Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

MIR > CARDIO > Flashcards

CARDIO Flashcards

1
Q

De quina patologia és típic EESS rosades i EEII cianòtiques?

A

Síndrome d’Eisenmenger.

És l’evolució d’un ductus arteriós persistent que, de forma compensatòria ha contret vascularització pulmonar i ha fet un shunt D→E.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q
  • Què és el síndrome d’Eisenmenger?
  • Després de quina patologia es dóna?
  • Quina és l’aparició clínica específica?
A

L’Eisenmenger és l’evolució del ductus arteriós persistent.
AL DAP tenim una comunicació arteria pulmonar-aorta que fa un shunt E→ D, amb el qual hi ha un overload de vasos pulmonars i augment de la precàrrega E.

Amb el temps els vasos pulmonars fan protecció i es contrauen, revertint pressions i així el shunt, que ara serà D→E.
Com la sang no oxigenada passa a l’aorta després dels TSA, les EESS estaràn rosades i les EEII cianòtiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q
  • Què passa en un pacient amb una cardiopatia diastòlica al que li sumes una FA de debut?
  • Digues dos exemples de cardiopatia diastòlica
A
  1. Farà un EAP (risc de mort)

2. Miocardiopatia restrictiva i pericarditis constrictiva

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Com son els sorolls en estenosi mitral?

A
  • S1 més fort (per què el ventricle ha de fer més pressió per tancar), a no ser que la vàlvula ja estigui degeneradissima que estarà S1 més fluix
  • Buf diastòlic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

En quines situacions patològiques pot haver una gran ona v a la pressió de l’aurícula esquerra?

A
  • Cardiopaties congènites que augmentin el fluxe pulmonar

- Insuficiència mitral, per la regurgitació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Quin soroll tenim en un pacient amb cardiopatia hipertensiva (hta)?

A

Un S2 més fort.
A l’haber més pressió a l’aorta el ventricle quan encara hi hagi força pressió ja farà tancar la vàlvula aòrtica. Com l’estira amb tanta pressió tancarà fent BOOM!

A la dreta igual però si tenen HTP.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Què sospito amb un buf sistòlic i un S2 dèbil?

I en cas de modificar-se amb la respiració?

A

Estenosi aòrtica

L’S2 dèbil és per què el ventricle ha de baixar molt la seva pressió per tenir-la més baixa que l’aorta, ja que amb l’estenosi hi entra poca sang, amb el qual la força que farà per tancar la vàlvula serà menor.

Si es modifica amb la respiració sospito estenosi pulmonar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

A què es corresponen els 4 sons cardíacs?

A

S1: Tancament mitral i tricúspide
S2: Tancament aorta i pulmonar
S3 (patològic generalment, però pot estar en joves que fan molt esport): Fase inicial de la diàstole, de buidament ràpid, contra un ventricle rígid, llenado violento.
S4: Contracció auricular contra ventricle rígid

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

D’on és típic en seno Y en raíz cuadrada o dip plateau?

A

Tot el que faci cor rígid
Pericarditos constrictiva
Cardiopatia restrictiva
Amiloidosi…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Què passa amb les pressions en la insuficiència aòrtica?

A

La pressió diferencial és molt heavy, poden estar a 180/30

Perqué durant diàstole la sang en comptes d’avançar torna a ventricle (el que fa que la PAD sigui baixa) però omple molt el ventricle, amb el quel la PAS augmentarà.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Signes clínics característics de l’insuficiència aòrtica

A 
Corrigan sign (dancing carotids)
Musset sign (el cap i tòrax com que es “mouen” amb cada sístole ).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Com puc augmentar la precàrrega

Com puc disminuïr la precàrrega

A

Augmentar:

  • Exercici
  • Decúbit
  • Inspiració: ull! Augmenta precàrrega DRETA! L’esquerra disminueix (per compliance de venes + tabic IV cap a esquerra).
  • Entrar a l’aigua en bipe
  • Cuclilles

Disminuïr:

  • Bipedestació
  • Valsalva
  • Inspiració: La precàrrga Esquerra disminueix anb la inspiració, amb el qual també el pols!
  • FA
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Tractament IC?

Aguda i crònica

A

ICA: inotròpics positius (digoxina, dopadobuta, levosimendán…)
ICC: inotròpics negatius! No volem que el cor encara es forci més per compensar! Ull, tenim BBlockers, que són d’elecció, i Antagonistes del calci, que estàn contraindicats!

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Què diu i amb què es relaciona la llei de Frank-Starling?

A
  • Es relaciona amb la precàrrega
  • Diu que a més precàrrega i a més longitud de la fibra més volum/batec, però això fins a un límit, ja que arriba un punt que a més llarg ja no fas més força.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Quina llei es relaciona amb la postcàrrega i què diu?

Amb què es relaciona la postàrrega?

A

Llei de Laplace: a més prim i dilatat un ventricle menys pot lluitar contra les resistències vasculars sistèmiques., a més prim i dilatat menys postcàrreca suporta (haurem de vasodilatar).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Què provoca una hipoxèmia respecte de les resistències pulmonars?

A

Augment de les resistències pulmonars, el que pot portar a un cor pulmonale.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

En una persona amb IM com podem reduïr el volum regurgitant?

A 
Amb vasodilatadors (la sang tirarà més cap a l'aorta, reduïnt la postcàrrega, ja que hi haurà més pressió negativa). 
"La Aorta es mejor, ven a Marina aorta"
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

A la insuficiència aòrtica com podem disminuïr la regurgitació?

A

Amb vasodilatadors (la sang tirarà més cap a parifèria i menys regurgitació cap a ventricle)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Què engloba la Tetralogia de Fallot?

A 
P: Pulmonar Stenosis
(i)
C: CIV
H: Hipertròfia VD
A: Acabalgament aòrtic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Què fan els nens amb tetralogia de fallot quan estan en crisi hipòxica?

A

Es posen en cuclilles, perquè augmenten les resistències vasculars perifèriques, amb el qual augmenta la postcàrrega E.
A l’augmentar la postcàrrega E, la sang que pel shunt passa de D→E no hi passa tant i es queda a D.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Signe típic de tetralogia de fallot i per què?

A

NIños pitufo, estan hipòxics per la CIV i per l’estenosi pulmonar, son nens blaus.
Com té una estenosi pulmonar la sang no vol sortir i a més té una CIV amb el qual la sang no oxigenada no només no surt del VD sinó que va a VE i va al cos no oxigenada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Que pot fer que es descompensi un pacient amb estenosi mitral? I que de fet és probable que passi en una EM crònica

A

Una FA.
De per si l’EM va fent que hi hagi congestió retrògrada (Augmenta pressió AE, resistències pulmonars, venes caves…)
Aquest augment de pressió i volum constant de l’AE faran que es dilati i amb el temps estigui tant tocada que entri en FA→ Farà un EAP, vindrà a urgències ofegant-se,

Encara que no faci FA la congestió fa hipoxèmia i la hipoxèmia és la #1 de les RVP

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Per quin motiu un pacient amb estenosi mitral pot fer un augment de les resistències vasculars pulmonars?
Què passa si això es dóna?

A
  • Per la congestió. El fer de tenir EM fa congestió retrògrada.
  • Si estem congestionats fem hipòxia, la causa #1, de que augmentin les resistències vasculars pulmonars.
    Si augmenten la congestió pulmonar disminuïrà (menys risc EAP) però el cor dret encara ho passarà pitjor i la congestió sistèmica augmentarà (augment de la PVJ). A part hi ha reducció de la precàrrega E i del gast cardíac
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q
  • Fórmula de la PA

- Fórmula de la PP (pressió pols)

A
  • PA = GC x RVS

- PP = Volum batec x (1/distensibilitat)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Com afecta un augment de les RVS en la pressió del pols?

És el mateix que si per exemple una persona té calcificació arterial?

A
  • Un augment de les RVS disminueix la PP (al cor li costa més treure sang!)
  • No és el mateix! Les artèries calcificades augmenten la pressió del pols (per això els yayos diuen que la alta la tengo muy alta)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Com afecten sobre la pressió del pols:

  • Bradicàrdia
  • Taquicàrdia
  • Augment RVS
  • Augment precàrrega
  • Esclerosi grans vasos
A
  • Bradicàrdia: Augmenta (tens més precàrrega)
  • Taquicàrdia: Disminueix (tens menys precàrrega). SI que pot ser que tinguis més GC (volum minut)
  • Augment RVS: Disminueix (costa més treure sang)
  • Augment precàrrega: Augmenta
  • Esclerosi grans vasos: Augmenta
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Quin tipus de pols tindrà un pacient amb insuficiència aòrtica?

A
  • Saltón (molta precàrrega i poca resistència)
  • Bisferiens (Com hi ha molt fluxe que vol passar per un lloc estret al principi surt bé, al mig es va fluxe turbulent i al final surt bé. Els dos punts que surt bé son els dos mics sistòlics del bisferiens).
  • Dícroto (tot i que no sol notar-se)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

On trobem pols bisferiens?

A
  • IA

- MIocardiopatia hipertròfica (fa molt bombazo)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

On trobem el pols dícrote

A
  • Sobretot en IC però també pot ser IA

És dícrote com si fos la marea, la sang no porta molta pressió i com que reflueix)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

On trobem el pols paradòxic i què és

A
  • El PP és característic del taponament cardíac (“el PP tapa la corrupció”).
    És una exacerbació del fenòmen fisiològic que té lloc durant la inspiració→ Com en el taponament el ventricle no es pot dilatar doncs empeny cap al tabic IV, comprometent el cor esquerre. Cor esquerre té molt poca precàrrega i li costa molt aixecar la pressió sistòlica → En inspiració la diferència de la PAS serà >10mmHg
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

On trobem el pols alternant?

A
  • ICC greu

Com que no té força bombeja poca sang -pols dèbil- però deixa més precàrrega -pols més gran-, successivament

32
Q

Quins tipus de pols trobem a la ICC

A
  • Pols alternant (en greu)

- Pols dícrote

33
Q

Pols a la estenosi aòrtica i quina característica té

A
  • Pols parvus et tardus i anàcrote

La pressió diferencial és molt baixa (100/80…) pel gradient de pressions

34
Q

Què és el signe de kussmaul?

De què és característic?

A
  • Que durant la inspiració la PVJ en comptes de disminuïr augmenta. Hauria de disminuïr per la pressió negativa del tòrax però no ho fa.
  • Característic de la pericarditis constrictiva (el cor no és capaç de dilatar-se més i acceptar més sang).
35
Q

Què és una onda a cañón? En quines patologies apareix?

A
  • És un augment heavy de la PVJ que es dona quan l’AD bombeja la sang i es troba la tricúspide tancada.
  • Es dóna en un bloqueig AV complet, ja que hi ha asincronia entre aurícules i ventricles i no es contrauen de forma sincronitzada.
  • Podem tenir ondas a cañon irregulares o regulares (sempre, el qual es dona quan tenim un ritme de la unió, és a dir, que el node AV agafa el timó i aurícules i ventricles es contrauen alhora sempre).
36
Q

Què és el colapse x sistòlic i quan es dóna?

A

És l’únic moment en el qual, en un tamponament cardíac, la pressió venosa jugular baixa. Aquest moment és la sístole ventricular, ja que en aquest moment la pressió del cor es fa més negativa (surt sang) i la sang que està pujant cap a jugular baixa cap a cor.

37
Q

Què més em farà sospitar d’una estenosi aòrtica si tinc un buf sistòlic?

A
  • Pols parvus et tardus, petit, romboidal
  • Clínica d’esforç (a la llarga fa fallada diastòlica i necessita més temps per omplir-se, amb el qual toleren malament la taquicàrdia).
38
Q

Què més em farà sospitar d’una IM si tinc un buf sisstòlic?

A
  • S1 dèbil
  • Ona V augmentada
  • Pot ser que tingui buf diastòlic per hiperafluxe
  • Pot ser que tingui un S3
39
Q

Amb bufs en quin moment sospito de afectació de cor dret?

A

Quan es modifiquin amb la respiració

40
Q

Quin buf tinc en una coartació aòrtica?

Què és típic d’aquesta malaltia?

A
  • Sistòlic

- Generalment la coartació es dona posterior a TSA, amb el qual les EESS tindràn pressions altes i EEII baixes.

41
Q

Quin tipus de buf té l’anèmia? Per quin motiu?

A

Buf sistòlic lleu per què la sang és més fluïda.

42
Q

Quines patologies poden donar buf sistòlic? (11)

A
  • EA
  • IM
  • EP
  • IT
  • CIV
  • Coartació
  • Miocardiopatia hipertròfica obstructiva
  • Prolapse vàlvula mitral
  • Cardiopatia HTA
  • Cardiomegàlia
  • Anèmia
43
Q

Per quin motiu podem tenir un buf a M. hipertròfica obstructiva? De quin tipus?

A
  • Sistòlic

- Per què empeny tant fort la sang que aquesta fa vibrar, inclús pot obrir una mica la vàlvula mitral.

44
Q

Quines circumstàncies modifiquen el buf de la miocardiopatia hipertròfica obstructiva?

A

El soplo de la MHO aumenta cuando todo lo demás se reduce.

  • Reducció precàrrega→ El diàmetre de la cavitat encara està més estret
  • Reducció postcàrrega→ Perquè la sang encara agafa més velocitat
45
Q

Quin buf tindrem en un prolapse de la mitral? Com augmenta?

A
  • Sistòlic
  • Augmenta amb la disminució de la precàrrega perquè el ventricle està poc dilatat i encara prolapsa més.
    Si la cavitat cardíaca està més dilatada la vàlvula “encaixa millor” i fa menys buf.
46
Q

En quines dues patologies el buf sistòlic disminuelx amb l’augment de la precàrrega?

A
  • Prolapse vàlvula mitral

- MHO

47
Q

Quines patologies poden presentar un buf diastòlic? (8)

A
  • IA
  • EM
  • IP
  • ET
  • Dissecció aorta
  • Obstrucció DA
  • Block AV complet
  • Mixoma
48
Q

Característiques IA

A
  • Buf diastòlic
  • S2 dèbil
  • Gran PA diferencial !
  • Dancing carotids, corrigan
  • Musset
  • Pols bisferiens, saltón, dícrote
49
Q

Tolera la bradicàrdia un pacient amb IA?

A

No, encara s’omple més el ventricle

50
Q

Si tinc un buf diastòlic que em fa pensar en EM?

A
  • Buf greu (retumbo) amb reforç final
  • Chasquido de apertura prebuf
  • Apical amb irradiació a axila
  • S1 fort
  • Ona A augmentada
  • EAP si FA
51
Q

En una estenosi mitral quines coses ens indiquen ritme sinusal? (4)

A
  • Ona P ( si no n’hi ha FA)
  • Ona A ( si no n’hi ha FA)
  • S4 (que es malo but still indica regular)
  • Reforç presistòlic (hi ha contracció)
52
Q

Anomena 3 patologies que poden tenir un desdoblemant de S2

A
  • CIA→ Dx, és un desdoblament fixe!!. L’aurícula D s’omple molt en inspiració, però també en espiració! Tot i que en esp per cava no entri tanta sang hi entrarà per la CIA)
  • HTP (es retrassa el tancament de la pulmonar, tindrem desdoblament tant en insp (molt, com en esp (poc)
  • Desdoblament paradòxic (EA o BBD). Prolongo el cicle cardíac E, amb el qual la vàlvula aòrtica es tanca més tard. Tot i inspiració la pulmonar es tanca més tard com l’aòrtica s’està tancant ,més tard es tanquen igual i només ho escolto en espiració.
  • En inspiració! (pum purú)
53
Q

De què mor un pacient amb ICE i un amb ICD?

QUè fem al respecte en cadascuna?

A
  • ICE→ Mor per EAP. Posem diurètics

- ICD→ Mor per baix gast. Augmentem la volèmia.

54
Q

Esmenta tots els tipus de bradicàrdia (8)

A
  • Disfunció sinusal (Bradi-taqui // Bloqueig sinoauricular // Pausa sinusal)
  • Bloqueig AV (1r grau // 2n grau Mobitz I o Wenckebach // 2n grau Mobitz II // 3r grau)
  • Bloquejos de branca també poden fer bradicardia
55
Q

Esmenta els 6 tipus de taquicardia i digues com és el seu QRS

A
  • FA (Irregular, QRS estret a no ser que també associi un BB que serà ample o una FA preexcitada que serà d’amplada variant)
  • Dins de QRS estret (regular)→ TRIN // Via accessòria ortodròmica del WPW // Flutter
  • Dins de QRS ample (regular)→ TV // Via accessòria reentrada antidròmica del WPW
56
Q

En el cicle de despolarització dels cardiòcits quin és l’ió més important?
I en les cèls. de conducció?

A
  • Cardiòcits: Na+

- Conducció: Ca2+ (li confereixen la velocitat)

57
Q

Quin ió fa què la cèl. muscular cardíaca es repolaritzi?

A
  • K+ (surt a fondo de la cèl.lula a la fase 3 del PA, tornant a negativitzar el seu interior)
58
Q

Què son les corrents if?

Tenen algunfàrmac específic?

A

Les corrents if (I funni), son de cations positius, van ficant ions + dins les cèl.lules nodals, fent que aquestes tinguin potencial de despolarització espontani.
Hi ha un fàrmac que les bloqueja, la ibavradina, amb el qual és cronotròpic -

59
Q

Què és la Ivabradina?

A

Fàrmac la funció del qual és inhibir les corrents if (les dels nodes cardíacs que fan que poseeixin despol. automàtica). Es despolaritzen menys i per tant bradicarditza.

60
Q

Tant els betablockers com els calciantagonistes no DHP son què?
Sobre què actuen?

A

Inotròpics i cronotròpics negatius

  • BB actuen sobre SNS
  • Calciantagonistes sobre canals calci
61
Q

Quins son els 4 tipus de fàrmacs antiarítmics?

A
  1. Block canals sodi
  2. BB
  3. Amiodarona, dronedarona, Sotalol
  4. Block canal calci no DHP (Verapamil, diltiazem)
62
Q

A quina fase del potencial d’acció actuen els antiarítmics classe III? Com actuen al EKG? QUins son?

A
  • Amiodarona, Dronedarona, Sotalol
    Actuen a la fase 3 del potencial d’acció, impedint que surti potassi massivament de la cèl.lula i, per tant, allargant el cicle, el que es tradueix en reducció de la FC.
    A l’EKG actuen allargant el QT
63
Q

Què sospitem en un PR curt? I en un PR llarg?

A
  • PR curt: WPW

PR llarg: BAV 1 grau

64
Q

De forma general com es manifesta un bloqueig de branca a ekg?

A

Amb un QRS ample

65
Q

EKG: Què sospitem si veiem una RSR’ a V1? Què més necessitariem?

A
  • Block branca Dreta-

Necessitem QRS ample, V6 negatiu, no concordància entre QRS i ona T.

66
Q

EKG: 3 causes d’elevació de l’ST

A
  • SCACEST
  • Brugada
  • Hiperk+
67
Q

EKG: 3 causes de descens ST

A
  • Hipertròfia VD
  • Cubeta digitàlica
  • WPW
68
Q

Quin és el perill de tenir un QT llarg? De quan parlem de QT llarg?

A

Parlem de QT llerg si >440 mseg

EL perill #1 és fer una extrasístole i fer un R sobre T que degeneri en FV i torsada de pointes.

69
Q

3 causes adquirides de QT llarg

A

Pensa! QT = repol
Repol = sortida de K+
- Hipok+ (surt menys K) (also diurètics provoquen hipoK)
- Antiarítmics III Amiodarona, dronedarona sotalol (retrassen sortida K fase III pot. acció)
- ATB (quinolones, macrolids) // Psiquia (tricíclics i neurolèptics)

70
Q

Com es veu un block sino-auricular de 1r greu en un EKg?

A

No es veu. Per que tu veus la despo auricular però no saps quant ha trigat des del chispazo a despol.

71
Q

QUè passa en un block Sinoauricular de 2n grau? comes diferencia d’una pausa sinusal?

A

Block sinoauricular: hi ha una p que no surt.
Com a diferència amb la pausa sinusal tenim que el intèrval de pausa al block sinoauricular de. 2n grau serà un múltiple (veurem que l’espai que queda asistolic quadraria perfectament amb la regularitat del ritme). Amb una pausa sinusal no quadraria però es veuria igual.

72
Q

Com es tracten les bradicàrdies de disfunció sinusal?

A

Només si simptomàtiques i amb marcapasos

73
Q

Cum és en un EKG un block AV de 1r grau?

A

Allargament del PR

74
Q

Com tractem els blocks auriculo-ventriculars?

A
  • BAV grau 1 i grau 2 mobitz I o Wenckeback→ Només si símptomes (MCP).
  • BAV grau 2 mobitz II i BAV grau 3 (complet)→ MCP sempre
75
Q

Respecte dels desdoblaments de S2:

  • Quin s’amplia amb la inspiració?
  • Quin no varia amb la inspiració?
  • Quins s’escolten en espiració i quin nom reben?
A

Respecte dels desdoblaments de S2:

  • S’amplia amb la inspiració→ HTP
  • No varia amb la inspiració→ CIA
  • S’escolten millor en espiració (paradòxics)→ Estenosi aòrtica i bloqueig de branca esquerra.
76
Q

Causes adquirides de QT llarg

A
  • Hipopotassèmia (ull a tiazídics i diurètics de nansa com la furo)
  • FAA tipus Ic o III (amiodarona, dronedarona, sotalol)
  • ATB (quinolones o macròlids)
  • Psiquiàtrics (tricíclics o neurolèptics)
77
Q

Com augmenta el buf de la miocardiopatia hipertròfica i del prolapse de VM?

A
  • Reduint precàrrega (Perquè el ventricle encara és més estret) i reduïnt postcàrrega (perquè augmentes el gradient de pressions).

MIR (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions