1. Català Flashcards
This flashcard deck was created using Flashcardlet's card creator
Abrandat
abrandar
1 1 v. tr. [LC] Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandava els troncs de la llar.
1 2 v. tr. [LC] Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc.
1 3 intr. pron. [LC] Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s’abrandaven.
2 tr. [LC] Inflamar, animar d’una passió. Les seves paraules van abrandar l’assemblea.
De gairell
de gairell
loc. adv. [LC] Obliquament, de costat. Portar el barret de gairell. Caminar de gairell.
Bursada
bursada
1 f. [LC] Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada.
2 [LC] de bursada loc. adv. a) D’un cop. Es va aixecar de bursada i se’n va anar.
2 [LC] de bursada loc. adj. b) Sense perseverança. Són gent de bursada.
estintolar
estintolar
v. tr. i intr. pron. [LC] Apuntalar .
esparpillar
esparpillar
1 v. tr. [LC] Fer obrir l’ull (a algú), despertar-li l’enteniment.
2 intr. pron. [LC] Amb el nou professor, el nen s’esparpillà de seguida.
esbullar
esbullar
1 v. tr. [LC] Destriar, escampar, (especialment els cabells, un doll). El vent li ha esbullat la cabellera.
2 v. tr. [LC] Enredar, barrejar, (les peces ordenades d’un joc).
3 intr. pron. [LC] Esbullar-se-li el cabell.
mofeta
mofeta1
1 adj. i m. i f. [LC] Inclinat a mofar-se o burlar-se de la gent. No facis cas d’aquest vell mofeta.
2 adj. [LC] Una rialla mofeta. Unes paraules mofetes.
abaltir
abaltir
1 v. tr. [LC] Endormiscar . Una remor somorta els abaltia.
2 intr. pron. [LC] Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me. Dorm, el malalt? No, però s’ha abaltit.
bescoll
bescoll
m. [LC] [ZOA] [MD] [AGR] Nuca, especialment la dels animals.
Catúfol
Embolic
fur
fur
1 1 m. [DR] [HIH] Jurisdicció 1 . El fur eclesiàstic.
1 2 m. [DR] Dret de sotmetre’s a una jurisdicció.
1 3 [LC] fur intern [o fur de la consciència] Judici de la consciència.
2 m. [DR] Norma jurídica, d’origen consuetudinari o per concessió sobirana, que recull el dret vigent en una localitat, una regió.
deixondir
deixondir
1 1 v. tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’ensopiment. L’aire fred el va deixondir.
1 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me.
2 1 tr. [LC] Fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
2 2 intr. pron. [LC] Sortir d’un estat d’indolència, de peresa. Davant la proposta d’anar al circ, tothom es deixondí.
dissort
dissort
f. [LC] Desgràcia, malaurança.
abellir
abellir
1 v. intr. [LC] Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t’abelleixen els plaers mundanals.
2 1 intr. pron. [LC] Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s’abellí a la voluntat sobirana. La dona no s’abelleix per la seducció. A la fi s’abellí a fer-ho.
2 2 [LC] abellir-se el cor a algú Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a fer-ho.
enjogassat
enjogassat -ada
1 adj. [LC] Delitós de jugar. És un noi molt enjogassat.
2 adj. [LC] Lliurat als jocs propis d’infants o de joves. Ara estan enjogassats: deixa’ls jugar.
3 adj. [LC] per ext. Li va replicar amb un to enjogassat.
esbotzar
esbotzar
1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S’ha assegut sobre el timbal i l’ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d’esbotzar.
2 intr. pron. [LC] Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar.
conxorxa
conxorxa
f. [LC] Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú.
engorronir
engorronir
1 v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç.
2 intr. pron. [LC] Perdre el delit de fer qualsevol cosa que exigeix un esmerç d’activitat, un esforç. Després d’un bon àpat m’engorroneixo.
clofolla
clofolla
1 f. [LC] [AGA] [BO] Embolcall de certs fruits. Clofolles d’avellana, de cacauet, de pinyó, de blat.
2 f. [LC] [ZOA] Closca de l’ou.
escrostissar
v. tr. [LC] Llevar el crostisser, l’engrut, (d’alguna cosa).
cabota
cabota
1 1 f. [LC] Cap del clau, d’un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana.
1 2 f. [LC] per ext. La cabota d’un argue.
2 f. [IMI] Part plana del ferro d’un martell per on hom pica.
3 f. [LC] Bulb d’una planta.
4 1 f. [LC] Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota.
4 2 adj. [LC] Tossut, obstinat. No siguis cabota!
5 f. [LC] [ECT] Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina. A tant el jornal llevat cabotes i dies de festa.
espaordir
espaordir
1 v. tr. [LC] Espantar 1 1 i 1 2.
2 intr. pron. [LC] S’espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra.
desfici
desfici
m. [LC] [MD] Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.
esquitllar-se
esquitllar-se
1 v. intr. pron. [LC] Una cosa, lliscar separant-se de l’indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M’he picat els dits amb el martell perquè el clau s’ha esquitllat.
2 intr. pron. [LC] Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per esquitllar-se.
gernació
gernació
f. [LC] Multitud de gent.
toca-son
toca-son
m. i f. [LC] Dormilec, dormilega.
trabucar
trabucar
1 1 v. tr. [LC] Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s’ha vessat tota la tinta.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat.
1 3 intr. pron. [LC] La tassa es trabuca i el cafè s’escampa per terra.
2 tr. [LC] El pes d’un objecte en un dels dos plats, fer caure (la balança).
3 1 tr. [LC] Parlant, dir equivocadament (unes paraules o unes lletres per altres).
3 2 intr. pron. [LC] Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o unes lletres per altres. No llegeix bé, es trabuca i fa embolics.
moresc -a
moresc -a
1 adj. [LC] [ISL] Relatiu o pertanyent als moros.
2 m. [LC] [AGA] [BOS] Blat de moro.