5. La Guerra Civil (1936-1939) (pt. II) Flashcards
Evolució política
Govern de J. Giral (19/jul.- 4/set./1936)
● Format només per republicans
Govern Largo Caballero (set. 1936 - maig 1937)
● Govern d’unitat antifeixista: socialistes, republicans, comunistes, ERC i PNB, UGT i CNT-FAI.
Govern de Juan Negrín (maig 1937 - març 1939)
● Governs d’Unitat Nacional
Cop d’estat del coronel Casado (5 març 1939)
● Creació del Consell Nacional de Defensa (presidit pel general Miaja + republicans, socialistes (J. Besteiro) i CNT
Govern de J.Giral (19/juliol-4set./1936): Desintegració del poder republicà i Revolució social i política
● El 20 de juliol decideix donar armes a les organitzacions obreres.
● Dissolució de l’Exèrcit
● Creació de milícies armades
● Les autoritats republicanes són desplaçades pel poble armat.
● Creació de Juntes i Comitès locals i provincials
● Eliminació dels símbols de poder.
● Persecució ideològica de les dretes i de l’Església.
● Actes violents i assassinats
● Anticlericalisme
REVOLUCIÓ SOCIAL de caire col·lectivista
● Col·lectivització d’empreses i indústries. Al camp, creació de Comunes de jornalers i col·lectivització de terres.
● Impulsada per: CNT-FAI, POUM i UGT (largocaballeristes).
● Al marge: PSOE i PCE-PSUC; més tard en contra.
Govern Largo Caballero (set. 1936 - maig 1937):
Govern d’unitat antifeixista: socialistes, republicans, comunistes, ERC i PNB, UGT i CNT-FAI.
Objectius ● Reconstrucció de l'Estat. ● Militarització de les milícies. ● Control i refredament de la revolució. ● Centralització del poder.
Actuacions
● Creació de l’Exèrcit Popular.
● El govern recupera les atribucions governatives: dissolució progressiva dels Comitès.
● Es reprenen les reunions de les Corts.
Tensions —-> Fets de Maig
● Partidaris de continuar el procés revolucionari
per guanyar la guerra: CNT-FAI i POUM.
● Aturar la revolució i centrar-se en guanyar la
guerra: Govern republicà, PCE, PSOE i UGT
Els fets de maig (1937)
● Enfrontaments armats a Barcelona: CNT-FAI i POUM vs Generalitat, UGT, PSUC i Estat Català.
● Aquests enfrontaments van tenir lloc al centre històric de Barcelona (Telefònica) durant els dies 3-7 de maig.
● El govern de Largo Caballero va enviar tropes des de València.
Efectes dels fets de maig
● Canvi de govern: Juan Negrín substitueix Largo Caballero.
● El Govern detura la revolució social => la CNT-FAI perd quotes de poder i la guanyen els comunistes (PCE-PSUC).
● Il·legalització del POUM (assassinat d’Andreu Nin).
● El Govern recupera les competències d’ordre públic en mans de la Generalitat (l’octubre es trasllada a Barcelona).
● A Catalunya, nou govern presidit per Ll. Companys.
Govern de Juan Negrín (maig 1937 - març 1939):
Governs d´Unión Nacional
Objectius Polítics
● Enfortir l’Estat i acabar amb el procés revolucionari.
● Restablir l’ordre públic i la seguretat jurídica:
acabar amb les execucions “extrajudicials” i les
“txeques”.
Esforç Militar
● Reforçar l’Exèrcit Popular: afavorir la indústria
de guerra i nomenament del general Vicente
Rojo cap de l’Estat Major Central.
Resistència fins al final
● Esperant un conflicte internacional contra el
feixisme (Acord de Munic, 30-IX-1938).
● Per forçar una negociació i aconseguir una pau
acceptable (programa de Tretze Punts, 30-IV1938, programa conciliador).
El fracàs del cop d’estat a catalunya
Dualitat de poder (20 de juliol):
● La Generalitat, el poder legal, perd el control
de l’ordre públic i el monopoli de la violència.
● L’esquerra revolucionaria controla el carrer: la
població armada.
Nou escenari polític a Catalunya
Suposa l’inici d’una REVOLUCIÓ SOCIAL
● Aparició d’un nou poder popular (Comitès).
● Creació de les Milícies populars.
● Col·lectivització espontània de l’economia.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes (21 de juliol)
Iniciativa de Companys: inclou membres de la CNT-FAI.
● Objectius: - Coordinar l’acció de les diferents organitzacions
- Encarrilar el procés revolucionari
● S’organitzen columnes de milicians: front d’Aragó i Mallorca.
● Col·lectivització de l’economia (ocupació de fàbriques).
● No pot impedir la violència indiscriminada.
Setembre de 1936
formació d’un govern d’unitat dirigit (Conseller primer) per Josep Tarradellas, amb la participació dels anarquistes
Acció de govern de la Generalitat
Dona legalitat a la situació revolucionaria que s'estava produint en diferents àmbits de l'economia: ● Decret de Col·lectivitzacions (octubre-1936) Assumeix competències no traspassades: ● Conselleria de Defensa ● Comissió d'Indústries de Guerra ● Comissió d'Economia de Catalunya
Evolució política-Construcció d’un poder totalitari i personalista a la zona franquista
● 24 de juliol 1936 (Burgos): creació Junta de Defensa Nacional presidida per Cabanellas (Sanjurjo ha mort el dia 20).
● Unificació del comandament polític i militar: Franco Cap de Govern d’Estat i Generalíssim dels Exèrcits (setembre).
● Creació de la Junta Técnica del Estado: primer organisme de govern creat per Franco (setembre).
● Militarització de les milícies falangistes i dels requetès carlistes (desembre).
● Decret d’unificació de tota la dreta espanyola en el partit únic FET i de les JONS (abril de 1937).
● Franco aconsegueix el poder absolut (Caudillo) del nou Estat: cap d’Estat i de Govern, generalíssim dels Exèrcits i cap del partit únic.
Evolució política- Creació d’un nou Estat a la zona franquista
● Recolzament: totes les forces polítiques i sectors socials que rebutjaven el règim republicà i les seves reformes
● Diversitat de projectes post bèl·lics
- Estat feixista
- Monarquia tradicional i conservadora
- Dictadura militar autoritària
● Tot el poder s’articula al voltant de la figura de Franco.
● El nou Estat defensa un model social basat en el
conservadorisme del segle XIX i la preeminència del
catolicisme (Estat confessional).
● Adopta molts aspectes del feixisme: partit únic,
obediència cega al cabdill, menyspreu a la democràcia i exaltació de la violència.
Repressió i violència a la zona franquista
● Forma part de l’estratègia dissenyada pels insurrectes per assolir el poder.
● Des del primer moment es va iniciar una repressió
sistemàtica contra les persones, organitzacions i
institucions vinculades a la República que es va acabar
institucionalitzant (tribunals militars).
● A les zones ocupades es desmantella la legalitat
republicana i s’acaba amb les reformes republicanes.
El paper de l’Església a la zona franquista
● La jerarquia eclesiàstica va donar suport actiu al cop militar.
● Publicació d’una pastoral dels bisbes justificant el cop militar i la guerra; Croada, juliol 1937
