Catalunya dins la Corona d'Aragó Flashcards
1
Q
Quan va fer la Corona d’Aragó una expansió territorial?
A
Es va expandir durant el segle XIII i bona part del XIV
2
Q
Què va conquerir?
A
Va conquerir les illes Balears i el regne de València, i va culminar amb èxit les expedicions militars que va fer a les illes de Sicília i Sardenya
3
Q
Què va esdevenir la principal activitat econòmica?
A
El comerç, que va impulsar l’artesania i les manufactures
4
Q
Què va provocar el creixement econòmic?
A
Va comportar l’enriquiment de la burgesia urbana que, juntament amb els altres privilegiats, van esdevenir els grups més poderosos
5
Q
Quan va haver-hi una crisi?
A
A finals del segle XIV
6
Q
Què va provocar la crisi?
A
Conflictes socials i polítics i va provocar al final una guerra civil
7
Q
Amb què va coincidir la crisi?
A
Va coincidir amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.
8
Q
Què era el catarisme?
A
El catarisme era una confessió cristiana, difosa des del s X fins al s XIV
9
Q
Què eren els càtars?
A
Eren els seguidors del catarisme
10
Q
Quines característiques tenia el catarisme?
A
Aquest grup religiós no estava d’acord amb l’esglèsia i rebutjava la riquesa, no seguien el Papa de Roma, ni el testament i tenien la seva pròpia Biblia
11
Q
Què va passar al començament del segle XIII?
A
Que el papa Innocenci III va convocar una croada contra els càtars i el rei de França va organitzar un excèrcit de nobles contra els comtes occitans, acusats de protegir els càtars
12
Q
Qui va lluitar al costat dels nobles?
A
Pere el Catòlic, rei de la Corona d’Aragó
13
Q
Quan van ser derrotats els occitans per les tropes franceses?
A
Van ser derrotats en la batalla de Muret, el 1213, on el rei Pere va trobar la mort
14
Q
Què va renunciar Jaume I, fill de Pere el Catòlic?
A
Va renunciar pel Tractat de Corbeli (1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França
15
Q
Cap a on es va orientar l’expansió de la Corona d’Aragó?
A
Es va orientar cap al sud de la Península i la Mediterrània
16
Q
Per què va estar afavorida la nova expansió?
A
Va estar afavorida per la decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212) i pels interessos de la burgesia catalana que volia expandir el comerç al Mediterrani i de la noblesa aragonesa que volia adquirir noves terres
17
Q
Quin va ser el primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans?
A
Eren les illes Balears, perquè era un territori ric i un bon centre de comunicacions
18
Q
Quan van ser conquerides les illes Balears?
A
Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca al 1229 i Eivissa al 1235 i, més tard, Alfons el Benigne, nét de Jaume I, va conquerir Menorca (1287)
19
Q
Quan hi va intervenir Jaume I a la conquesta del regne de València?
A
Va intervenir a partir del 1236 i al 1238 va aconseguir la capitulació de València i va fer avançar la frontera fins al port de Biar (1245)
20
Q
Que va aconseguir Jaume II?
A
Al segle XIV, Jaume II va ocupar les terres d’Alacant, Elx i Oriola
21
Q
Què va fer Pere el Gran?
A
Va participar en l’expansió Mediterrània, amb la conquesta de Sicília al 1282
22
Q
Què va fer Jaume II?
A
Va participar en l’expansió Mediterrània, amb la conquesta de Sardenya al 1326
23
Q
Què va acabar ocupant la Corona d’Aragó amb els anys?
A
Va ocupar els ducats d’Atenes i Neopàtria al segle XV
24
Q
Què va fer Alfons el Magnànim?
A
Va conquerir el regne de Nàpols al segle XV
25
Qui va comandar la gran flota marítima per a les conquestes?
El almirall Roger de Llúria
26
Quin excèrcit de soldats mercenaris va ser utilitzat per a les conquestes?
Els almogàvers
27
Per què va millorar l'agricultura al segle XIII?
Va ser gràcies a l'ampliació de la superfície conreada i a la millora dels sistemes de regadiu i a la introducció de millores tècniques
28
Quins eren els productes més conreats?
Eren el blat, l'olivera, la vinya, l'arròs, els llegums i les fruites
29
De quin producte era deficitària Catalunya?
Era deficitària de blat, hi havia que importar-ne d'Aragó, de la Provença, de Sardenya i de Sicília
30
Quins eren els productes d'exportació més valorats?
Eren el vi, el safrà, l'oli i els fruits secs
31
Quina millora va haver-hi en la ramaderia?
Es van començar a criar bous i cavalls per la feina del camp, porcs per al consum de carn i ovelles per al consum de carn i per la llana i va augmentar el volum de les cabanes
32
Com s'organitzaven els oficis?
S'organitzaven en gremis
33
Quins eren els oficis per a cobrir les necessitats de la vida diària de la població?
Eren els fusters, els sabaters, els ferrers...
34
Quins eren els oficies per a la fabricació de productes de luxe per a l'exportació?
Un exemple són els argenters
35
Què feia la metal·lúrgia del ferro?
Estava ubicada a les fargues del Pirineu i fabricava estris agrícoles i armes per a l'exportació
36
Què feia la manufactura de draps?
Era la més important i s'estenia per tot el territori i fabricava robes senzilles de cotó i cànem per al consum intern i teixits de luxe destinats a l'exportació
37
Quina era l'activitat més important i la base de la prosperitat econòmica medieval catalana?
El comerç
38
Quan va ser l'etapa més pròspera del comerç?
Va ser entre el 1250 i el 1350, quan Catalunya era un centre important d'exportació de productes cap a la Mediterrània oriental
39
Cap a on s'adreçaven les principals rutes comercials?
S'adreçaven cap a Itàlia, els regnes del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient
40
Quins productes s'hi adquirien?
S'hi adquirien productes orientals (seda, espècies, perfums...) per vendre'ls a Europa
41
Com s'aconseguien aquests productes?
Una part es comprava amb monedes d'or i una altra s'intercanviava per productes (teixits, armes de ferro, coralll, oli i esclaus)
42
Quan es va crear el primer consolat de mar?
Es va crear a Barcelona l'any 1260
43
Quants consolats hi havia a finals del segle XIV?
Hi havia 42, dispersos pels diferents ports del mar Mediterrani
44
Què era un consolat de mar?
Era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol que tenia el poder judicial per resoldre tots els problemes que sorgien entre mercaders i per representar-los davant de les autoritats
45
Per què es regia el comerç mediterrani?
Es regia pel Llibre del Consolat de Mar, una recopilació de normes jurídiques de comerç realitzada a Barcelona al segle XIV i escrita en català
46
Quina era la nau més utilitzada pels comerciants catalans?
Era la coca
47
Per què va augmentar la població de la Corona d'Aragó al segle XII i XIII?
Havia augmentat com a resultat de la prosperitat econòmica
48
Quina era la població aproximada del regne al segle XIV?
Era aproximadament un milió de persones
49
Quina era la part més important de la població?
La majoria vivia al coamp
50
Quina era la ciutat més poblada?
Barcelona era la més poblada, amb 50000 habitants, seguida per València, Mallorca i Perpinyà
51
Com s'organitzava la societat feudal?
S'organitzava en tres estaments o braços: el braç militar o nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial, dels burgesos
52
Quins eren els grans propietaris de terres?
La noblesa i el clero
53
Quant percent representaven la noblesa i el clero respecte a la població total?
Representaven un 1,5% de tota la població
54
Com es distingien dins de la noblesa?
Segons la riquesa, els barons i els rics homes, que eren grans terratinents, i els cavallers, que vivien en castells petits o en masies fortificades
55
Per què la burgesia era activa i nombrosa?
Ho era gràcies al desenvolupament de les activitats artesanes i mercantils
56
Què s'hi distingia dins de la burgesia?
El patriciat urbà o "ciutadans honrats" (banquers, grans comerciants, patrons de nau), els professionals (notaris, metges, orfebres) i els artesans qualificats (menestrals)
57
Quin altre grup formava part dels no privilegiats, apart de la burgesia?
Els pagesos, que constituïen el 90% de la població
58
Què eren els marginats?
Era un altre grup social que no gaudia dels mateixos drets
59
Quins eren marginats?
Els esclaus, que treballaven com a criats a les cases, al camp i als tallers artesans; els mudèjars, que feien les feines del camp i els jueus
60
Quan va ser el millor moment que va tenir la immigració jueva cap a Catalunya?
Va ser al segle XIII, quan Jaume I va donar facilitats perquè s'instal·lessin al seu regne
61
Quan representaven els jueus respecte el total de població?
Representaven un 2 o 3% de tota la població
62
A què es dedicaven els jueus?
Es dedicaven a l'artesania (joiers, teixidors), al comerç o ocupaven càrrecs a la cort reial, on eren molt apreciats (intèrprets, ambaixadors, agents del fisc)
63
Com vivien?
Vivien marginats i patien discriminacions i estaven obligats a portar un distintiu al vestit i a viure en barris separats
64
Com s'anomenaven els barris de jueus?
Eren anomenants calls
65
Què era una sinagoga?
Era el lloc de trobada de la comunitat i centre d'oració dels jueus
66
Què eren els pogroms?
Eren les persecucions que van haver-hi contra els jueus
67
Com es va organitzar la Corona d'Aragó?
Es va organitzar com una confederació d'estats
68
Què havia de fer el rei abans de prendre possessió del càrrec?
S'havia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cada regne
69
Què era un governador?
Era la persona que anomenava el monarca per a que representés cada regne
70
Per què estava formada la cort reial?
Pels familiars i els funcionaris que envoltaven el monarca
71
Quin és l'ordre de la dinastia catalanoaragonesa?*
Ramon Berenguer IV#Peronella d'Aragó--Alfons I el Cast (II d'Aragó)--Pere I el Catòlic (II d'Aragó)--Jaume I el Conqueridor--Pere II el Gran (III d'Aragó)--Alfons II el Franc (III d'Aragó)--Jaume II el Just--Alfons III el Benigne (IV d'Aragó)-- Pere III el Cerimoniós (IV d'Aragó)--Joan I el Caçador--Martí I l'Humà
72
Què eren les corts?
Eren les reunions dels representants dels tres estaments
73
Per a què pactava el monarca mab les corts?
Per a aconseguir els subsidis o diners que necessitava
74
Què era la Generalitat?
Era una delegació permanent de les corts creada al segle XIV
75
Quin altre nom tenia la Generalitat?
També era anomenada Diputació del General de Catalunya
76
On tenia la Generalitat la seu?
A Barcelona (des del 1365)
77
Què feia la Generalitat?
Recaptava impostos, mantenia un exèrcit i una flota, i vigilava l'acompliment de les lleis o constitucions
78
Quan va passar el poder municipal a les mans d'uns representants escollits pels habitants de les ciutats?
Van passar a ser escollits a partir dels segle XIII
79
Per què estava formada l'organització municipal de Barcelona?
Estava formada per cinc consellers i una assemblea de cent ciutadans (Consell de Cent)
80
En quin altre lloc existia una assemblea de cent ciutadans?
A Lleida, i s'anomenava Consell de la Paeria
81
Qui va ocupar els càrrecs de consellers i diputats?
La burgesia més rica (ciutadans honrats), que va formar una oligarquia municipal
82
Què era el pactisme?
Era un sistema de govern que buscava l'equilibri entre l'autoritat dels reis i el manteniment dels privilegis de la noblesa, el clero i el patriciat urbà
83
Què va fer el monarca a canvi dels subsidis donats pels privilegiats?
Va acceptar de compartir amb les corts l'elaboració de lleis, respectar els usatges i reconèixer els privilegis de la noblesa, de l'Esglèsia i dels municipis
84
Quines eren les obligacions o mals usos?
Intestia, exarquia, cugurcia, arsia, farga de destret, maí, forn, java, trazi
85
Què era la intestia?
Era la penalització que es feia als pagesos que morien sense testament (es confiscava una part dels seus béns)
86
Què era la exarquia?
Era el dret del senyor que rep una tercera part del pagès que mor sense decadència
87
Què era la cugurcia?
Era quan la muller del pagès era trobada en adulteri, el senyor rebia la meitat dels seus béns
88
Què era la arsia?
Era la indemnització que el pagès havia de pagar en cas d'incendi de les seves terres
89
Què era la farga de destret?
Era l'obligació dels pagesos a comprar i arreglar eines a la farga senyorial
90
Què era el maí?
Era la obligació de moldre el blat al molí senyorial
91
Què era el forn?
Era l'obligació de coure el pa al forn senyorial
92
Què era el java?
Era l'obligació de treballar amb animals uns dies determinats
93
Què era el trazi?
Era l'obligació de traginar blat o qualsevol producte del senyor
94
Quina va ser la causa de la Guerra de les remences?
Els mals usos van ser la principal causa
95
Per què era ajudat el rei?
Per el Consell Reial, organisme de consulta, la cúria, tribunal, la cancelleria, administració, i la tresoreria, finances
96
Què feien a la primera sessió de les Corts de Castella?
Feien el discurs inaugural del rei, i el monarca demanava nous impostos
97
Què feien a la primera sessió de les Corts d'Aragó?
Feien el discurs inaugural del rei, i els estaments presentaven les seves queixes (greuges)
98
Què feien a la segona sessió de les Corts de Castella?
Els estaments aprovaven o rebutjaven els nous impostos, i els estaments presentaven les seves queixes
99
Què feien a la segona sessió de les Corts d'Aragó?
El rei promulgava o rebutjava noves lleis per resoldre les greuges, i el rei sol·licitava nous impostos
100
Què feien a la tercera sessió de les Corts de Castella?
El rei promulgava o rebutjava les lleis que tanquen les queixes, i feia un discurs de clausura
101
Què feien a la tercera sessió de les Corts d'Aragó?
Les Corts aprovaven o rebutjaven els impostos, i el rei feia un discurs de clausura
102
Com van batejar els cronistes l'any 1333?
El van batejar "lo mal any primer"
103
Què va provocar una greu crisi demogràfica?
L'arribada de la Pesta Negra (1348) i la succesió d'una sèrie d'epidèmies posteriors (1362, 1371, 1381)
104
Com va arribar la Pesta a Catalunya?
Va arribar des de la Mediterrània oriental a través dels vaixells comercials
105
Quines altres calamitats van succeïr al segle XIV?
Van haver-hi una sèrie de sismes i una plaga de llagostes que al 1358 va afectar els deltes dels rius Ebre, Francolí i Gaià
106
Què eren els masos rònecs?
Eren els camps que van ser abandonats i deixats de conrear degut a la elevada mortalitat i l'emigració de pagesos
107
Què va provocar també la pesta?
Va provocar la disminució del comerç marítim i la crisi va arribar a les ciutats
108
Què va provocar la reducció de l'activitat econòmica?
Va fer minvar els impostos i en conseqüència, la hisenda pública va entrar en dèficit i va haver de recòrrer al préstec i l'endeutament
109
Quan va morir Martí I l'Humà i va acabar el llinatge de la casa comtal de Barcelona?
L'any 1410
110
Què van fer per a escollir un nou rei?
Els representants d'Aragó, de València i de Catalunya es van reunir i van arribar al Compromís de Casp (1412)
111
A qui van votar?
Van votar la candidatura de Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara
112
Qui va ser el seu succesor més tard?
Alfons el Magnànim
113
Quan va conquerir Nàpols i per què?
Va conquerir Nàpols al 1442 per obrir nous mercats al comerç català i les corts catalanes van negar-li algunes subvencions que demanava
114
Què va provocar la crisi econòmica del segle XIV?
Catalunya va entrar en un període de lluites socials al camp i a la ciutat
115
Què va ser la revolta dels remences?
Com els pagesos tenien unes males condicions de vida al camp, pels mals usos, van revoltarse contra els senyors
116
A qui va fer costat Alfons el Magnànim?
Va fer costat als remences
117
Què va fer el rei?
Va permetre la creació del Gran Sindicat Remença (1448) i va sancionar la llibertat dels pagesos i la fi dels mals usos (1455)
118
Què va provocar la negativa dels senyors?
Un aixecament armat dels pagesos i l'esclat d'una revolta remença (1462)
119
Què era l'oligarquia urbana?
Estava formada pels rics comerciants i banquers i formaven la Biga
120
Contra qui va lluitar i per què?
Van lluitar contra la Busca pel poder municipal
121
Què era la Busca?
Era la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants
122
Què va fer Alfons el Magnànim per a disminuir la influència de la oligarquia?
Va atorgar el poder municipal a la Busca l'any 1453
123
Què va fer la Biga davant la situació?
Va acusar la Busca de traïció i va recuperar el poder al Consell de Cent el 1462 i va fer empresonar i ajusticiar els caps principals de la Busca
124
Què va provocar la guerra civil en temps de Joan II al 1462?
Els enfrontaments entre els pagesos de remença i els senyors, entre la Biga i la Busca i entre la monarquia i els grups privilegiats
125
Quins bàndols s'enfrentaven en la guerra civil?
La monarquia (Joan II), partidària d'imposar el seu poder sobre els privilegiats, que va comptar amb el suport dels pagesos de remença i la Busca. I la oligarquia catalana, formada pels nobles, l'esglèsia i la Biga i lliutava pel manteniment dels seus privilegis
126
Quan va acabar el conflicte?
Va acabar amb la victòria de Joan II (Capitulacions de Pedralbes de l'any 1472), la rendició de les institucions del Principat i el retorn a l'obediència reial
127
Quina lluita va continuar després?
Les revoltes remences van continuar
128
Per quines causes es van enfrontar?
El rei i la oligarquia catalana van lluitar pel poder polític, la Busca i la Biga pel poder municipal i els pagesos i els senyors pels mals usos
