Ausiàs March: Una Tria Flashcards
Poema XXIX De què tracta el poema?
Tal com el brau que fuig cap al desert
quan és vençut pel seu semblant, que el força,
no torna fins que s’ha recuperat
per destruir aquell qui l’ha ofés,
així em cal allunyar-me de vós;
el vostre gest ha confós el meu ànim;
no tornaré fins que s’haja ben fos
la por que m’impedeix de ser feliç.
Expressa el dolor que li ha causat el seu amor Isabela amb una comparació de desamor.
Explica com els seus records el corquen per dins. Relata la necessitat de recuperar-se degut a l’immens dolor que sent
Poema XXIX Característiques de March i recurs
Tal com el brau que fuig cap al desert
quan és vençut pel seu semblant, que el força,
no torna fins que s’ha recuperat
per destruir aquell qui l’ha ofés,
així em cal allunyar-me de vós;
el vostre gest ha confós el meu ànim;
no tornaré fins que s’haja ben fos
la por que m’impedeix de ser feliç.
Mostra els seus sentiments reals, no els que li agradaria sentir. Es veu reflectida la seva passió en l’amor i la sensibilitat que el fa dèbil. L’amor li causa dolor.
Recurs: al·legoria + conclusió
CANT D’AMOR
Poema De què tracta el poema?
Veles i vents compliran els desigs,
fent perillosos camins per la mar.
El Mestral i el Ponent veig contra ells;
Xaloc, Llevant, els volen ajudar
amb els amics, el Gregal i el Migjorn,
i preguen junts al vent de Tramuntana
que els afavoresca amb el seu buf,
i entre tots cinc facen bo el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l’estat natural,
i mostrarà que odia tot allò
que s’ature sobre ell per un instant;
els peixos grans i els petits correran
i cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on s’han criat i fet,
buscant remei a terra eixiran.
Els pelegrins alhora van fent precs,
tots oferint exvots de cera a cor;
la molta por traurà a llum els secrets
que ningú no declara al confessor.
En el perill no vos oblidaré,
ans faré vots al Déu que ens ha lligat
perquè no em minve mai la voluntat
i que en tot temps em sereu ben present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat;
però no crec que puga el meu voler
ser vençut per tal separació.
Jo estic gelós que el vostre poc voler,
quan moriré, no em llance en l’oblit;
aquesta idea em trau del meu delit;
mentre viuré això no serà així.
Quan siga mort, vull que vostre poder
d’amar es convertesca tot en ira;
i jo, forçat a anar-me’n d’aquest món,
tot el meu mal serà no veure vós.
Oh Déu!, per què no hi ha terme en amor?
Prop d’aquest, jo m’hauria trobat sol.
Així sabria jo quant em voleu,
tement i confiant en el futur.
Jo sóc el més extremat amador,
Després d’aquell a qui Déu trau la vida;
estant jo viu, el cor no mostra el dol
com fa la mort, amb extrema dolor.
Al bé o al mal d’amor estic dispost,
però el meu fat no em porta la fortuna:
ben desvelat, de bat a bat la porta,
em trobarà fent-li una humil resposta.
Jo desitge el que em podrà costar car,
i aquest afany de molts mals em consola;
a mi no em plau una vida mancada
d’un cas tan greu, i a Déu li’l demane.
No caldrà mai que les gents donen fe
del que amor fora de mi farà;
el seu poder en acte es mostrarà
i els meus dictats amb fets els provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
més de vós sap qui sense vós està.
Al joc de daus jo vos compararé.
March explica que no tothom estima correctament, tracta d’efrontar-se al seu propi destí i presenta la naturai el mar com un obstacle entre ell i la seva amada.
Poema XLVI Característiques de March i recurs
Veles i vents compliran els desigs,
fent perillosos camins per la mar.
El Mestral i el Ponent veig contra ells;
Xaloc, Llevant, els volen ajudar
amb els amics, el Gregal i el Migjorn,
i preguen junts al vent de Tramuntana
que els afavoresca amb el seu buf,
i entre tots cinc facen bo el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l’estat natural,
i mostrarà que odia tot allò
que s’ature sobre ell per un instant;
els peixos grans i els petits correran
i cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on s’han criat i fet,
buscant remei a terra eixiran.
Els pelegrins alhora van fent precs,
tots oferint exvots de cera a cor;
la molta por traurà a llum els secrets
que ningú no declara al confessor.
En el perill no vos oblidaré,
ans faré vots al Déu que ens ha lligat
perquè no em minve mai la voluntat
i que en tot temps em sereu ben present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat;
però no crec que puga el meu voler
ser vençut per tal separació.
Jo estic gelós que el vostre poc voler,
quan moriré, no em llance en l’oblit;
aquesta idea em trau del meu delit;
mentre viuré això no serà així.
Quan siga mort, vull que vostre poder
d’amar es convertesca tot en ira;
i jo, forçat a anar-me’n d’aquest món,
tot el meu mal serà no veure vós.
Oh Déu!, per què no hi ha terme en amor?
Prop d’aquest, jo m’hauria trobat sol.
Així sabria jo quant em voleu,
tement i confiant en el futur.
Jo sóc el més extremat amador,
Després d’aquell a qui Déu trau la vida;
estant jo viu, el cor no mostra el dol
com fa la mort, amb extrema dolor.
Al bé o al mal d’amor estic dispost,
però el meu fat no em porta la fortuna:
ben desvelat, de bat a bat la porta,
em trobarà fent-li una humil resposta.
Jo desitge el que em podrà costar car,
i aquest afany de molts mals em consola;
a mi no em plau una vida mancada
d’un cas tan greu, i a Déu li’l demane.
No caldrà mai que les gents donen fe
del que amor fora de mi farà;
el seu poder en acte es mostrarà
i els meus dictats amb fets els provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
més de vós sap qui sense vós està.
Al joc de daus jo vos compararé.
March parla de l’amor des d’un punt de vista molt egocèntric, creient que el seu és l’absolut. La presència del “Jo” i la seva desmesurada megalomania creient-se superior als demés. Ell és un dels pioners criticant l’amor.
Recurs: al·legoria + conclusió
CANT D’AMOR
Poema LXVIII De què tracta el poema?
No faig així com el petit vailet
que va cercant senyor que se’l festege,
i el tinga a escalf en el temps de glaçada
i fresc d’estiu, quan la calor té el ple;
gens no aprecia el valor del senyor
i abomina de les seues maneres,
i veu ben clar que va per mal camí
si l’estat vol canviar a millor.
Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,
quan els altres festegen vora els focs
i amb ells puc compartir els propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, la testa nua,
servint senyor que mai no fou vassall,
ni a ningú mai va retre homenatge,
i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;
ell sols em diu que un bon guardó tindré.
Plena de seny, lletjos desitjos talle;
en el meu hort no vull les males herbes;
perquè s’entenga com dins del meu cor
els pensaments no em davallen avall.
Amb metàfores que parlen d’un vailet, vol transmetre un missatge de llibertat, s’allunya de la pressió social. Expressa el seu desig d’un amor vertader i sincer: “en el meu hort no vull males herbes”.
Poema LXVIII Característiques de March i recurs
No faig així com el petit vailet
que va cercant senyor que se’l festege,
i el tinga a escalf en el temps de glaçada
i fresc d’estiu, quan la calor té el ple;
gens no aprecia el valor del senyor
i abomina de les seues maneres,
i veu ben clar que va per mal camí
si l’estat vol canviar a millor.
Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,
quan els altres festegen vora els focs
i amb ells puc compartir els propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, la testa nua,
servint senyor que mai no fou vassall,
ni a ningú mai va retre homenatge,
i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;
ell sols em diu que un bon guardó tindré.
Plena de seny, lletjos desitjos talle;
en el meu hort no vull les males herbes;
perquè s’entenga com dins del meu cor
els pensaments no em davallen avall.
El seu missatge trenca totalment amb el unt de l’època on s’havia de ser fidel al teu senyor. Presència del “jo” per a expressar les seves emocions, senyal per adreçar-se a la seva estimada “Plena de seny”. “… altres festegen vora els focs … jo vaig sobre neu descalç. Exemple del seu amor únic que no es pot comparar a l’amor simple dels demés.
Recurs: Met + met + met + conclusió
CANT D’AMOR
Poema LXXVII De què tracta el poema?
No pot mostrar el món menys pietat
que la que mostra ara davant meu.
Tot amor falla, excepte l’amor propi;
l’enveja té tot el món conquistat.
Si ningú no vol fer res bo amb esforç,
com l’ha de fer amb ell si tant li costa?
Tot cor d’home veig dur com una post;
ningú no es dol quan el mal el té un altre.
Qui això no sap, no pot sentir cap pena
d’aquell qui jau en turment i dolor;
doncs jo perdone a cascú de bon cor,
encara que ningú no plore els meus.
Secretament, amb mal no acostumat,
ventura em fa sa desfavor sentir;
d’amor no em dolc, si bé em porta a morir;
bé i mal pensats, jo en quede indiferent.
Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó que els ulls em demostren voler,
ni res més cert de vós no puc saber;
no em cal buscar res més per ser content.
Molts homes veig que amats són sense amar,
i el mentider tant com vol és cregut;
i, per amor, jo em trobe tan vençut,
que no puc dir com sóc d’enamorat.
Amor, amor, un habit m’he tallat
amb tela vostra, que em vist l’esperit;
en vestir-me’l, molt ample l’he sentit,
i ben estret, quan ja el porte posat.
Asumeix que l’amor el fa patir i li causa molt dolor, però està satisfet. L’amor és cec, ja que hi ha gent que no estima però és estimada.
Poema LXXVII Característiques de March i recurs
No pot mostrar el món menys pietat
que la que mostra ara davant meu.
Tot amor falla, excepte l’amor propi;
l’enveja té tot el món conquistat.
Si ningú no vol fer res bo amb esforç,
com l’ha de fer amb ell si tant li costa?
Tot cor d’home veig dur com una post;
ningú no es dol quan el mal el té un altre.
Qui això no sap, no pot sentir cap pena
d’aquell qui jau en turment i dolor;
doncs jo perdone a cascú de bon cor,
encara que ningú no plore els meus.
Secretament, amb mal no acostumat,
ventura em fa sa desfavor sentir;
d’amor no em dolc, si bé em porta a morir;
bé i mal pensats, jo en quede indiferent.
Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó que els ulls em demostren voler,
ni res més cert de vós no puc saber;
no em cal buscar res més per ser content.
Molts homes veig que amats són sense amar,
i el mentider tant com vol és cregut;
i, per amor, jo em trobe tan vençut,
que no puc dir com sóc d’enamorat.
Amor, amor, un habit m’he tallat
amb tela vostra, que em vist l’esperit;
en vestir-me’l, molt ample l’he sentit,
i ben estret, quan ja el porte posat.
