Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Socials Carla > Catalunya dins la Corona d'Aragó > Flashcards

Catalunya dins la Corona d'Aragó Flashcards

1
Q

Quan va fer la Corona d’Aragó una expansió territorial?

A

Es va expandir durant el segle XIII i bona part del XIV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Què va conquerir?

A

Va conquerir les illes Balears i el regne de València, i va culminar amb èxit les expedicions militars que va fer a les illes de Sicília i Sardenya

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Què va esdevenir la principal activitat econòmica?

A

El comerç, que va impulsar l’artesania i les manufactures

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Què va provocar el creixement econòmic?

A

Va comportar l’enriquiment de la burgesia urbana que, juntament amb els altres privilegiats, van esdevenir els grups més poderosos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Quan va haver-hi una crisi?

A

A finals del segle XIV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Què va provocar la crisi?

A

Conflictes socials i polítics i va provocar al final una guerra civil

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Amb què va coincidir la crisi?

A

Va coincidir amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Què era el catarisme?

A

El catarisme era una confessió cristiana, difosa des del s X fins al s XIV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Què eren els càtars?

A

Eren els seguidors del catarisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Quines característiques tenia el catarisme?

A

Aquest grup religiós no estava d’acord amb l’esglèsia i rebutjava la riquesa, no seguien el Papa de Roma, ni el testament i tenien la seva pròpia Biblia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Què va passar al començament del segle XIII?

A

Que el papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars i el rei de França va organitzar un excèrcit de nobles contra els comtes occitans, acusats de protegir els càtars

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Qui va lluitar al costat dels nobles?

A

Pere el Catòlic, rei de la Corona d’Aragó

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quan van ser derrotats els occitans per les tropes franceses?

A

Van ser derrotats en la batalla de Muret, el 1213, on el rei Pere va trobar la mort

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Què va renunciar Jaume I, fill de Pere el Catòlic?

A

Va renunciar pel Tractat de Corbeli (1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Cap a on es va orientar l’expansió de la Corona d’Aragó?

A

Es va orientar cap al sud de la Península i la Mediterrània

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Per què va estar afavorida la nova expansió?

A

Va estar afavorida per la decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212) i pels interessos de la burgesia catalana que volia expandir el comerç al Mediterrani i de la noblesa aragonesa que volia adquirir noves terres

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Quin va ser el primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans?

A

Eren les illes Balears, perquè era un territori ric i un bon centre de comunicacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Quan van ser conquerides les illes Balears?

A

Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca al 1229 i Eivissa al 1235 i, més tard, Alfons el Benigne, nét de Jaume I, va conquerir Menorca (1287)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Quan hi va intervenir Jaume I a la conquesta del regne de València?

A

Va intervenir a partir del 1236 i al 1238 va aconseguir la capitulació de València i va fer avançar la frontera fins al port de Biar (1245)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Que va aconseguir Jaume II?

A

Al segle XIV, Jaume II va ocupar les terres d’Alacant, Elx i Oriola

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Què va fer Pere el Gran?

A

Va participar en l’expansió Mediterrània, amb la conquesta de Sicília al 1282

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Què va fer Jaume II?

A

Va participar en l’expansió Mediterrània, amb la conquesta de Sardenya al 1326

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Què va acabar ocupant la Corona d’Aragó amb els anys?

A

Va ocupar els ducats d’Atenes i Neopàtria al segle XV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Què va fer Alfons el Magnànim?

A

Va conquerir el regne de Nàpols al segle XV

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Qui va comandar la gran flota marítima per a les conquestes?

A

El almirall Roger de Llúria

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Quin excèrcit de soldats mercenaris va ser utilitzat per a les conquestes?

A

Els almogàvers

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Per què va millorar l’agricultura al segle XIII?

A

Va ser gràcies a l’ampliació de la superfície conreada i a la millora dels sistemes de regadiu i a la introducció de millores tècniques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Quins eren els productes més conreats?

A

Eren el blat, l’olivera, la vinya, l’arròs, els llegums i les fruites

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

De quin producte era deficitària Catalunya?

A

Era deficitària de blat, hi havia que importar-ne d’Aragó, de la Provença, de Sardenya i de Sicília

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Quins eren els productes d’exportació més valorats?

A

Eren el vi, el safrà, l’oli i els fruits secs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Quina millora va haver-hi en la ramaderia?

A

Es van començar a criar bous i cavalls per la feina del camp, porcs per al consum de carn i ovelles per al consum de carn i per la llana i va augmentar el volum de les cabanes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Com s’organitzaven els oficis?

A

S’organitzaven en gremis

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Quins eren els oficis per a cobrir les necessitats de la vida diària de la població?

A

Eren els fusters, els sabaters, els ferrers…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Quins eren els oficies per a la fabricació de productes de luxe per a l’exportació?

A

Un exemple són els argenters

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Què feia la metal·lúrgia del ferro?

A

Estava ubicada a les fargues del Pirineu i fabricava estris agrícoles i armes per a l’exportació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Què feia la manufactura de draps?

A

Era la més important i s’estenia per tot el territori i fabricava robes senzilles de cotó i cànem per al consum intern i teixits de luxe destinats a l’exportació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Quina era l’activitat més important i la base de la prosperitat econòmica medieval catalana?

A

El comerç

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Quan va ser l’etapa més pròspera del comerç?

A

Va ser entre el 1250 i el 1350, quan Catalunya era un centre important d’exportació de productes cap a la Mediterrània oriental

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Cap a on s’adreçaven les principals rutes comercials?

A

S’adreçaven cap a Itàlia, els regnes del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Quins productes s’hi adquirien?

A

S’hi adquirien productes orientals (seda, espècies, perfums…) per vendre’ls a Europa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Com s’aconseguien aquests productes?

A

Una part es comprava amb monedes d’or i una altra s’intercanviava per productes (teixits, armes de ferro, coralll, oli i esclaus)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

Quan es va crear el primer consolat de mar?

A

Es va crear a Barcelona l’any 1260

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

Quants consolats hi havia a finals del segle XIV?

A

Hi havia 42, dispersos pels diferents ports del mar Mediterrani

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Què era un consolat de mar?

A

Era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol que tenia el poder judicial per resoldre tots els problemes que sorgien entre mercaders i per representar-los davant de les autoritats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

Per què es regia el comerç mediterrani?

A

Es regia pel Llibre del Consolat de Mar, una recopilació de normes jurídiques de comerç realitzada a Barcelona al segle XIV i escrita en català

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

Quina era la nau més utilitzada pels comerciants catalans?

A

Era la coca

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
47
Q

Per què va augmentar la població de la Corona d’Aragó al segle XII i XIII?

A

Havia augmentat com a resultat de la prosperitat econòmica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
48
Q

Quina era la població aproximada del regne al segle XIV?

A

Era aproximadament un milió de persones

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
49
Q

Quina era la part més important de la població?

A

La majoria vivia al coamp

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
50
Q

Quina era la ciutat més poblada?

A

Barcelona era la més poblada, amb 50000 habitants, seguida per València, Mallorca i Perpinyà

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
51
Q

Com s’organitzava la societat feudal?

A

S’organitzava en tres estaments o braços: el braç militar o nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial, dels burgesos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
52
Q

Quins eren els grans propietaris de terres?

A

La noblesa i el clero

53
Q

Quant percent representaven la noblesa i el clero respecte a la població total?

A

Representaven un 1,5% de tota la població

54
Q

Com es distingien dins de la noblesa?

A

Segons la riquesa, els barons i els rics homes, que eren grans terratinents, i els cavallers, que vivien en castells petits o en masies fortificades

55
Q

Per què la burgesia era activa i nombrosa?

A

Ho era gràcies al desenvolupament de les activitats artesanes i mercantils

56
Q

Què s’hi distingia dins de la burgesia?

A

El patriciat urbà o “ciutadans honrats” (banquers, grans comerciants, patrons de nau), els professionals (notaris, metges, orfebres) i els artesans qualificats (menestrals)

57
Q

Quin altre grup formava part dels no privilegiats, apart de la burgesia?

A

Els pagesos, que constituïen el 90% de la població

58
Q

Què eren els marginats?

A

Era un altre grup social que no gaudia dels mateixos drets

59
Q

Quins eren marginats?

A

Els esclaus, que treballaven com a criats a les cases, al camp i als tallers artesans; els mudèjars, que feien les feines del camp i els jueus

60
Q

Quan va ser el millor moment que va tenir la immigració jueva cap a Catalunya?

A

Va ser al segle XIII, quan Jaume I va donar facilitats perquè s’instal·lessin al seu regne

61
Q

Quan representaven els jueus respecte el total de població?

A

Representaven un 2 o 3% de tota la població

62
Q

A què es dedicaven els jueus?

A

Es dedicaven a l’artesania (joiers, teixidors), al comerç o ocupaven càrrecs a la cort reial, on eren molt apreciats (intèrprets, ambaixadors, agents del fisc)

63
Q

Com vivien?

A

Vivien marginats i patien discriminacions i estaven obligats a portar un distintiu al vestit i a viure en barris separats

64
Q

Com s’anomenaven els barris de jueus?

A

Eren anomenants calls

65
Q

Què era una sinagoga?

A

Era el lloc de trobada de la comunitat i centre d’oració dels jueus

66
Q

Què eren els pogroms?

A

Eren les persecucions que van haver-hi contra els jueus

67
Q

Com es va organitzar la Corona d’Aragó?

A

Es va organitzar com una confederació d’estats

68
Q

Què havia de fer el rei abans de prendre possessió del càrrec?

A

S’havia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cada regne

69
Q

Què era un governador?

A

Era la persona que anomenava el monarca per a que representés cada regne

70
Q

Per què estava formada la cort reial?

A

Pels familiars i els funcionaris que envoltaven el monarca

71
Q

Quin és l’ordre de la dinastia catalanoaragonesa?*

A

Ramon Berenguer IV#Peronella d’Aragó–Alfons I el Cast (II d’Aragó)–Pere I el Catòlic (II d’Aragó)–Jaume I el Conqueridor–Pere II el Gran (III d’Aragó)–Alfons II el Franc (III d’Aragó)–Jaume II el Just–Alfons III el Benigne (IV d’Aragó)– Pere III el Cerimoniós (IV d’Aragó)–Joan I el Caçador–Martí I l’Humà

72
Q

Què eren les corts?

A

Eren les reunions dels representants dels tres estaments

73
Q

Per a què pactava el monarca mab les corts?

A

Per a aconseguir els subsidis o diners que necessitava

74
Q

Què era la Generalitat?

A

Era una delegació permanent de les corts creada al segle XIV

75
Q

Quin altre nom tenia la Generalitat?

A

També era anomenada Diputació del General de Catalunya

76
Q

On tenia la Generalitat la seu?

A

A Barcelona (des del 1365)

77
Q

Què feia la Generalitat?

A

Recaptava impostos, mantenia un exèrcit i una flota, i vigilava l’acompliment de les lleis o constitucions

78
Q

Quan va passar el poder municipal a les mans d’uns representants escollits pels habitants de les ciutats?

A

Van passar a ser escollits a partir dels segle XIII

79
Q

Per què estava formada l’organització municipal de Barcelona?

A

Estava formada per cinc consellers i una assemblea de cent ciutadans (Consell de Cent)

80
Q

En quin altre lloc existia una assemblea de cent ciutadans?

A

A Lleida, i s’anomenava Consell de la Paeria

81
Q

Qui va ocupar els càrrecs de consellers i diputats?

A

La burgesia més rica (ciutadans honrats), que va formar una oligarquia municipal

82
Q

Què era el pactisme?

A

Era un sistema de govern que buscava l’equilibri entre l’autoritat dels reis i el manteniment dels privilegis de la noblesa, el clero i el patriciat urbà

83
Q

Què va fer el monarca a canvi dels subsidis donats pels privilegiats?

A

Va acceptar de compartir amb les corts l’elaboració de lleis, respectar els usatges i reconèixer els privilegis de la noblesa, de l’Esglèsia i dels municipis

84
Q

Quines eren les obligacions o mals usos?

A

Intestia, exarquia, cugurcia, arsia, farga de destret, maí, forn, java, trazi

85
Q

Què era la intestia?

A

Era la penalització que es feia als pagesos que morien sense testament (es confiscava una part dels seus béns)

86
Q

Què era la exarquia?

A

Era el dret del senyor que rep una tercera part del pagès que mor sense decadència

87
Q

Què era la cugurcia?

A

Era quan la muller del pagès era trobada en adulteri, el senyor rebia la meitat dels seus béns

88
Q

Què era la arsia?

A

Era la indemnització que el pagès havia de pagar en cas d’incendi de les seves terres

89
Q

Què era la farga de destret?

A

Era l’obligació dels pagesos a comprar i arreglar eines a la farga senyorial

90
Q

Què era el maí?

A

Era la obligació de moldre el blat al molí senyorial

91
Q

Què era el forn?

A

Era l’obligació de coure el pa al forn senyorial

92
Q

Què era el java?

A

Era l’obligació de treballar amb animals uns dies determinats

93
Q

Què era el trazi?

A

Era l’obligació de traginar blat o qualsevol producte del senyor

94
Q

Quina va ser la causa de la Guerra de les remences?

A

Els mals usos van ser la principal causa

95
Q

Per què era ajudat el rei?

A

Per el Consell Reial, organisme de consulta, la cúria, tribunal, la cancelleria, administració, i la tresoreria, finances

96
Q

Què feien a la primera sessió de les Corts de Castella?

A

Feien el discurs inaugural del rei, i el monarca demanava nous impostos

97
Q

Què feien a la primera sessió de les Corts d’Aragó?

A

Feien el discurs inaugural del rei, i els estaments presentaven les seves queixes (greuges)

98
Q

Què feien a la segona sessió de les Corts de Castella?

A

Els estaments aprovaven o rebutjaven els nous impostos, i els estaments presentaven les seves queixes

99
Q

Què feien a la segona sessió de les Corts d’Aragó?

A

El rei promulgava o rebutjava noves lleis per resoldre les greuges, i el rei sol·licitava nous impostos

100
Q

Què feien a la tercera sessió de les Corts de Castella?

A

El rei promulgava o rebutjava les lleis que tanquen les queixes, i feia un discurs de clausura

101
Q

Què feien a la tercera sessió de les Corts d’Aragó?

A

Les Corts aprovaven o rebutjaven els impostos, i el rei feia un discurs de clausura

102
Q

Com van batejar els cronistes l’any 1333?

A

El van batejar “lo mal any primer”

103
Q

Què va provocar una greu crisi demogràfica?

A

L’arribada de la Pesta Negra (1348) i la succesió d’una sèrie d’epidèmies posteriors (1362, 1371, 1381)

104
Q

Com va arribar la Pesta a Catalunya?

A

Va arribar des de la Mediterrània oriental a través dels vaixells comercials

105
Q

Quines altres calamitats van succeïr al segle XIV?

A

Van haver-hi una sèrie de sismes i una plaga de llagostes que al 1358 va afectar els deltes dels rius Ebre, Francolí i Gaià

106
Q

Què eren els masos rònecs?

A

Eren els camps que van ser abandonats i deixats de conrear degut a la elevada mortalitat i l’emigració de pagesos

107
Q

Què va provocar també la pesta?

A

Va provocar la disminució del comerç marítim i la crisi va arribar a les ciutats

108
Q

Què va provocar la reducció de l’activitat econòmica?

A

Va fer minvar els impostos i en conseqüència, la hisenda pública va entrar en dèficit i va haver de recòrrer al préstec i l’endeutament

109
Q

Quan va morir Martí I l’Humà i va acabar el llinatge de la casa comtal de Barcelona?

A

L’any 1410

110
Q

Què van fer per a escollir un nou rei?

A

Els representants d’Aragó, de València i de Catalunya es van reunir i van arribar al Compromís de Casp (1412)

111
Q

A qui van votar?

A

Van votar la candidatura de Ferran d’Antequera, de la família Trastàmara

112
Q

Qui va ser el seu succesor més tard?

A

Alfons el Magnànim

113
Q

Quan va conquerir Nàpols i per què?

A

Va conquerir Nàpols al 1442 per obrir nous mercats al comerç català i les corts catalanes van negar-li algunes subvencions que demanava

114
Q

Què va provocar la crisi econòmica del segle XIV?

A

Catalunya va entrar en un període de lluites socials al camp i a la ciutat

115
Q

Què va ser la revolta dels remences?

A

Com els pagesos tenien unes males condicions de vida al camp, pels mals usos, van revoltarse contra els senyors

116
Q

A qui va fer costat Alfons el Magnànim?

A

Va fer costat als remences

117
Q

Què va fer el rei?

A

Va permetre la creació del Gran Sindicat Remença (1448) i va sancionar la llibertat dels pagesos i la fi dels mals usos (1455)

118
Q

Què va provocar la negativa dels senyors?

A

Un aixecament armat dels pagesos i l’esclat d’una revolta remença (1462)

119
Q

Què era l’oligarquia urbana?

A

Estava formada pels rics comerciants i banquers i formaven la Biga

120
Q

Contra qui va lluitar i per què?

A

Van lluitar contra la Busca pel poder municipal

121
Q

Què era la Busca?

A

Era la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants

122
Q

Què va fer Alfons el Magnànim per a disminuir la influència de la oligarquia?

A

Va atorgar el poder municipal a la Busca l’any 1453

123
Q

Què va fer la Biga davant la situació?

A

Va acusar la Busca de traïció i va recuperar el poder al Consell de Cent el 1462 i va fer empresonar i ajusticiar els caps principals de la Busca

124
Q

Què va provocar la guerra civil en temps de Joan II al 1462?

A

Els enfrontaments entre els pagesos de remença i els senyors, entre la Biga i la Busca i entre la monarquia i els grups privilegiats

125
Q

Quins bàndols s’enfrentaven en la guerra civil?

A

La monarquia (Joan II), partidària d’imposar el seu poder sobre els privilegiats, que va comptar amb el suport dels pagesos de remença i la Busca. I la oligarquia catalana, formada pels nobles, l’esglèsia i la Biga i lliutava pel manteniment dels seus privilegis

126
Q

Quan va acabar el conflicte?

A

Va acabar amb la victòria de Joan II (Capitulacions de Pedralbes de l’any 1472), la rendició de les institucions del Principat i el retorn a l’obediència reial

127
Q

Quina lluita va continuar després?

A

Les revoltes remences van continuar

128
Q

Per quines causes es van enfrontar?

A

El rei i la oligarquia catalana van lluitar pel poder polític, la Busca i la Biga pel poder municipal i els pagesos i els senyors pels mals usos

Socials Carla (18 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions