cat Flashcards
Quins són els pronoms relatius? Per a què s’utilitzen?
- que (relatiu àton). El més usat. Exemples: El noi que t’ha dut el paquet és el meu nebot. El paquet que han dut és per a tu.
- què (relatiu tònic). Va precedit de preposició i es refereix a coses: La casa de què et parlava. L’afer a què et referies. La ploma amb què escric.
- qui (relatiu personal). Es refereix sempre a persones. Pot anar precedit de preposició i pot mancar d’antecedent concret: La senyora de qui parlo… Les persones en qui confiava… Jo escric a qui bé em sembla. Els qui vulguin venir, que alcin la mà. Qui dia passa, any empeny.
- on (relatiu adverbial). Indica lloc i equival generalment al conjunt en què: La sala on ens reunim (en què ens reunim).
- el qual, la qual, els quals, les quals (relatiu compost). Pot substituir:
el relatiu que en les oracions explicatives: Els cinc sentits del cos, els quals són veure, oir, gustar…
el relatiu què, sempre: La casa de la qual et parlava… L’afer al qual et referies… La ploma amb la qual escric…
el relatiu qui precedit de preposició i que tingui antecedent: La senyora de la qual parlo… Les persones en les quals confiaves… - Relatiu compost: És el cuyo / cuya del castellà.
Antecedent + article + cosa posseïda + de + relatiu compost (amb gènere i nombre de l’antecedent).
Un senyor el nom del qual… Una senyora les amistats de la qual… Uns senyors els parents dels quals… Unes senyores la casa de les quals… - Lo cual i lo que en castellà, en català és la qual cosa. Tots ploraven la qual cosa em féu posar trist.
- El que, la que, els que, les que s’utilitzen quan equivalen a aquell/all`´o que, aquella que, auqells que, aquelles que. Exemple: Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les set del vespre (aquell que surt). Escolta el que et diuen (allò que et diuen). Estava atent al que li manaven (allò que li manaven). La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (aquella que has deixat)
NO quan equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, o a què, qui. NO:
Un problema del que molts fugen (és del qual),
Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre… (és a la qual cosa o a què)…
La ploma amb la que escric (amb la qual escric)
Els ideals pels que es va sacrficiar (pels quals o per què)
Són coses a les que no ens hem acostumat (és a les quals o a què)
El senyor del que et parlo (del qual o de qui)
Les persones en les que confiava (en les quals, en qui)
Diferència entre per què i perquè
Per què = Why, per quin motiu
Perquè = Because, per tal que
Característiques del verb hi havia
Verb impersonal que es conjuga en tercera persona del singular perquè no té subjecte.
Ha d’anar sempre amb l’objecte directe, ja sigui en forma de nom o de pronom.
Es conjuga amb el pronom hi.
No s’ha de confondre amb l’auxiliar haver de les formes compostes.
L’utilitzem per expressar la presència o l’existència de persones o coses en un lloc.
Si l’objecte directe és indeterminat, el lloc pot anar davant o darrere del verb haver-hi.
Si localitzem l’objecte directe, utilitzem el verb ser i l’objecte directe del verb haver-hi passa a ser-ne el subjecte.
Darrere del verb haver-hi no hi podem posar cap pronom personal ni els pronoms tots i tothom.
Utilitzem el verb haver-hi per expressar la presència d’un element en un lloc.
Verb ser
Darrere del verb haver-hi no hi podem posar cap pronom personal ni els pronoms tots i tothom. En aquests casos utilitzem ser.
Utilitzem el verb ser per localitzar un element.
Serveix per definir, classificar o identificar el subjecte.
Serveix per localitzar o situar en l’espai subjectes determinats, animats o inanimats, sense indicar-ne la durada.
ser + adj Expressa qualitats permanents de subjectes animats
i qualitats permanents o transitòries de subjectes inanimats.
Hi ha adjectius i participis que només poden expressar qualitats permanents i, per tant, van amb el verb ser.
N’hi ha que expressen qualitats permanents o transitòries en funció del verb (ser o estar) que els acompanya.
Alguns adjectius indiquen normalment qualitats transitòries de subjectes animats amb el verb estar, poden utilitzar-se amb ser per indicar-ne qualitats permanents.
Indica el dia, el mes, l’any.
És el verb auxiliar per formar les oracions passives.
A + INF
EN + INF
AL + INF en castellà = EN + INF en català
EN + INF en català = A + INF en castellà
Que + infinitiu es pot?
No hi ha res a fer (no res que fer).
Hi tens alguna cosa a dir? (no que dir)
QUE + INFINITIU NO,
ÉS A + INFINITIU
i
QUE + VERB CONJUGAT
Quan es posa “a” davant el complement directe?
Quan el CD és un pronom personal fort
En frases que indiquen reciprocitat
Sempre que es troben, s’insulten els uns als altres. (En canvi, Per què insultes el meu amic?)
Quan sense “a” la frase seria ambigua
L’esmenta més sovint que a la seva esposa. (En canvi, L’esmenta més sovint que la seva esposa vol dir que l’esmenta més sovint que no pas l’esmenta la seva esposa.)
Casos com:
A aquells escriptors, això els irrita. (L’ordre lògic seria: Això irrita aquells escriptors.)
La normativa del IEC accepta la preposició –sense fer-la obligatòria– davant tothom, ningú, algú, qualsevol i cadascú.
I també és optativa quan el complement directe es coordina amb un altre que porta la “a”:
Ens van posar juntes, a mi i la meva amiga. / Ens van posar juntes, a mi i a la meva amiga.
Quan utilitzar “en” i quan utilitzar “a”?
Indeterminat: En
Determinat: A
Vaig a la muntanya.
Dormirem en muntanyes més altes.
Complement de temps. Especific A, no especific EN
Dates: El 2017… No Al 2017
Pronoms febles quan és subjecte
EN
Quan apareix darrere del verb, indeterminat / acompanyat d’un numeral, quantitatiu o un indefinit
Us queda tabac? Us en queda?
Ha arribat ja alguna persona? Si, n’han arribat dues.
Pronoms febles quan és complement directe
El, la, els, les = determinat
En = indeterminat
Ho = neutre, subordinada substantiva de CD
Porten les màquines. Les porten.
En Pau escriu dues cartes. En Pau n’escriu dues.
No sap com ho ha fet. No ho sap.
Pronoms febles quan és complement indirecte
Li (Els, les, el, la + li = HI) Masculí i femení singular
Els = masculí i femení plural
En plural el CI abans que CD
En singular CD abans que CI
He donat el llibre a l’Anna. Li he donat el llibre.
He donat el llibre a les noies. Els he donat el llibre.
Va portar les llibretes a les noies. Els les va portar.
Vaig donar el llibre a l’Anna. L’hi vaig donar.
la llibreta = La hi vaig donar.
Els llibres: Els hi vaig donar.
Les llibretes: Les hi vaig donar.
Pronoms febles quan és predicatiu
Hi: Complementa el verb i el subjecte. Sol ser un adjectiu. Complementa el verb i el CD
En: amb els verbs nomenar, dir-se, fer-se
Els ametllers van quedar glaçats. Els ametllers hi van quedar.
Sempre té els peus freds. Sempre hi té els peus.
Es diu Joan. Se’n diu.
S’ha fet soci. Se n’ha fet.
Pronoms febles quan és complement de nom
En: Complementa un nom. Si es tracta d’un s. preposicional, sol anar amb “de”
Dóna un exemple de neutralització. Em dona un exemple. Dona’n un exemple.
Pronoms febles quan és atribut
Amb els verbs ser, estar i semblar.
El, la, els les: determinat
Ho: altres casos
En Joan és el nostre amic. En Joan l’és.
En Joan és de Girona. En Joan ho és.
En Joan sembla simpàtic. En Joan ho sembla.
Pronoms febles quan és CRV
EN: Si és introduit per “de”
Hi: En els altres casos.
(Davant d’infinitiu, En es A)
(Davant la conjunció QUE totes les preposicions desaparèixen)
No es recordava mai dels seus amics. No se’n recordava mai.
No es recordava que eren cosins. No s’hi recordava.
No s’avenia gens amb la seva mare. No s’hi avenia gens.
Juguen a escacs. Hi juguen.
Pronoms febles quan és complement d’adjectiu
En: Complementa un adjectiu. Si es tracta d’un s. preposicional, sol anar amb “de”
L’ampolla és plena de vi. L’ampolla n’és plena.
Estava cansat de tot això. N’estava cansat.
Pronoms febles quan és complement circumstancial
En: CC lloc que indiquen origen (sol ser “de”)
Hi: Altres complements circumstancials
Vénen de París. En vénen.
Van a París. Hi van.
Camina tranquil·lament. Hi camina.
Sapiguer?
No ho vaig sapiguer parar a temps.
No ho vaig saber parar a temps.
No vaig saber-ho parar a temps.
Infinitius que no van amb -guer
Poder, voler, cabre o caber, saber, haver, valer o valdre
Favorèixer?
Sempre acaba per favorèixer els seus amics.
Sempre acaba per afavorir els seus amics.
Infinitius -èixer
aparèixer
comparèixer
conèixer
desaparèixer
desconèixer
desmerèixer
merèixer
parèixer
reaparèixer
reconèixer
Infinitius no -èixer
afavorir, compadir, florir, pertànyer, prevaler, romandre (quedar-se)
Agraieixis?
No li agraieixis tant el que ha fet, que no era cap favor.
No li agraeixis tant el que ha fet, que no era cap favor.
Verbs amb -eixo
agrair → agraeixo
beneir → beneeixo
pair → paeixo
maleir → maleeixo
posseir → posseeixo
conduir → condueixo
produir → produeixo
Bulleix? Esmunyeixo?
M’esmunyeixo de la cuina així que l’aigua bulleix.
M’esmunyo de la cuina així que l’aigua bull.
Verbs incoatius, purs i mixtos
Incoatius Purs Mixtos
servir dormir acudir
aplaudir ajupir arrupir-se
atrevir-se bullir brunzir
avorrir munyir consumir
corregir grunyir presumir
decidir sentir mentir
… collir escollir
… … …
Subjunctiu i imperfet subjuntiu de voler
vulgui volgués
vulguis volguessis
vulgui volgués
vulguem volguéssim
vulgueu volguéssiu
vulguin volguessin
Subjunctiu i imperfet subjuntiu de poder
pugui pogués
puguis poguessis
pugui pogués
puguem poguéssim
pugueu poguéssiu
puguin poguessin
Corregeix les frases: No coneixo ningú que em dongui tanta seguretat com ell.
Per poguer cantar cal que us apreneu la lletra de memòria.
No conec ningú que em doni tanta seguretat com ell.
Per poder cantar cal que us aprengueu la lletra de memòria.
Indicatiu i subjunctiu de aprendre
aprenc (que) aprengui
aprens (que) aprenguis
aprèn (que) aprengui
aprenem (que) aprenguem
apreneu (que) aprengueu
aprenen (que) aprenguin
Indicatiu i subjunctiu de desconèixer
desconec (que) desconegui
desconeixes (que) desconeguis
desconeix (que) desconegui
desconeixem (que) desconeguem
desconeixeu (que) desconegueu
desconeixen (que) desconeguin
Corregeix: Siguent el més parlador, era capaç de callar hores i hores.
Sent el més parlador, era capaç de callar hores i hores.
Essent el més parlador, era capaç de callar hores i hores.
Quan és correcte utilitzar un gerundi?
Gerundis només amb simulateneïtat! És bo si equival a
mentre + verb
i se’n pot invertir l’ordre
Corregeix: Begueu vi per celebrar-ho i dieu el que vulgueu!
Beveu vi per celebrar-ho i digueu el que vulgueu!
Imperatiu de beure
beguem (nosaltres)
beu (tu) → beveu (vosaltres)
begui (ell) beguin (ells)
Imperatiu de dir
diguem (nosaltres)
digues (tu) → digueu (vosaltres)
digui (ell) diguin (ells)
Imperatiu - negació imperatiu de beure, venir, escriure i moure
Beveu No begueu
Veniu No vingueu
Escriviu No escrigueu
Moveu-vos No us mogueu
Corregeix: Potser vingui demà, si no troba cua entrant a Barcelona.
Potser vindrà demà, si no troba cua entrant a Barcelona.
Potser ve demà, si no troba cua entrant a Barcelona.
Potser vindria demà, si no trobés cua entrant a Barcelona.
Corregeix: Potser fos millor que no li tornés a parlar.
Potser seria millor que no li tornés a parlar.
Potser serà millor que no li torni a parlar.
Potser és millor que no li torni a parlar.
Corregeix: Hi ha que fer-ho en silenci.
S’ha de fer en silenci.
Corregeix: És precís que ho fem tots junts i en silenci.
Cal que ho fem tots junts i en silenci.
Cal fer-ho tots junts i en silenci.
Corregeix: Qui truca tan tard? Serà la teva amiga.
Qui truca tan tard? Deu ser la teva amiga.
Corregeix: S’ho ha menjat tot. Tindria molta gana!
S’ho ha menjat tot. Devia tenir molta gana!
No deurà voler res per sopar.
Corregeix: Anem a veure un altre tipus d’error.
Ara veurem un altre tipus d’error.
Verb estar
Expressa la durada o la permanència en un lloc, sobretot de subjectes animats. Equival a quedar, passar… Va acompanyat d’expressions temporals que delimiten el temps de permanència.
Expressa permanència o estabilitat en un lloc. Equival a viure, residir, allotjar-se…
Expressa qualitats transitòries de subjectes animats.
Alguns adjectius indiquen qualitats transitòries de subjectes animats i van amb el verb estar. N’hi ha que, amb el verb ser, indiquen qualitat permanent.
L’utilitzem per expressar qualitats amb els adverbis bé i malament.
L’acostumem a utilitzar amb participis.
L’utilitzem amb alguns complements preposicionals (a l’abast de, en el punt de mira, a l’aguait, a favor, en contacte, en guerra, en crisi, sota la tutela, etc.)
L’utilitzem amb algunes expressions que denoten estat (de festa, de broma, d’humor, de moda, amb ànsia, com un llum, com un tren, d’esquena, de genolls, etc.)
Pot significar plegar o haver acabat, deixar de fer, tardar.
Corregeix: Calla’t, que no tens raó.
Quan arribis, passa’t pel bar, a veure si hi és.
Per despistar, es va fer el suec tota l’estona.
Calla, que no tens raó.
Quan arribis, passa pel bar, a veure si hi és.
Per despistar, va fer el suec tota l’estona.
el sord
el pagès
l’orni
Corregeix: Perdona’ls, perquè no saben el que es fan.
Es va espantar tant que es va quedar mut.
He relliscat i m’he caigut.
Perdona’ls, perquè no saben què es fan.
Es va espantar tant que va quedar mut.
He relliscat i he caigut.
Corregeix: Si no entrenen més, els jugadors faran figa.
Els motors comencen a escalfar abans del tret de sortida.
Finalment obrirà el nou museu del còmic a Badalona.
Quan camina aprofita per escriure whatsapps, l’animal.
Si no et surt a la primera, prova un altre cop.
Si no s’entrenen més, els jugadors faran figa.
Els motors es comencen a escalfar abans del tret de sortida.
Finalment s’obrirà el nou museu del còmic a Badalona.
Quan camina ho aprofita per escriure whatsapps, l’animal.
Si no et surt a la primera, prova-ho un altre cop.
entrenar
escalfar
obrir
aprofitar
provar
transitius o intransitius?
transitius
pujar vs apujar
baixar vs abaixar
Baixar: anar de dalt a baix, recórrer baixant
Abaixar: fer descendir a un nivell més baix
Pujar: anar de baix a dalt
apujar = fer ascendir a un nivell més alt
Corregeix: Vam aturar i vam baixar del cotxe.
Va felicitar i es va solidaritzar amb el guanyador.
Vam aturar el cotxe i en vam baixar.
Va solidaritzar-se amb el guanyador i va felicitar-lo.
Corregeix: Es van provar tots els pantalons i no se’n van quedar cap.
Per saber si t’agraden els cargols, els has de provar.
Es van emprovar tots els pantalons i no se’n van quedar cap.
Per saber si t’agraden els cargols, els has de tastar.
Asseure, seure
seure = estar assegut
asseure’s = prendre seient
Corregeix: Va composar la cançó d’una revolada.
Va compondre la cançó d’una revolada.
Posar vs ficar
posar = fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat
ficar = fer entrar dins un lloc
Posar, pondre, parar
El sol es pon darrere les muntanyes, a ponent.
La gallina ha post quatre ous.
Si és hora de sopar, potser que paris taula.
Quan el sol es pondrà direm que s’ha post.
Corregeix: Aquella textura em va donar fàstic.
M’ha donat la impressió que no sap de què parla.
Li donarà tanta ràbia que no ho tornarà a fer.
Ahir van donar una sèrie que sempre es mira.
Es van donar una abraçada que tothom recorda.
No li donis cap petó, que no se’l mereix.
Aquella textura em va fer fàstic.
M’ha fet la impressió que no sap de què parla.
Li farà tanta ràbia que no ho tornarà a fer.
Ahir van fer una sèrie que sempre es mira.
Es van fer una abraçada que tothom recorda.
No li facis cap petó, que no se’l mereix.
Usos del verb fer vs donar
Usos del verb fer:
fer fàstic
fer la impressió
fer ràbia
fer una pel·lícula
fer una abraçada
fer un petó
Usos del verb donar:
donar una bufetada
donar una ullada
Escoltar vs sentir
Sentir: hearing
Escoltar: listening
Olorar
Nosaltres olorem les coses.
Això fa molta pudor.
Les coses fan olor.
Nosaltres les olorem.
Això fa molt mala olor.
No molta.
Sobre tot
El més important, sobretot, és que no t’ho deixis.
El més important és que regnava sobre tot el món.
Al menys
Digues almenys qui n’és responsable.
Ho demanes al menys indicat per dir-t’ho.
Des
No ha tornat a parlar des de l’endemà de morir.
No ha tornat a parlar des que va morir.
Potser / pot ser
potser = possiblement, probablement
Tal vez
pot ser (que) = és possible (que)
Puede ser
Si no / Sinó
si no = condició + negació
sinó (que)
Com a / Com
com a = en qualitat de (davant d’un nom indeterminat), com si fos
com = de la mateixa manera que
(davant de nom determinat per article o demostratiu)
El teu germà camina com un elefant.
de la mateixa manera que
Els va donar la benvinguda com a presidenta del Parlament.
en qualitat de
Va caure i es va quedar com a mort.
Va caure i es va quedar com si fos mort.
Per / per a
Per = per causa teva (por), mitjançant (por)
Per a = amb destinació a tu (para), termini fix futur, finalitat
Quan el castellà diu por,
en català escriurem per.
Quan el castellà vacil·la entre por i para,
en català escriurem per.
Quan el castellà usa para:
si vol dir “amb la intenció de”, per;
si vol dir “de cara a” o altres, per a.
Cap / cap a
cap + aquí, allà, amunt, avall, endavant, enrere, endins.
Acabarem la classe cap a les dues.
Fins / fins a
Tenen obert des de les 7 del matí fins a les 8 del vespre.
Acompanyeu-lo fins a casa seva.
No vindrem fins demà.
Espereu-lo fins a mitjanit.
Perquè / doncs
Doncs: Per tant
No va poder venir perquè estava malalt.
Diu que ja hi som tots, doncs començarem.
Corregeix: No em truquis a no ser que no te’n surtis.
De saber que t’ho prendries així hauria callat.
A ser possible, arriba d’hora.
A poder ser, arriba d’hora.
No em truquis si no és que no te’n surts.
Si hagués sabut que t’ho prendries així hauria callat.
Si és possible, arriba d’hora.
Apòstrof el
Davant paraules que comencen per vocal o per h.
Davant paraules que comencen per s líquida (com: el striptease → l’striptease).
Davant sigles llegides lletra per lletra que comencem per vocal (l’IRPF, l’MDT).
Apòstrof la
Davant paraules que comencen per vocal o per h (excepte si comencen per i, u, hi, hu àtones).
No s’apostrofa davant:
· paraules que comencen per i, u, hi, hu àtones.
· els noms de les lletres.
· les paraules una (hora), ira, host.
· paraules que comencen per s líquida (la Scala).
· sigles que comencen per i o u àtones o consonant
(la Unesco).
Apòstrof el i la
el, la → l’ davant
· les xifres 1 i 11 (l’1 de gener, l’11a convocatòria).
· paraules entre cometes, cursiva o negreta.
· sigles que es pronuncien com una paraula (l’IVA, l’ONU), excepte quan la paraula no en duria (la UNESCO).
No s’apostrofa davant:
· paraules que comencen per i, hi + vocal (el iogurt).
· paraules que comencen per h aspirada (el hawaià, la hippy).
Apòstrof de
Davant paraules que comencen per vocal o h.
Davant paraules entre cometes, cursiva o negreta.
Davant les xifres 1 i 11.
Davant noms o títols que comencen amb article.
els conqueridors d’Al-Andalus
Davant la vocal de sigles que diem lletra per lletra.
No s’apostrofa davant:
· paraules que comencen per i, u, hi, hu + vocal (de Huelva, de ioga).
· el nom de les lletres.
· paraules que comencen per s líquida o h aspirada (spa, halar).
· sigles que es pronuncien lletra per lletra i comencen per consonant (un mòdul de FP).
Apòstrof em, et, el, la, es, en
m’, t’, l’, l’, s’, n’
Davant verb que comença per vocal o per h.
Però la no s’apostrofa
davant verb que comença per i, u, hi, hu àtones
ni davant el pronom hi.
Apòstrof em, et, es, ens, el, els, en
’m, ’t, ’s, ’ns, ’l, ’ls, ’n
Darrere verb que acaba en vocal (menys -u).
Apòstrof li, ho, us, hi, les
Mai
El guionet
El guionet s’utilitza…
… per unir paraules compostes
S’escriuen amb guionet:
Les xifres (en lletres) → D-U-C
Els pronoms febles darrere el verb.
Paraules compostes quan:
· les formen nord, sud, no + substantiu.
· representen una onomatopeia (ping-pong, tic-tac).
· tots dos noms tenen el mateix valor (ciència-ficció).
· convé per raons de pronúncia (para-sol, para-xocs).
Força
Per indicar una quantitat considerable podem usar força, invariable, i bastant, bastanta, bastants, bastantes.
Fa força feina.
Tinc bastant fred.
Tenim bastants amics.
Gaire
En frases negatives, per indicar una quantitat petita fem servir no + verb + gaire.
No tinc gaire feina. No tinc gaire gana.
No tinc gaires amics. No tinc gaires mobles a casa.
No hi ha gaire llet a la nevera. Avui a classe no hi ha gaire gent.
No tinc gaires diners, no puc sortir a sopar.
Gens vs res
Per indicar una quantitat nul·la fem servir gens en frases negatives per a coses que no es poden comptar. La quantitat pot ser molta, bastanta, poca o, si és nul·la, gens.
A la nevera no hi ha gens de llet.
No estic gens cansat.
Parlo molt català però no parlo gens de xinès.
No tinc gens de gana.
No tinc gens de menjar a la nevera.
És important, doncs, no confondre gens i res. El primer, gens, indica quantitat nul·la d’alguna cosa. En canvi, res es refereix a la nul·litat absoluta, ‘cap cosa’.
No tinc gens de fred. No m’agrada gens el fred.
No tinc res. No veig res. No faig res.
Pendent vs arracada
Arracada = joia
Pendent = slope
afores, anell, avantatge, bacteri, compte, corrent, costum, deute, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, front, full (de paper), interviu, llegum, lleixiu, marge, orde religiós, pebre, pendent, senyal, tèrmits, un titella
mascuines o femenines?
masculines
Masculines o femenines?
àgape, allau, amargor, anàlisi, àncora, aroma, au, cercavila, claror, dent, esplendor, marató, nespra, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, vodka (o el), xocolata
femenines
Jueva, bajoqueta
Jueva religió, bajoqueta menjar
Pesar figues
Fer una migdiada, en qualsevol moment.
Fer figa
No arribar al final
Fer un pet com un gla
La gla = fruit del roure. Menjar de porc.
ha petat
Ser un somiatruites
que no toca els peus a terra.
Bufar i fer ampolles
que una cosa es fàcil
Llogar-hi cadires
Irritant, situació per enfadar-se
Treure foc pels queixals
Algú està molt enfadat.
Ull viu
vista afinada i compte!
Escampar la boira
anar-se
Això rai
no passa res
