agrupacions instrumentals Flashcards
conjunt de cambra
està format per un petit grup d’entre 2 - 10 músics. Aquesta expressió es remunta al temps en què la noblesa escoltava música a les cambres dels palaus (renaixement, XV - XVI i el barroc XVII - 1750)
Orquestra de cambra
la formació orquestral que té un nombre reduït d’instrumentistes (10 - 40). Normalment d’instruments de corda; tot i que sovint intervenen instruments de vent.
Orquestra simfònica
està formada per les quatre seccions instrumentals.
En el segle XIX les grans orquestres simfòniques van arribar a tenir més d’un centenar d’instrumentistes. Actualment són de +90.
En un escenari, l’orquestra s’acostuma a col·locar de manera que els instruments de cada secció estiguin junts
Com se separen les orquestres simfòniques?
Per famílies
per intensitats
per tarimes (per veure el director i perquè el públic els vegi)
semicercle (per l’espai i perquè el so es quedi en un punt fix
director
banda
per la seva potència sonora, els conjunts d’instruments de vent i percussió són especialment idonis per tocar a l’aire lliure. Per això, podem veure bandes acompanyant cercavila o processons. Normalment, toquen a l’aire lliure això, vol dir que necessiten instruments que toquin amb molta potència.
banda simfònica
quan una banda incorpora instruments de corda, actuen quiets.
banda de música
és un conjunt instrumental nombrós format per una secció de vent - fusta, una de vent - metall i una de percussió. Les bandes de música tenen el seu origen en la música militar. Durant els segles XIX i XX, la majoria de bandes van passar a ser conjunts lligats a ajuntaments o entitats culturals, sense cap relació amb els exèrcits.
Tot oferint concerts públics i acompanyats actes com cercaviles i processons, com veus, a les bandes de música no acostuma a haver-hi secció de corda. Hi ha bandes de música en molts indrets del món. A Europa, i més concretament als Països CAtalans, un dels llocs on aquest conjunt és més popular és el País Valencià, on n’hi ha més de quatre-cents.
Quartet de corda
Format per dos violins, una viola i un violoncel, ha estat la formació de cambra més important en l’evolució de la música culta des del XVIII fins al XXI
Cobla de tres quartans
tarota, flabiol, tamborí i sac de gemecs
Mitja cobla
Flabiol, tamborí i sac de gemecs
L’origen de la mitja cobla i de la cobla de tres quartans es remunta a l’Edat Mitjana. Sembla que durant segles van interpretar moltes danses populars catalanes en especial el contrapàs i la sardana curta.
Cobla de sardanes
Està format per dos trompetes, un trombó de pistons, dos fiscorns, un flabiol i un tamborí, dues tibles i dues tenores, i finalment un contrabaix. Però només en formen part 11 persones.
Colla de gralles
Està formada per una, dues o més gralles acompanyades d’un timbal. La seva manifestació més coneguda és l’acompanyament de les actuacions castelleres on el so de les gralles resulta imprescindible per animar els castellers i indicar-los el moment en què l’enxaneta corona el castell.
Les colles de grallers també es poden escoltar acompanyant gegants, diables, balls de bastons…
La rondalla
És un conjunt format bàsicament per bandúrries, llaüts, guitarres i guitarrons, que són tots instruments de corda puntejada. L’origen de la rondalla es troba en els grups de joves solters que, en algunes poblacions, sortien a rondar les noies solteres. Això consistia a presentar-se al davant de les seves cases i cantar-los cançons acompanyades amb instruments.
Banda de gaitas
A Galícia i Escòcia, l’instrument popular per excel·lència és la gaita. Normalment, la gaita forma part de tots els seus conjunts instrumentals, dels quals un dels més utilitzats és la banda de gaites, formada per un nombre indeterminat de gaites. S’acostumen a acompanyar d’un petit grup de percussió.
Ceilidh bands
És un conjunt tradicional d’Irlanda i Escòcia que acostuma a estar formada per guitarra, acordió, banjo i/o violí.