Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

2. Català > 1. Català > Flashcards

1. Català Flashcards

This flashcard deck was created using Flashcardlet's card creator

1
Q

Abrandat

A

abrandar

1 1 v. tr. [LC] Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandava els troncs de la llar.
1 2 v. tr. [LC] Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc.
1 3 intr. pron. [LC] Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s’abrandaven.
2 tr. [LC] Inflamar, animar d’una passió. Les seves paraules van abrandar l’assemblea.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

De gairell

A

de gairell

loc. adv. [LC] Obliquament, de costat. Portar el barret de gairell. Caminar de gairell.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Bursada

A

bursada

1 f. [LC] Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada.
2 [LC] de bursada loc. adv. a) D’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar.
2 [LC] de bursada loc. adj. b) Sense perseverança. Són gent de bursada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

estintolar

A

estintolar

v. tr. i intr. pron. [LC] Apuntalar .

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

esparpillar

A

esparpillar

1 v. tr. [LC] Fer obrir l’ull (a algú), despertar-li l’enteniment.
2 intr. pron. [LC] Amb el nou professor, el nen s’esparpillà de seguida.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

esbullar

A

esbullar

1 v. tr. [LC] Destriar, escampar, (especialment els cabells, un doll). El vent li ha esbullat la cabellera.
2 v. tr. [LC] Enredar, barrejar, (les peces ordenades d’un joc).
3 intr. pron. [LC] Esbullar-se-li el cabell.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

mofeta

A

mofeta1

1 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a mofar-se o burlar-se de la gent. No facis cas d’aquest vell mofeta.
2 adj. [LC] Una rialla mofeta. Unes paraules mofetes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

abaltir

A

abaltir

1 v. tr. [LC] Endormiscar . Una remor somorta els abaltia.
2 intr. pron. [LC] Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s’ha abaltit.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

bescoll

A

bescoll

m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Nuca, especialment la dels animals.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Catúfol

A

Embolic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

fur

A

fur

1 1 m. [DR] [HIH] Jurisdicció 1 . El fur eclesiàstic.
1 2 m. [DR] Dret de sotmetre’s a una jurisdicció.
1 3 [LC] fur intern [o fur de la consciència] Judici de la consciència.
2 m. [DR] Norma jurídica, d’origen consuetudinari o per concessió sobirana, que recull el dret vigent en una localitat, una regió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

deixondir

A

deixondir

1 1 v. tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’ensopiment. L’aire fred el va deixondir.
1 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me.
2 1 tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
2 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’indolència, de peresa. Davant la proposta d’anar al circ, tothom es deixondí.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

dissort

A

dissort

f. [LC] Desgràcia, malaurança.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

abellir

A

abellir

1 v. intr. [LC] Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t’abelleixen els plaers mundanals.
2 1 intr. pron. [LC] Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s’abellí a la voluntat sobirana. La dona no s’abelleix per la seducció. A la fi s’abellí a fer-ho.
2 2 [LC] abellir-se el cor a algú Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a fer-ho.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

enjogassat

A

enjogassat -ada

1 adj. [LC] Delitós de jugar. És un noi molt enjogassat.
2 adj. [LC] Lliurat als jocs propis d’infants o de joves. Ara estan enjogassats: deixa’ls jugar.
3 adj. [LC] per ext. Li va replicar amb un to enjogassat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

esbotzar

A

esbotzar

1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S’ha assegut sobre el timbal i l’ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d’esbotzar.
2 intr. pron. [LC] Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

conxorxa

A

conxorxa

f. [LC] Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

engorronir

A

engorronir

1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç.
2 intr. pron. [LC] Perdre el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç. Després d’un bon àpat m’engorroneixo.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

clofolla

A

clofolla

1 f. [LC] [AGA] [BO] Embolcall de certs fruits. Clofolles d’avellana, de cacauet, de pinyó, de blat.
2 f. [LC] [ZOA] Closca de l’ou.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

escrostissar

A

v. tr. [LC] Llevar el crostisser, l’engrut, (d’alguna cosa).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

cabota

A

cabota

1 1 f. [LC] Cap del clau, d’un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana.
1 2 f. [LC] per ext. La cabota d’un argue.
2 f. [IMI] Part plana del ferro d’un martell per on hom pica.
3 f. [LC] Bulb d’una planta.
4 1 f. [LC] Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota.
4 2 adj. [LC] Tossut, obstinat. No siguis cabota!
5 f. [LC] [ECT] Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina. A tant el jornal llevat cabotes i dies de festa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

espaordir

A

espaordir

1 v. tr. [LC] Espantar 1 1 i 1 2.
2 intr. pron. [LC] S’espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

desfici

A

desfici

m. [LC] [MD] Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

esquitllar-se

A

esquitllar-se

1 v. intr. pron. [LC] Una cosa, lliscar separant-se de l’indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M’he picat els dits amb el martell perquè el clau s’ha esquitllat.
2 intr. pron. [LC] Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per esquitllar-se.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

gernació

A

gernació

f. [LC] Multitud de gent.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

toca-son

A

toca-son

m. i f. [LC] Dormilec, dormilega.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

trabucar

A

trabucar

1 1 v. tr. [LC] Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s’ha vessat tota la tinta.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat.
1 3 intr. pron. [LC] La tassa es trabuca i el cafè s’escampa per terra.
2 tr. [LC] El pes d’un objecte en un dels dos plats, fer caure (la balança).
3 1 tr. [LC] Parlant, dir equivocadament (unes paraules o unes lletres per altres).
3 2 intr. pron. [LC] Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o unes lletres per altres. No llegeix bé, es trabuca i fa embolics.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

moresc -a

A

moresc -a

1 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als moros.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Blat de moro.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

ampit

A

ampit

1 m. [AQ] [LC] [AR] [TRG] Mur o empara de pedra, fusta, ferro, etc., que pot arribar fins a l’alçària del pit, construït a la vora d’un pont, terrat, finestra, balcó, etc.
2 m. [LC] [AQ] [AR] Part inferior del marc d’obra d’una finestra per a recolzar-s’hi qui surt a mirar.

30
Q

zèfir

A

zèfir

1 m. [LC] [ME] Vent suau que tendeix a venir de ponent.
2 m. [IT] Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres.

31
Q

Espill

A

espill
1 1 m.LCFIFMirall .
1 2 m.LCper ext. Per la seva generositat, aquest home és espill de tothom.
2 m.LCQuadre 6 3 .
3 m.TRACara posterior dels bucs de popa tallada.

32
Q

engavanyar

A

v. tr.LCLa roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

33
Q

carrincló -ona

A

1 adj. i m. i f.LCMancat de distinció, de consistència, d’originalitat. Una obra carrinclona. Un autor carrincló. És un carrincló.
2 adj. i m. i f.LCProvincià, localista.

34
Q

revessa

A

f.LCCorrent d’aigua que va al revés o en una altra direcció que el principal o dominant.

35
Q

estragat

A

Cansat; sense força, vigor, delit, per l’excés de treball, d’exercici.
Se sentia estragat perquè l’havien fet treballar massa hores seguides.

36
Q

grimègia

A

Comèdia, manifestació teatralitzada, exageració, barrila (col·loquial).
Després del partit van fer una mica de grimègia fins a l’hora de dinar.
Ens va sortir amb la grimègia aquesta del patriotisme constitucional.

37
Q

baldeio

A

Mot usat en l’expressió col·loquial fer un baldeio, que significa netejar a cop d’aigua i, per extensió, fer neteja, fer dissabte.

38
Q

allerat

A

Sense subjecció, sense trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat.
Els nois jugaven allerats. Corria allerat.
2 Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena.
Són gent allerada. Viuen allerats.

39
Q

manyac, -ca

A

De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet.

40
Q

avolesa

A

maldat

41
Q

futil·la

A

no entendre-hi futil·la loc verb No entendre-hi absolutament res.

No li demanis que t’escanegi el document perquè no hi entén futil·la, d’això.

42
Q

picallós -osa

A

adj.LCQue fàcilment es molesta, s’ofèn.

43
Q

fretura

A

1 f.LCMancança o escassetat del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. Tenir fretura d’una cosa.
2 LC fer fretura Mancar quelcom necessari, de què se sent la pèrdua.

44
Q

debades

A

1 adv.LCEn va, sense efecte, inútilment. És debades que insisteixis, no ho reconeixerà mai. Tot fou debades.
2 adv.LCDe franc. Ajudava el vell Borrim, i aquest, a canvi, l’afaitava debades.

45
Q

falcillot

A

1 m.LCZOOOcell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.
2 LCZOO falcillot negre Ocell de la família dels apòdids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge negre, que durant l’estiu és molt comú a les viles de tot Europa (Apus apus).
3 LCZOO falcillot pàl·lid Ocell de la família dels apòdids, de plomatge bru, que nia a la Mediterrània (Apus pallidus).

46
Q

Perfer

A

perfer
[quant a la flexió, com desfer]
v. tr.LCAcabar

47
Q

malvestat

A

malvestat

f.LCMaldat .

48
Q

Ferreny

A

ferreny -a
1 adj.LCDe complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust.
2 adj.LCper ext. Un posat ferreny. Una cara ferrenya.

49
Q

Esberlar

A

1 v. tr.LCObrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc.
2 v. tr.LCper ext. Esberlar el cap a algú.
3 intr. pron.LCEsberlar-se una torre, una magrana.

50
Q

feredat

A

feredat

f.LCHorror, por terrible. Era un espectacle que feia feredat.

51
Q

hialí -ina

A

hialí -ina
1 adj.GLTransparent com el cristall, que s’assembla al cristall. Quars hialí.
2 adj.GLQue conté vidre, s’aplica a una roca volcànica.

52
Q

traspuar

A

traspuar
1 1 v. tr.LCUn cos, deixar passar (un líquid) a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat.
1 2 v. tr.LCper ext. Tot ell traspua enveja.
2 1 tr.LCUn líquid, passar a través de les porositats (d’un cos). La suor li traspua el vestit.
2 2 tr.LCper ext. Per unes petites escletlles traspuava la claror de fora. Unes petites escletlles hi deixaven traspuar la

53
Q

setial

A

setial

m.LCSeient de cerimònia.

54
Q

bagassa

A

bagassa1

f.PRLCProstituta .

55
Q

parrac

A

parrac
1 m.LCTros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
2 m.LCPedaç mal cosit.

56
Q

flassada

A

flassada
f.LCEDPeça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall en el llit.

57
Q

xurriaques

A

xurriaques
f. pl.LCAGREstri per a pegar a les bèsties que consisteix en una vara generalment de freixe, que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.

58
Q

camàlic

A

m.LCPRBastaix .

59
Q

bastaix

A

bastaix

m.LCPREl qui té per ofici transportar coses de pes a coll. Més forcegut que un bastaix de la riba.

60
Q

Atzucac

A

atzucac
1 m.LCHIHGGCarreró o camí sense sortida.
2 m.LCper ext. La discussió es troba en un atzucac.

61
Q

desfici

A

desfici
m.LCMDAgitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.

62
Q

esborronar

A

esborronar
1 1 v. tr.LCPosar els pèls de punta (a algú) per efecte del fred, de la febre, de la por, etc.
1 2 v. tr.LCHorroritzar . Aquell espectacle em va esborronar.
1 3 intr. pron.LCLa pell començava a esborronar-se-li. En adonar-se de l’accident, s’esborrona.
2 intr. pron.IT esborronar-se un ordit Desfibrar-se els fils d’un ordit.

63
Q

xaruc -uga

A

xaruc -uga

adj.LCQue repapieja. Un vell xaruc.

64
Q

reviscolar

A

reviscolar
1 v. intr.LCTornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts.
2 intr. pron.LCAquesta planta s’ha reviscolat.

65
Q

venust

A

venust -a

adj.LCD’una gran bellesa.

66
Q

talòs -ossa

A

Dit d’una persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor.

Si no haguéssim estat tan talossos negociant, ara estaríem molt millor.

67
Q

betzol

A

Beneit, poca-solta, curt d’enteniment (usat sobretot a les Balears).
Hi ha betzols que es pensen que a Alemanya lliguen els gossos amb llonganisses.

68
Q

marrada

A

Itinerari, recorregut que s’aparta del camí directe; la distància suplementària que en resulta.

69
Q

devanit

A

Satisfet, content i orgullós alhora.

70
Q

tocar el botet

A

Dir coses molestes a algú perquè es piqui; molestar fortament.
No deixava de tocar el botet al seu germà i la situació es va acabar amb una discussió.

71
Q

tocar el voraviu

A

Enutjar, molestar, ferir, etc.

Amb la teva actitud li has tocat el voraviu; ara el tindrem uns quants dies fent morros.

72
Q

bufanúvols

A

1) ‘persona creguda, presumptuosa, pedant’,

2) algú que no toca de peus a terra, que fa castells en l’aire.

2. Català (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions