraposició de totes les coses (anotacions pels costats)
Pot ser també el text un passatge citat d’una obra literària teatral /dramàtic, paraules o frases que s’expressen teatralment.
Text pla, text teatral en forma de diàleg. Pot estar la veu en off. Una obra de teatre pot tindre text o no
QUADRE
Podia ser el conjunt d’artistes que fan l’obra/ espectacle, també pot ser quant a l’escena canvia l’escenari, és la disposició de personatges i mòbils. Succés, situació captada per la vista. Quadre pot ser la subdivisió d’un acte.
APART
Recurs teatral en que personatge parla amb el públic. És la manera d’expressar un pensament en veu alta. A voltes podem tindre entre dos personatges sense intervenir el públic.
ACOTACIÓ
Anotació, allò que no comptava en el text. En un guió és una nota explicativa al marge dels diàlegs que fa referència el moviment dels personatges, la il·luminació… Tota la informació que fa falta per a preparar la sala. Normalment van entre parèntesi-o en cursiva, en el text teatral tenim:
- Text escènic: és el que va dirigit el director
- Text acotat: d’acció (entre, ix, camina ràpid) de caracterització (simpàtic, cruel) de to (rient, plorant, cantant)
- Text principal: la parla dels actors
PAUSA
És molt normal trobar en el text didascàlic (en les acotacions), “ Fa una pausa” i la idea que podem tindre es igual a “ no fa res “ per una pausa és l’absència de contingut verbal. La pausa va plena de continguts. La pausa no significa absència o para de moviment, de fet, l’actriu continua en escena prenent part de l’acció escènica. La causa és essencial, per exemple per a prendre impuls. És possible que la interpretació de textos en vers i haja la pausa versal. En qualsevol discurs la pausa és necessària per assimilar la informació.
ACTE
El text teatral està dividit en actes, separats normalment per una baixada de teló. Tradicionalment hi ha tres actes (plantejament, nus, desenllaç)
ESCENA
És/són les. Seqüències de la trama que integren un acte, estan caracteritzades per l’acció, el temps i per l’entrada i l’eixida de personatges. La quantitat de escenes varia. El màxim d’escenes sol ser 10.
DIALEG
Es el discurs teatral, és allò que s’escolta pel públic. Quan analitzem els diàlegs hem de tindre present la relació dels interlocutors. La relació entre els personatges s’ha de tindre en compte la forma d’actuar, si ens repliquen, si ens contesten,si solament és una exposició. Hem de tindre en compte la relació amb l’acció. Si el diàleg trenca la intervenció dels personatges i un és l’únic que parla, és un monòleg.
Apareix soliloqui, un personatge es parla a si mateix i sense testimonis. A més també hi ha l’apart, quan el personatge parla al públic i el fa còmplice i normalment cap altre personatge no escolta això.
MONÒLEG
És un discurs que no va dirigir directament a l’espectador. És un diàleg interioritzat en que un mateix, eixe personatge, és el mateix temps l’emissor i el receptor.
FAULA (fabula)
Aristòtil, en el Seu llibre poètica en relació el contingut diu: la faula o estructuració, és la part principal de la tragèdia. La faula s’ha d’estructurar de manera que la successió dels fets siga versemblant/creïble. De la faula deriven els efectes de la tragèdia, la catarsi, és el moment de màxima explosió emocional. La catarsi és amor, compassió, eixa compassió ha d’eixir/nàixer dels fets. L’origen del termin etimològic faula verb fabularem, significa conversa, parlar. Per això faula era també la denominació que s’otorgava a una obra de teatre.
FLASHBACK/SALT ENRERE/ ANALÉPSIA
És una escena retrospectiva, s’usa en la literatura i en el cine. El Flashback altera la seqüència cronològica de la història i trasllada l’acció al passat. Pot ser un record d’una situació anterior respecte el temps narratiu preestablit. La noció complementària és el salt avant. És una situació que succeirà en un temps futur.
GAG
En comèdia actualment, un gag o gag visual és el que com alguna cosa que transmet el seu humor a través d’imatges, normalment sense l’ús de les paraules. En el cine, per exemple, molts directors han usat majoritàriament els gags visuals, fins i tot el punt de no utilitzar diàleg.
MONÒLEG
És un personatge que parla de manera prolongada tot sol sense cap rèplica, ve de tradició medieval. En les obres de teatre és un tipus de soliloqui. Gràcies aquest monòleg és caracteritza el personatge, ens permet conèixer el personatge. En el cine el monòleg interior són els pensaments, en el cine i el teatre en la tecnologia es diu veu en off
(Dins del monoleg, tipus d’apart)
L’APEL•LACIÓ
Quan el personatge es dirigeix al públic per incorporar-lo dius de l’univers de la ficció
PROTAGONISTA
Concepte relacionat amb el text, persona o cosa que assumeix o pren el paper principal en un assumpte qualsevol. Però en teatre això ho passem a personatge principal de l’acció. Pot tindre un antagonista.
PERSONATGE
Caràcter que apareixen obres de ficció encara que Puga una va ser real o imita una persona existent. Pot ser una individu, pot ser un ésser, pot ser un objecte o un espai, dins de la trama pot ser qualsevol cosa, i té unes característiques que el diferència de la resta: a partir dels seus actes segona descripció didàctica podem trobar personatges: ple: si no evoluciona al llarg de l’obra, si es manté estable, si no li afecta a l’acció la seua manera de ser.
Redo: afectats per la història, pateixen una evolució.
Arquetips: alguns personatges i representen una manera de ser o de pensar com un simbol d’una qualitat.
DRAMATURGIA
Art i tècnica de la composició d’obres de teatre des del punt de vista de la literatura. És el conjunt de processos encaminats a convertir un text, gramàtic o no, en un espectacle teatral. La dramatúrgia en les arts esceniques és la teoria general de les ciències de l’espectacle i alhora la creació d’un espectacle de dramàtic. Inclou dos fases: anàlisi i creació. Els crítics activen la primera fase i els creadors activen les dues fases.
LEITMOTIV
Figura artística unida a un contingut determinat, es repeteix durant l’obra. Té el Seu origen en la música, concretament en l’òpera però, ha eixamplat a altres camps (socials i econòmics especialment en el màrqueting). Segur la disciplina s’introdueixen i desenvolupen diferents motius: colors, persones, melodies dins de l’obra, eixos motius identifiquem plenament al contingut.
És el motiu conductor o idea fonamental d’una hora repetida en lleugeres variacions.
CONFLICTE
És l’origen d’una obra de teatre, fa referència a les forces contraposades. Dos postures contraposades, poder manifestar-se clarament o no. El conflicte avança fins a un punt decisiu per a tot els personatges de l’obra i aboca a un moment de màxim tensió. El clímax en teoria no és el final, és on la trama es complica més. Tots els esforços per a vèncer el conflicte és el drama. El desenllaç no és el clímax, el desenllaç està en el nuc, el desenllaç és solament quan es resol el conflicte o desapareix el protagonista.
Hi ha diferents punts de vista de presentar el conflicte: l’home i el destí, l’istint amb l’ambient, la raó i l’ambient, lliure comportament i l’ambient.
A voltes esa força oposada és interna.
GÈNERE TEATRAL
És un concepte que fa un tipus que permet classificar les obres teatrals observant tenint en compte l’estil artístic, la forma, el contingut o altres aspectes. Es poden combinar entre si, no hi ha gèneres purs i la llista de gèneres no es tancada. La divisió tradicional clàssica genera dos blocs: tragèdia, comèdia i el drama
